Mathias ?nard: ¡°La Hist¨°ria ¨¦s nom¨¦s una, la del planeta, i ens n¡¯hem adonat tard¡±

L¡¯escriptor franc¨¨s m¨¦s barcelon¨ª, Mathias ?nard (Niort, Fran?a, 1972), va guanyar el Goncourt el 2015 amb la novel¡¤la Br¨²ixola, i ara torna, cinc anys despr¨¦s, amb El banquet anual de la confraria d¡¯enterramorts (Emp¨²ries; Literatura Random House, en castell¨¤), que ¨¦s alhora el seu primer fresc rabelesi¨¤ sobre Fran?a i una aproximaci¨® al m¨®n contemporani, les seves pors i la seva necessitat de reconnectar amb la natura.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona, ¡®mon amour¡¯

A?llat en una casa de camp d¡¯un petit poble proper al seu lloc de naixement, ?nard, escriptor tot¨¨mic amb un peu sempre a Barcelona (on passa la meitat de l¡¯any, i on t¨¦ un gustos¨ªssim restaurant fenici-liban¨¨s, el Karakala), despenja la videotrucada davant d¡¯una majestuosa xemeneia. Ho fa per parlar d¡¯El banquet..., una hilarantment barroca exploraci¨® de la Fran?a de tots els temps, engegada per un antrop¨°leg en el seu dietari de camp. ?s el dietari d¡¯un parisenc instal¡¤lat en un petit poble, com el seu, proper a Niort ¡ªque en realitat no existeix, ¨¦s una suma de molts petits pobles francesos¡ª, que prova alhora d¡¯habituar-se a l¡¯avorriment (i el fred) de la seva nova vida i de recopilar informaci¨® sobre els ve?ns de la zona, com si es tract¨¦s d¡¯una esp¨¨cie en extinci¨®.

La possibilitat que en aquell lloc ning¨² mori mai del tot permet a ?nard viatjar a qualsevol ¨¨poca passada per donar forma a un dels seus apassionants frescos literaris, l¡¯¨²nic de tots ells que no ha marxat de casa, l¡¯¨²nic que es queda a Fran?a. Els altres havien radiografiat T¨¤nger, el L¨ªban, l¡¯ex-Iugosl¨¤via i, a l¡¯¨²ltim, Br¨²ixola, el Pr¨°xim Orient.

Pregunta. Ha sentit la necessitat de tornar a casa? Tots aquests anys ha estat fugint d¡¯alguna manera de la idea de ser franc¨¨s?

Resposta. S¨ª, d¡¯alguna manera he estat fugint. La meva atracci¨® pel Mediterrani s¡¯explica perqu¨¨ soc un home de l¡¯Atl¨¤ntic, i sempre he sentit la pulsi¨® de marxar lluny, i d¡¯estimar all¨° que desconeixia. Vaig marxar d¡¯aqu¨ª amb 18 anys, i vaig aprendre ¨¤rab i persa, vaig estar a la guerra del L¨ªban amb 20 anys, despr¨¦s al Marroc, a S¨ªria, per¨° sabia que tard o d¡¯hora tornaria. Ho vaig fer f¨ªsicament fa uns anys, per¨° necessitava fer-ho tamb¨¦ liter¨¤riament. Havia d¡¯assumir que aquesta ¨¦s la meva terra. El 2009, quan vaig acabar Zona durant una estada en una resid¨¨ncia d¡¯escriptors, vaig trobar el personatge de l¡¯antrop¨°leg, perqu¨¨ necessitava alg¨² extern que explor¨¦s el lloc, perqu¨¨ jo ja era un foraster, en molts sentits, a la meva pr¨°pia terra. Necessitava redescobrir-la i fer-ho com ho faria un antrop¨°leg, fixant-me en els detalls.

Al llegir, pol¨ªticament et posiciones davant del que llegeixes: els textos t¡¯interroguen. Fins i tot les novel¡¤les d¡¯evasi¨®

P. Amb una societat que desitja tornar a la vida senzilla, a la vida al camp, en un context en qu¨¨ la vida a la ciutat es complica per la pand¨¨mia, la novel¡¤la, amb el seu to lleugerament amena?ant, ¨¦s ben actual.

