Experi¨¨ncia mitjana

Genial. Brutal. Incre?ble. Una meravella. Delici¨®s. M¡¯encanta. Feu-vos el favor. Ni boig. Un horror. Espant¨®s. Infame. Esc¨°ria pura. Jill Shargaa, en una TED talk de 2014, assenyalava l¡¯ab¨²s de l¡¯awesome, en angl¨¨s, que havia passat de designar una experi¨¨ncia capa? de suscitar awe (sentiment de respecte reverencial barrejat amb por i meravella) a fer-se servir per a qualsevol cosa. Un entrep¨¤. Una cervesa amb uns amics. La banalitat amable de la vida quotidiana. A nosaltres ens passa el mateix: els llibres que llegim s¨®n Obres Mestres o Morralla Il¡¤legible, la gent es reparteix en Genis o Imb¨¨cils. ?s ben b¨¦ com si la vida s¡¯hagu¨¦s binaritzat i nom¨¦s ens deix¨¦s alternar entre l¡¯extraordinarietat memorable i la desfeta existencial. Genial¨ªssm. Escombraria.

Hi ha qui hi veu un efecte de la digitalitzaci¨® rampant de les nostres vides, de la infoxicaci¨® i la necessitat contr¨¤ria de destacar-nos. ?s una tensi¨® entre la plantilla (de Twitter, d¡¯Instagram, de Facebook) i la singularitat que s¡¯hi vol expressar, obligada a cridar m¨¦s, a esloganitzar-se i a exagerar-ho tot. M¡¯hi sembla trobar tamb¨¦ un s¨ªmptoma del que Benjamin, Adorno i Agamben han pensat com a crisi d¡¯experi¨¨ncia. D¡¯una certa idea d¡¯experi¨¨ncia, la que alimentava els relats de formaci¨®, que s¡¯adquiria amb el temps i l¡¯aventura i que acabava consolidant una identitat forta que encaixava productivament amb una comunitat, de la qual havia apr¨¨s (finalment) els codis.

D¡¯acord amb el pessimisme frankfurti¨¤, aquesta experi¨¨ncia s¡¯hauria anat degradant amb la racionalitzaci¨® industrial i ens hauria eixarre?t la mena d¡¯experi¨¨ncia que podem fer. La del treballador a la cadena de muntatge, la de l¡¯usuari dels parcs d¡¯atraccions, la del soldat a la Gran Guerra, serien experi¨¨ncies de les quals se surt m¨¦s empobrit, m¨¦s desprove?t de paraula. D¡¯aqu¨ª que la crisi de l¡¯experi¨¨ncia result¨¦s en la crisi de la narraci¨®, cosa que tematitzaria la novel¡¤la moderna.

Potser la sobreutilitzaci¨® del llenguatge de l¡¯extraordinarietat ¨¦s un mecanisme de compensaci¨® que fa que recobrim pseudoexperi¨¨ncies m¨¦s aviat mediocres amb una paraulada extremista. Pel que sigui, perdem, o se¡¯ns est¨¤ atrofiant, el llenguatge de l¡¯experi¨¨ncia mitjana. Els macarrons ben cuinats, la novel¡¤la s¨°lida, la bona conversa. No ¨¦s un lament esquiroli¨¤; no dic que hi hagi cap redempci¨®, en aquest llenguatge mitj¨¤, per¨° em sembla important cuidar-lo si no volem viure instal¡¤lats en el hype. I no ¨¦s una q¨¹esti¨® de pr¨¤ctica cr¨ªtica, sin¨® de superviv¨¨ncia emocional. No hi ha cap vida que pugui passar-se dividida entre l¡¯euf¨°ria i la depressi¨®. El m¨®n no est¨¤ a l¡¯altura de les expectatives d¡¯un llenguatge saturat.