Els ¡®azzurri¡¯ del cinema visiten Barcelona (virtualment)

Com cada any, des de fa nou i aquesta vegada en format en l¨ªnia a trav¨¦s de la plataforma Sala Verdi Virtual, la Mostra de Cinema Itali¨¤ de Barcelona pren el pols al cinema m¨¦s recent que s'est¨¤ fent a It¨¤lia. De la m¨¤ de Filmitalia, de l'Istituto Luce Cinecitt¨¤, presenta entre l'11 i el 18 de desembre vuit t¨ªtols que han passat per diversos festivals internacionals. ¡°Es tracta de pel¡¤l¨ªcules amb recorregut en festivals que ens ensenyen com es veuen aquestes pel¡¤l¨ªcules fora d'It¨¤lia¡±, explica Giorgio Gosetti, delegat general de la secci¨® Venice Days del Festival de Ven¨¨cia, director de la Casa del Cinema de Roma i responsable de la programaci¨® de la Mostra.

¡°D'altra banda, hem buscat pel¡¤l¨ªcules que donin a entendre el que est¨¤ passant en aquest moment a It¨¤lia¡±, diu el responsable del cartell. Les vuit que ha seleccionat tenen diversos punts en com¨². ¡°D'una banda, la por de la diversitat¡±, explica el periodista, ¡°per¨° tamb¨¦ la relaci¨® entre pares i fills¡±. ¡°Es digui feixisme, o es digui populisme conservador¡­ som davant d'un cap¨ªtol que It¨¤lia, i diria que Europa sencera, no ha tancat b¨¦. Aqu¨ª encara som partisans o conservadors!¡± Non odiare, que es veur¨¤ a Espanya aquesta primavera, explica com un cirurgi¨¤ (Alessandro Gassman), fill d'un supervivent jueu de l'Holocaust, auxilia un home que ha tingut un accident de cotxe i descobreix que porta tatuada una esv¨¤stica al pit. ¡°Ens planta al davant la pregunta: sabem retre comptes? Igual que Padrenostro, que remet a un atemptat de les Brigades Roges, ¨¦s a dir, des de l'altre costat. I predatori, que ens submergeix en una fam¨ªlia obrera feixista, ens col¡¤loca m¨¦s aviat davant la por¡±. Aquesta por, que ¨¦s ¡°la por del que ¨¦s diferent, a qui, com a tal, convertim en el dolent¡±, es dona a tot el continent: ¡°Europa sempre havia estat curiosa respecte al cas estrany i ara t¨¦ por del cas estrany¡±.

Pel que fa a les relacions generacionals, Gosetti considera que tampoc s'escapen de la por: ¡°La pregunta aqu¨ª ¨¦s: sabem parlar entre generacions?¡±, planteja l'expert. ¡°Des dels anys vuitanta i noranta els uns i els altres voldrien parlar-se, per¨° no saben com fer-ho¡±. A Figli, s¨®n significatius els discursos terribles entre una filla que ronda els 40 a la seva mare: la dona li retreu que s¨®n una generaci¨® nascuda en la postguerra, que han gaudit del boom econ¨°mic, que han malgastat en els vuitanta i noranta, que no han pensat en les generacions successives i que ara estan gaudint de les seves pensions, sense deixar res a ning¨². La resposta de la mare ¨¦s demolidora: ¡°Heu d'entendre d'una vegada per sempre que nosaltres, la gent gran, som una for?a silenciosa i tranquil¡¤la, per¨° compte si ens enfadem¡­ perqu¨¨ som m¨¦s i amb les pensions tenim contra les cordes tota l'economia nacional. Ens falta nom¨¦s una mica de consci¨¨ncia i cohesi¨® per poder-vos donar per cul a tots, per fi¡±.

Aix¨ª i tot, Gosetti es resisteix a parlar de missatge: ¡°Jo crec que, com deia Billy Wilder, si un director de cinema vol transmetre un missatge utilitza el correu postal¡±. Per¨° alhora ¨¦s conscient que cineastes, com a artistes, ¡°respiren abans que ning¨² el moment que una societat est¨¤ vivint i, per tant, entenen els canvis abans que ning¨²¡±.

Cinematogr¨¤ficament, Gosetti fa un s¨ªmil futbol¨ªstic amb la seva selecci¨® de pel¡¤l¨ªcules: ¡°?s com un gran equip de futbol, encara que nom¨¦s siguin vuit: tenim el cervell, l'Iniesta, que seria Francesco Bruni (Cosa sar¨¤), una esp¨¨cie de director d'orquestra; les promeses, els del planter, com Carlo Castellito, que debuta en la direcci¨® amb I predatori, i Mauro Mancini, que ho fa amb Non odiare; despr¨¦s hi ha els que ho canvien tot, els fantasisti, els genis: Emma Dante (Le sorelle Macaluso), que prov¨¦ del teatre, i Giorgio Diritti (Volevo nascondermi), que procedeix del documental; finalment, hi ha el valor segur, com Claudio Noce (Padrenostro) o fins i tot Fabrizio Laurenti i Niccol¨° Vivarelli, que han realitzat el documental sobre Piero Vivarelli¡±.

Aquesta selecci¨®, a m¨¦s, est¨¤ totalment centrada en el moment actual: ¡°El cinema necessita la modernitat i limitar els clix¨¦s del passat¡±, sost¨¦ Gosetti. ¡°Va haver-hi moments en la hist¨°ria en qu¨¨ van coincidir Rossellini, Visconti o Antonioni, igual que tamb¨¦ van coincidir Raffaello, Michelangelo i Leonardo (que nom¨¦s han reunit de nou les tortugues ninja¡­), per¨° el nostre cinema no ha de ser presoner de la nostra hist¨°ria. Sorrentino no ¨¦s Fellini ni ho ha de ser!¡±

Per¨° el cinema m¨¦s recent est¨¤ treballant ara amb un tema inevitable: la pand¨¨mia. ¡°I tornarem a topar-nos amb la por cap a l'altre: I si aquest paio em contagia?, ¨¦s la pregunta¡­¡±, analitza Gosetti, que est¨¤ segur que el confinament donar¨¤ un cinema diferent. ¡°Per sobre de les pel¡¤l¨ªcules que es facin sobre tot el que hem fet a casa durant tants mesos, m'interessa en qu¨¨ haur¨¤ canviat el cinema, m'interessa saber si dem¨¤ el cinema ser¨¤ igual que abans¡±.

Les vuit pel¡¤l¨ªcules

I predatori, de Pietro Castellitto, 11 desembre.

Volevo nascondermi, de Giorgio Diritti, 12 desembre.

Figli, de Giuseppe Bonito, 13 desembre.

Padrenostro, de Claudio Noce, 14 desembre.

Cosa sar¨¤, de Francesco Bruni, 15 desembre.

Non odiare, de Mauro Mancini, 16 desembre.

Live As a B-Movie: Piero Vivarelli, de Fabrizio Laurenti i Niccol¨° Vivarelli, 17 desembre.

Le sorelle Macaluso, d'Emma Danta, 18 desembre.