Llum punxada

Un garbuix de cables el¨¨ctrics entortolligats al voltant d¡¯un pal de fusta de pi: la llum punxada massivament en una ciutat ensenya m¨¦s sobre aquesta al viatger que no pas un m¨¤ster d¡¯urbanisme o de sociologia urbana.

El frau econ¨°mic i fiscal de la llum punxada ¨¦s nom¨¦s una part del problema i potser no la principal, ja que, com acaba de passar la nit del 9 al 10 de desembre en una nau del carrer Guifr¨¦ del barri badalon¨ª del Gorg, la manipulaci¨® pot facilitar un incendi. La nau era un polvor¨ª: dotzenes de persones en molt poc espai, entre fusta i cartrons i amb les coses que obtenien amb el seu tr¨¤fic paup¨¨rrim, moltes de les quals eren inflamables. Fins a 200 persones, senegaleses majorit¨¤riament, podien haver arribat a passar la nit a la nau. Quatre morts. M¨¦s de 20 ferits. L¡¯anormalitat havia esdevingut habitual: la nau feia m¨¦s de vuit anys que estava ocupada. L¡¯actuaci¨® del Grup d¡¯Estructures Col¡¤lapsades (GREC), dels Bombers de la Generalitat, va ser mod¨¨lica i va combinar, impossible, l¡¯¨²s d¡¯experts de drons amb l¡¯ajuda del Miqui, un border collie ensinistrat per localitzar persones. La unitat, exemplar, tamb¨¦ ¨¦s petita, pot treballar molt b¨¦ seq¨¹encialment, per¨° no simult¨¤niament, si diverses cat¨¤strofes es produeixen alhora. Com en qualsevol desastre ¨Cho sabem b¨¦ amb la pand¨¨mia, tot i que avui no n'escriur¨¦?¨C els mals s¨®n m¨¦s elevats si es concentren en el temps. Tenim bons sistemes de recursos humans per prevenir-los o reduir danys, per¨° se saturen de seguida.

A m¨¦s, el caos ¨¦s visc¨®s, tot s¡¯hi enganxa. Molts dels supervivents de l¡¯incendi es van esfumar, no ¨¦s que desapareguessin, sin¨® que van sortir del mig. I d¡¯altres es van negar a donar el nom quan els el preguntaven. De fet, la llum havia estat punxada perqu¨¨, quan fa alguns anys les autoritats els havien ofert la possibilitat d¡¯una connexi¨®, ning¨² s¡¯havia atrevit a signar amb el seu nom i cognoms. Tampoc hi havia aigua corrent, els ocupants es prove?en com podien en una font propera instal¡¤lada a aquest efecte.

Aix¨ª hi va haver una cadena d¡¯errors, per¨° s¨®n nostres: aquesta pobra gent vivia on no hauria d¡¯haver viscut mai des de feia molts anys. Tots ho sab¨ªem, perqu¨¨ tots els veiem cada dia, als nostres carrers, amb un carro de supermercat atape?t d¡¯objectes de tota mena, principalment in¨²tils per a nosaltres, per¨° mitj¨¤ de vida per a ells, sempre invisibles fins que el foc ens ha abrasat la consci¨¨ncia. Saber-ho, ho sab¨ªem. No ho ignor¨¤vem: els ignor¨¤vem.

No ¨¦s una acusaci¨®, ni tan sols una den¨²ncia. ?s la constataci¨® d¡¯una veritat antiga: els incendis impulsen debats sobre millores reguladores en mat¨¨ria de seguretat, per¨° no sempre amb ¨¨xit. Una llista d¡¯incendis tr¨¤gics, algun dels quals va causar m¨¦s de 500 morts, es pot veure a Historic Fires.

A Espanya, l¡¯incendi del Teatro Novedades, a Madrid, el 1928, va matar 67 persones. Per¨° moltes van morir en l¡¯estampida que hi va haver quan es va declarar l¡¯incendi. El meu pare, que vivia a Madrid en aquella ¨¨poca, explicava que alguna v¨ªctima havia estat apunyalada per l¡¯esquena. N¡¯hi ha hagut de pitjors despr¨¦s: l¡¯incendi de la discoteca Alcal¨¢ 20, Madrid Arena, el 1983, va causar 82 morts. Sembla com si la seguretat trigu¨¦s sempre un incendi de m¨¦s per acabar d¡¯arribar.

Alguns vells i espl¨¨ndids teatres de fusta han estat arrasats per les flames una vegada i una altra: el Liceu de Barcelona ha cremat dues vegades, una el 1861 i una altra el 1994. La Fenice de Ven¨¨cia tamb¨¦ s¡¯ha cremat 1836 i el 1996.

Per¨° els immigrants irregulars no acostumen a visitar els teatres d¡¯¨°pera, el seu drama ¨¦s m¨¦s b¨¤sic per vital: molts, com les v¨ªctimes de la nau del Gorg, s¨®n aqu¨ª, desencaixats, perqu¨¨ s¨®n essencialment pobres. Tot i que les pol¨ªtiques migrat¨°ries s¨®n, valgui el sarcasme, un tema candent, podem coincidir en un principi b¨¤sic: els qui ja s¨®n aqu¨ª no han de dormir amuntegats en una nau industrial amb la llum punxada i sense aigua corrent.

A Barcelona, hi deu haver uns 70 assentaments similars al del Gorg, molts dels quals al Poblenou, i hi ha unes 400 persones que malviuen en aquestes instal¡¤lacions. L¡¯Oficina del Pla d¡¯Assentaments Irregulars (OPAI), de l¡¯Ajuntament de Barcelona, els t¨¦ censats. Per¨° altre cop ¨¦s urgent una pol¨ªtica metropolitana, ja que quan l¡¯Ajuntament exerceix pressi¨® a la ciutat, la gent es trasllada a la perif¨¨ria, com va passar a Badalona. Per a la Generalitat, ¨¦s una q¨¹esti¨® majorit¨¤riament municipal. No, les quatre administracions van reedificar el Liceu en cinc anys. Ara podrien aturar la mis¨¨ria en tres. ?s el que cal fer.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la UPF