Pol¨ªtica de segmentaci¨®

Fa alguns anys que lluitem una batalla equivocada. Impel¡¤lits per les xarxes socials i l¡¯expansi¨® audiovisual, hem convertit la discrep¨¤ncia ¡ªpol¨ªtica, social, econ¨°mica¡ª en un frontisme desmesurat. El fenomen, sense ser nou en l¡¯¨¤mbit gen¨¨ric, ho ¨¦s en el substancial. Dels fronts d¡¯antany que refor?ava la premsa ideol¨°gica, tot i que no sense dificultats, en podies sortir. Dels actuals, a causa de la segmentaci¨® de les audi¨¨ncies, cada vegada menys.

Ho explica el documental El dilema de las redes (2020). Cada usuari conforma amb les seves eleccions una esfera ideologicocomunicativa pr¨°pia sense ser-ne ¡ªi aquesta ¨¦s la clau¡ª conscient. A mesura que s¡¯endinsa en l¡¯¨²s de les xarxes socials, les seves decisions estan cada vegada m¨¦s condicionades. Una vegada segmentat en la seva bombolla, amb est¨ªmuls constants de qui t¨¦ un marc mental semblant al seu, hi forma una comunitat de confort.

D¡¯una banda, les xarxes socials projecten en l¡¯usuari la sensaci¨® que tot el que passa al seu voltant va a una velocitat de vertigen i, per tant, l¡¯intranquil¡¤litzen. Per una altra, i com a ant¨ªdot, li ofereixen una sensaci¨® de seguretat portant-lo a un entorn virtual en qu¨¨ es reforcen els criteris propis i que, per simplificar, li dona cont¨ªnuament la ra¨®. Els dubtes sobre les seves reflexions, cas que n¡¯hi hagi, desapareixen per donar pas a les certeses.

Umberto Eco va expressar (La Stampa, 2015) que ?les xarxes socials donen el dret a parlar a legions d¡¯idiotes que primer parlaven nom¨¦s al bar rere un got de vi, sense perjudicar la comunitat. Llavors eren silenciats r¨¤pidament i ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel? que, afegeixo, ¨¦s probable que no tingui perfil a la xarxa. El semi¨°leg ho va definir com ?la invasi¨® dels idiotes?, per¨° ¨¦s pitjor. Aquests idiotes ¡ªqualsevol de nosaltres¡ª, no nom¨¦s opinen, sin¨® que es troben acompanyats pel xivarri de les seves bombolles, que alhora incrementa el seu afany per continuar pontificant.

En el m¨®n audiovisual passa una cosa semblant. En el moment clau de La voz m¨¢s alta (2019), la s¨¨rie sobre el creador del canal per cable Fox News, Roger Ailes (Russell Crowe) planteja als seus directius que no han de dirigir la televisi¨® ?a tothom?, sin¨® a un n¨ªnxol. ?Hem de programar directament per a l¡¯espectador que est¨¤ predisposat a comprar el que intentem vendre?, afirma. ?Si ho aconseguim, mai canviaran de canal?. Deixaran que molts altres canals competeixin per l¡¯audi¨¨ncia progressista d¡¯una meitat dels Estats Units mentre ells s¨®n ?els amos de l¡¯altra meitat?.

Per poc al corrent que estiguin de la pol¨ªtica nord-americana, sabran de la import¨¤ncia de les xarxes i la Fox en la consolidaci¨® del fenomen trumpista que, malgrat la seva derrota, ¨¦s lluny d¡¯esgotar-se. Com recollia Kiko Llaneras el 7 de novembre en aquest diari, el 96% dels votants dem¨°crates i el 89% dels republicans assegurava que ?tindria por? si guanyava el rival. Reflex d¡¯un fenomen: ciutadans impermeables a missatges de l¡¯exterior de les seves respectives esferes. Aix¨°, molt evident a Am¨¨rica del Nord, tamb¨¦ es dona al nostre pa¨ªs. Cada vegada m¨¦s partits pol¨ªtics han apostat per la segmentaci¨® que permeten les xarxes i l¡¯audiovisual.

L¡¯objectiu no ¨¦s cap altre que guanyar per la m¨ªnima per aplicar el mateix programa o influir en una determinada agenda amb una minoria. Ja no es tracta de plantejar un programa per al gruix de la societat que despr¨¦s sigui validat amb millor o pitjor fortuna per l¡¯elector, sin¨® que directament es renuncia a una part substancial d¡¯aquesta per consolidar un n¨ªnxol concret de votant. El canvi ¨¦s substancial.

Deia al principi que lluitem una batalla equivocada. Cada missatge que llan?a la pol¨ªtica plantejant opcions a blanc i negre ¨¦s pernici¨®s per a la nostra democr¨¤cia perqu¨¨ contribueix a blindar i alimentar les diferents bombolles ideol¨°giques en un entorn comunicatiu del qual no ¨¦s f¨¤cil escapar. Defugir la complexitat, els valors de la ra¨® i de la cr¨ªtica il¡¤lustrats pels quals durant segles van lluitar i van morir milers de persones i apostar pel confort dels dogmes per defensar les nostres posicions ¨¦s una equivocaci¨®. Hem d¡¯abra?ar la difer¨¨ncia i deixar de segmentar o serem desbordats pels que esperen treure profit de les nostres pors.

Joan Esculies ¨¦s historiador i escriptor.