Montserrat Carulla: una gran reina de l¡¯escena

Montserrat Carulla va morir dimarts als 90 anys: ning¨² ho diria. Sempre va ser molt atractiva, i capa? d'interpretar per igual teatre d'humor que peces dram¨¤tiques. Tenia una for?a que brollava de la seva mirada i que no va deixar mai d'exhalar, i una dicci¨® clara i poderosa, tant en catal¨¤ com en castell¨¤. A mi em recordava una de les grans reines del bulevard: Jacqueline Maillan. Pensar en la Carulla ¨¦s pensar, ¨°bviament, en una fam¨ªlia teatral: en el seu primer marit, Felipe Pe?a; en els seus fills, Roger i Vicky Pe?a, les germanes de Roger i Vicky (Isabel i Marina), i en Mario Gas, el company de Vicky Pe?a.

M¨¢s informaci¨®n

Mor Montserrat Carulla als 90 anys

La matriarca no va deixar de treballar (teatre, La m¨²sica dels paraules, dirigida pel seu fill el 2016, i s¨¨ries de televisi¨®, S¨¦ qui ets, de l'any seg¨¹ent) i els seus grans ¨¨xits comencen a desbordar la llista amb peces de Josep Maria de Sagarra entre finals dels cinquanta i principis dels seixanta (Soparem a casa, El fiscal Recasens, la versi¨® sagarriana de Romeu i Julieta) fins als primers 2000, quan aconsegueix les seves cotes m¨¦s altes de poder i popularitat.

S'imposa, doncs, triar, d'entre molts, els t¨ªtols que va protagonitzar a Madrid i Barcelona. El 1965, per exemple, Jos¨¦ Luis Alonso la va dirigir en els amplis repartiments d'El zapato de raso, de Claudel; A Electra le sieta bien el duelo, d'O¡¯Neill, i La dama duende, de Calder¨®n. El 1970, i a Barcelona, brilla a Flor de cactus, de Barillet i Gr¨¦gy, dirigida per Sergi Schaff (que a Madrid van protagonitzar Julia Guti¨¦rrez Caba i Alberto Closas), 40 quilates, tamb¨¦ de Barillet i Gr¨¦dy, a les ordres de Closas, i dos ¨¨xits de Ricard Salvat, el 1971: El caballero de Olmedo, de Lope, i La filla del mar, de Guimer¨¤. Als setanta hi ha temporades que actua en quatre o cinc peces per any. Entre mitjans i finals dels setanta cal distingir, entre moltes, Roses roges per a mi, de Sean O¡¯Casey; Equus, de Peter Schaffer; La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Tennessee Williams; Panorama desde el puente, de Miller (altre cop amb Alonso, a Madrid), i el reeixit Hamlet amb Enric Maj¨® a les ordres de Pere Planella el 1980.

En la d¨¨cada dels vuitanta cal destacar Revolta de bruixes, de Benet i Jornet, a les ordres de Montany¨¦s i Sagarra, i els primers muntatges de Llu¨ªs Pasqual Primera hist¨°ria d¡¯Esther, d'Espriu; Luces de bohemia, de Valle. Mario Gas la dirigeix a El temps i els Conway, de Priestley; John Strasberg, a Maria Rosa, de Guimer¨¤.

A finals dels noranta, la Carulla continua estant espl¨¨ndida a ?ngels a Am¨¨rica, de Kushner, que inaugura el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigida per Flotats. Mario Gas la crida per a un brillant paper a Guys and Dolls, de Runyon, Loesser, Swerling i Burrows, i dues peces on brillen mare i filla, Montserrat Carulla i Vicky Pe?a: en la immensa La reina de bellesa de Leenane, de Martin McDonagh, i el gran musical A Little Night Music, de Sondheim i Wheeler.

Ja als anys 2000, Joan Oll¨¦ treu el millor de la maduresa de l'estrella amb La pla?a del Diamant, de Merc¨¨ Rodoreda; Coral romput, de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s; El quadern gris, de Josep Pla, i El jard¨ª dels cinc arbres, d'Espriu. Des de llavors fins a la seva desaparici¨®, a Carulla li queden 20 representacions. I segueix fent televisi¨® i pel¡¤l¨ªcules: l'¨²ltima, el 2015, Barcelona, nit d'hivern. Dos errors fruit del precipitat comiat: al m¨®n rutilant de Montserrat Carulla no cal conjugar termes com ¡°desaparici¨®¡± i ¡°¨²ltima¡±. Llarga vida, mestra!