Per un grau universitari d¡¯arts liberals

Barcelona dona per a un bon grau en arts liberals, un que uneixi hist¨°ria i literatura amb filosofia i ci¨¨ncies socials, matem¨¤tiques i l¨°gica amb argumentaci¨® fundada, comunicaci¨® escrita i verbal amb creativitat i cr¨ªtica. Les arts liberals s¨®n un invent europeu que al final han consolidat l¡¯¨¨xit universitari americ¨¤: alguns dels millors colleges nord-americans s¡¯hi han centrat. S¨®n el Williams College (Williamstown, Massachusetts) ¡ªon va estudiar Louise Gl¨¹ck, Nobel de literatura d¡¯aquest 2020¡ª o l¡¯Amherst College (tamb¨¦ a Massachussets) ¡ªon ho van fer Joseph Stiglitz i Edmund Phelps, premis Nobel d¡¯economia el 2001 i el 2006, respectivament. Un altre, menys conegut a Europa, per¨° igualment notable ¨¦s el St. John¡¯s College (Annapolis, Maryland i Santa Fe, Nou M¨¨xic), que va organitzar als anys trenta del segle passat un grau centrat en la lectura de m¨¦s de cent grans llibres (Great Books Movement). A Berl¨ªn, el Bard College acull 250 estudiants de 60 pa?sos, amb un 72% de beques i ajuts. Holandesos i su?ssos en tenen alguns altres d¡¯excel¡¤lents.

Un dels avantatges de l¡¯educaci¨® universit¨¤ria americana ¨¦s la seva divisi¨® entre undergraduate ¡ªel college¡ª i graduate education, com, per exemple, els graus preprofessionals en dret i medicina, que segueixen els ensenyaments del college, no se simultaniegen. ?s un sistema cost¨®s, per¨° genera professionals de primer nivell. Per comparar, tots els advocats americans parlen i escriuen b¨¦ l¡¯angl¨¨s. Per¨° ¨¦s que abans de la carrera de dret, han cursat quatre anys d¡¯arts liberals, de ci¨¨ncia pol¨ªtica, d¡¯angl¨¨s o un altre de similar (o no) en un college. Dret, haur¨¦ escrit unes quantes vegades, seria una carrera extraordin¨¤ria si es curs¨¦s a partir d¡¯una altra.

Podr¨ªem portar l¡¯experi¨¨ncia a Barcelona despr¨¦s de la pand¨¨mia. Comen?ar¨ªem amb un centre adscrit a una universitat o a un consorci, ofert primer a estudiants estrangers i obert de seguida als locals. De seguida els explico per qu¨¨ podria convenir comen?ar amb els de fora.

Cal superar tres obstacles: la rigidesa gran del sistema d¡¯acc¨¦s a les universitats espanyoles, el cost redu?t de les seves matr¨ªcules i la dificultat innegada de comptar amb molts professors molt bons que s¨¤piguen ensenyar en un angl¨¨s igualment bo. A Espanya, l¡¯acc¨¦s a un grau universitari passa per les proves d¡¯acc¨¦s la universitat, les PAU, o per un procediment d¡¯homologaci¨® i convalidaci¨® de t¨ªtols burocr¨¤tic i llarg. Per obviar-los, una escola d¡¯arts liberals hauria de desembocar en un grau acceptat per un sistema estranger, americ¨¤ per exemple, una cosa que requereix, entre altres coses, consorciar-se amb una universitat d¡¯aquest pa¨ªs. Si no, no hi haur¨¤ gaires estrangers que vulguin passar quatre anys a Barcelona. Per¨° si se salva aquesta q¨¹esti¨®, tindr¨ªem cua.

Una segona q¨¹esti¨® ¨¦s que les taxes de les universitats espanyoles s¨®n entre trenta i cinquanta vegades m¨¦s redu?des que les pagades als EUA. Per exemple, el m¨¦s semblant a un estudi d¡¯arts liberals que tenim a Barcelona ¨¦s el grau mixt de Filosofia, Pol¨ªtica i Economia que ofereixen conjuntament la Universitat Pompeu Fabra, les aut¨°nomes de Madrid i de Barcelona i la Universitat Carlos III: costa 1.200 euros per curs, una meravella per als 60 privilegiats estudiants que hi accedeixen cada any, per¨° una quantitat que no finan?a un programa com el suggerit en aquest article. I com tampoc crec que l¡¯hagu¨¦s de pagar el contribuent, la soluci¨® seria sufragar-lo amb taxes ad hoc i tenir un bon programa de beques.

El tercer tema ¨¦s comptar amb un claustre ampli de professorat de primer nivell i amb molt bon angl¨¨s. No ¨¦s tan f¨¤cil: pensin que un grau en arts liberals t¨¦ unes quantes assignatures b¨¤siques, una oferta complerta d¡¯obligat¨°ries i molt¨ªssimes d¡¯optatives. Barcelona, Catalunya i Espanya compten amb molts bons professors joves que s¡¯espavilen b¨¦ en angl¨¨s. Caldria conjurar-se a convocar-los i atraure¡¯ls al projecte.

La covid-19 ¨¦s tr¨¤gica per als que han mort i per als que pateixen seq¨¹eles greus de la malaltia, per¨° no sempre es posa de manifest que, al m¨®n, ens ha fet anar enrere una generaci¨® en la lluita contra la pobresa extrema, o que al nostre pa¨ªs ha deixat moltes persones al carrer. Cal reaccionar amb nous projectes concrets, complexos d¡¯armar i portar a terme, per¨° poc costosos de finan?ar. Amb cent, tirarem endavant. Que aquest ¡ªque no ¨¦s idea meva¡ª en sigui un.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.