La botifarrada de la l¨ªnia 9

Una botifarrada popular a la Salut va ser el tret de sortida per a la construcci¨® de la l¨ªnia 9 del metro. Artur Mas es passejava radiant i triomfal pel mercat ambulant de dissabte del barri. David Mad¨ª, llavors secretari de Comunicaci¨® del Govern catal¨¤, li insuflava ¨¤nima, autoestima i projecci¨® pol¨ªtica, ja que va manipular enquestes a favor del seu cap. Mad¨ª va actuar com pr¨ªncep Potemkin perqu¨¨ al dof¨ª de Pujol tot li somrigu¨¦s aquell calor¨®s dissabte 22 de juny del 2002 a Badalona. L¡¯escenari triat era una zona poblada per nous catalans entre qui havia figurat fins i tot Manolo Escobar. Res millor doncs que emular el popular cantant i pujar a una excavadora en m¨¤nigues de camisa. Aquell dia Artur Mas va insistir fins i tot mitja dotzena de vegades que la L9 era la inversi¨® m¨¦s gran feta en 23 anys de pujolisme, amb un cost de 2.247 milions d¡¯euros. La va vendre tamb¨¦ com la l¨ªnia mes llarga d¡¯Europa. Segur que llavors el continent va comen?ar a mirar-nos amb sana enveja. Aix¨ª que motius de celebraci¨® no faltaven. Fins a mitja dotzena d¡¯inauguracions de diversa ¨ªndole es van repetir en aquells agitats anys de precipitada obra p¨²blica. Tota ajuda era benvinguda per publicitar el dof¨ª de Pujol. El 20 de desembre del mateix any, Mas va viatjar a Alemanya per veure una de les quatre tuneladores que havien de fer realitat el miracle catal¨¤. L¡¯efic¨¤cia germ¨¤nica era proverbial: la m¨¤quina fabricava 15 metres diaris de t¨²nel a punt per col¡¤locar vies i senyalitzaci¨®.

En un no-res apareixerien 45 estacions que al llarg de 46 quil¨°metres farien realitat l¡¯obra p¨²blica m¨¦s gran en 23 anys d¡¯autonomia. El tra?at entre el Prat de Llobregat i Badalona passant pel centre de la ciutat podia figurar al frontispici de l¡¯edifici pujolista. Aconseguia cosir gr¨¤cies al metro la perif¨¨ria immigrant i el centre aut¨°cton. Tot aix¨° es faria realitat com a m¨¤xim el 2007, al final de la primera legislatura triomfal d¡¯Artur Mas.

La L9 no tenia l¡¯objectiu de reportar la immortalitat a ning¨², al contrari del que Mitterrand va perseguir amb la pir¨¤mide de Pei al Cour Napoleon. Tot era molt m¨¦s prosaic. Es tractava d¡¯impulsar la figura de Mas gr¨¤cies al fragor de les tuneladores que obsequiaven la ciutadania amb la millor l¨ªnia de metro.

Per¨° alguna cosa es va tor?ar en aquesta carrera d¡¯¨¨xit. El 20 de juny de l¡¯any electoral 2003 el llavors conseller en cap va haver de llan?ar dues vegades l¡¯ampolla de cava contra la tuneladora ¡°Besi¡±, que havien batejat aix¨ª perqu¨¨ sortia de la banda de la L9 que tocava al Bes¨°s. La mala sort del doble llan?ament es va confirmar al desembre. CiU va ser desallotjada del poder pel Govern tripartit de Pasqual Maragall.

Ara, 17 anys despr¨¦s d¡¯aquella velo? sortida, amb la L9 encara sense acabar, un informe de la Sindicatura de Comptes revela que fins a finals del 2016 la l¨ªnia pressupostada en 2.247 milions s¡¯havia menjat ja 3,5 vegades el pressupost inicial i fa quatre anys ja havia costat 6.916,4 milions d¡¯euros. Tot va ser precipitat, un aut¨¨ntic nyap. Les adjudicacions es van fer a la velocitat de la llum, cosa que va impedir una gesti¨® responsable. A m¨¦s, sobre aquest somni de ser l¡¯enveja d¡¯Europa pesa la coneguda hist¨°ria de les comissions del cas 3% per a Converg¨¨ncia. I ¨¦s que la L9 va tenir una estaci¨® inesperada als despatxos del Palau de la M¨²sica. El metro va sacsejar els fonaments del coliseu l¨ªric quan va transcendir el finan?ament extractiu del partit de Pujol. Ara l¡¯informe de la Sindicatura afegeix algunes adjudicacions com la que graciosament va recaure sobre una empresa de Joan Llu¨ªs Quer, que era alhora president d¡¯Infraestructures. O sigui, que l¡¯empresa adjudicadora i l¡¯adjudicat¨¤ria tenien al capdavant la mateixa persona. A Quer ¨Ccom demostra el seu pas per l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua¨C l¡¯avala la seva gran habilitat en la col¡¤laboraci¨® publicoprivada sense perdre de vista les necessitats del partit.

La L9, en definitiva, es va acabar convertint en un cap¨ªtol m¨¦s dels desprop¨°sits de la fase terminal del pujolisme. Per¨°, contr¨¤riament a les expectatives suscitades, l¡¯adveniment del Govern tripartit no va fer res per acabar amb el desgavell. En nom d¡¯una lleialtat institucional malentesa no nom¨¦s es va assumir acr¨ªticament l¡¯her¨¨ncia, sin¨® que va engreixar la desviaci¨® pressupost¨¤ria. La L9 no passar¨¤ a la hist¨°ria com la l¨ªnia de metro m¨¦s llarga d¡¯Europa. Probablement es posi com a exemple d¡¯irresponsabilitat pol¨ªtica de qui no va dubtar a dilapidar diners p¨²blics en alguns casos en benefici propi.