R. ?s la meva novel¡¤la m¨¦s contempor¨¤nia. Parla de les conseq¨¹¨¨ncies del canvi clim¨¤tic. Tracta d¡¯entendre com hem arribat fins aqu¨ª i de quina manera tots estem connectats, perqu¨¨ tenim un sol dest¨ª, la Hist¨°ria ¨¦s nom¨¦s una, la del planeta. I ara ens n¡¯hem adonat, per¨° potser massa tard.

P. Viure a?llat ¨¦s viure amb por? Hi ha tanta por en aquests pobles de Fran?a als atacs terroristes com a les grans ciutats?

R. S¨ª, perqu¨¨ el que reben all¨¤, com el que rebien en el passat a trav¨¦s de can?ons populars, s¨®n mitges veritats, que ara arriben per les not¨ªcies, la televisi¨®. Al camp vius en una bombolla on el m¨®n exterior arriba en forma d¡¯amena?a, i aix¨° explica part de la pol¨ªtica conservadora actual, el vot de la por, desinformat, perill¨®s. Aquests llocs a?llats nom¨¦s estan relacionats amb la resta del m¨®n per les males not¨ªcies i la por.

P. Vost¨¨ que t¨¦ un peu a Espanya i un altre a Fran?a, qui diria que est¨¤ gestionant m¨¦s b¨¦ la crisis del coronavirus?

R. L¡¯aproximaci¨® d¡¯aquesta segona onada ¨¦s semblant en tots dos pa?sos. Estan intentant, a Espanya i tamb¨¦ a Fran?a fins fa poc, deixar la gesti¨® en mans locals per no tancar de cop, per¨° no s¡¯ent¨¦n que en un pa¨ªs com Fran?a, que fa bandera de la igualtat, es tanquin unes ciutats i d¡¯altres no. Volen canviar de paradigma, per¨° no saben com fer-ho, no han pensat mai des de la ciutadania, sempre han exercit el poder de dalt a baix, i no al rev¨¦s. D¡¯altra banda, el virus continua sent un misteri. Crec que per avan?ar haurem d¡¯acceptar que potser ¨¦s la nostra manera de pensar en el que fins ara ha estat un virus la que ha quedat obsoleta.

Al camp vius en una bombolla on el m¨®n exterior arriba com a amena?a; aix¨° explica part de la pol¨ªtica conservadora actual

P. El confinament ha fet pujar els ¨ªndexs de lectura tant a Espanya com a Fran?a...

R. Que es llegeixi m¨¦s sempre ser¨¤ una bona not¨ªcia. Llegir et dona el temps per pensar que no et dona cap altra activitat de lleure. La informaci¨® que absorbeixes com a lector d¡¯una novel¡¤la o un assaig i el ritme amb qu¨¨ l¡¯absorbeixes et genera un pensament, una opini¨®, que d¡¯altra manera no tindries. Al llegir et posiciones pol¨ªticament davant d¡¯all¨° que llegeixes, perqu¨¨ els textos et fan preguntes. Fins i tot les novel¡¤les d¡¯evasi¨® et demanen un posicionament, i aix¨° sempre ser¨¤ positiu.

P. I qu¨¨ diria de la salut de la literatura que es fa avui en dia?

R. En general estem en un moment de gran llibertat i molt¨ªssima diversitat, en la novel¡¤la sobretot, per¨° tamb¨¦ en l¡¯assaig. Penso que les llistes dels m¨¦s venuts parlen de la necessitat dels lectors de trobar respostes com mai al m¨®n on viuen, i si ara s¨®n plenes de llibres sobre la transformaci¨® del medi ambient, i en general, de llibres sobre el camp, i fins i tot manuals de jardineria, ¨¦s perqu¨¨ hi ha molta inquietud respecte de cap on va el planeta, i cap on anem nosaltres com a esp¨¨cie, i no nom¨¦s per la pand¨¨mia. Necessitem respostes, i sabem que els llibres en donen.