Mort i resurrecci¨® dels noranta

Una noia enfundada en una disfressa de Cobi pixa, tota desgarbada i amb mirada ressacosa, en una ronyosa cantonada plena de grafitis. La contundent imatge anuncia el muntatge teatral Proyecto 92, que el col¡¤lectiu Las Huecas ha anat movent per sales alternatives des del 2017, avan?ant-se a la revisi¨® cr¨ªtica d'aquesta d¨¨cada crucial ¡ªels noranta¡ª que ha estat abordada des de diferents fronts al llarg d'aquest curs pand¨¨mic: novel¡¤les ¡ªSim¨®n, de Miqui Otero, o Feria, d'Ana Iris Sim¨®n¡ª, assajos ¡ªC¨®mo hemos cambiado, de Juan Sanguino¡ª, s¨¨ries de televisi¨® ¡ªVeneno, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, a partir del llibre de Valeria Vegas¡ª, documentals ¡ªEl a?o del descubrimiento, de Luis L¨®pez Carrasco¡ª, pel¡¤l¨ªcules de ficci¨® ¡ªLas ni?as, de Pilar Palomero¡ª i exposicions ¡ªAcci¨®. Una hist¨°ria provisional dels 90, al Macba¡ª col¡¤loquen el focus sobre les mitologies i les paradoxes d'un per¨ªode en qu¨¨ Espanya va passar de ser (i sentir-se) el centre del m¨®n, amb els Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla, a convertir-se en el laboratori d'experimentaci¨® de noves modulacions del desenc¨ªs, sota el tel¨® de fons dels casos de corrupci¨®, el sensacionalisme medi¨¤tic al voltant de successos com el crim d'Alc¨¤sser, la bombolla de l'arquitectura-espectacle, la consagraci¨® d'un model cultural que es mesurava segons la quantitat i en la impon¨¨ncia dels seus grans equipaments ¡ªen ocasions, tocats per la maledicci¨® de convertir-se en prematures ru?nes modernes¡ª, la progressiva transformaci¨® de les ciutats en parcs tem¨¤tics al servei d'una explotaci¨® tur¨ªstica accelerada i bene?da pel neoliberalisme, els conflictes socials derivats de la reconversi¨® industrial i aquestes majories absolutes que van precedir l'eclosi¨® de la indignaci¨® ciutadana i la subseg¨¹ent fragmentaci¨® pol¨ªtica.

El fenomen convida a llegir-se en clau generacional: com si passessin comptes els qui, nascuts o formats en aquest moment d'exaltaci¨® col¡¤lectiva, han superat la majoria d'edat amb la convicci¨® que la seva quotidiana precarietat ser¨¤ l'¨²nic horitz¨® despr¨¦s d'una crisi financera i una crisi pand¨¨mica. Les promeses de l'any ol¨ªmpic van ser, en realitat, un elaborat acte d'il¡¤lusionisme, i les seves claus secretes havien estat all¨¤, a la vista de tothom, des del principi, com detalla amb esmolada brillantor la descripci¨® de la cerim¨°nia inaugural de Barcelona 92 que Miqui Otero inclou a Sim¨®n: ¡°Un atleta paral¨ªmpic va tensar l'arc i va disparar una fletxa de foc que va encendre, all¨¤ a dalt, el peveter. Qui podria criticar una cosa aix¨ª? M¨¦s endavant es va saber que en realitat del bol ol¨ªmpic emanava gas en tot moment i que la fletxa no havia caigut a dins, sin¨® que havia enc¨¨s el peveter passant de llarg per aterrar en algun dels carrers dels solitaris voltants de l'estadi. Per¨° el cas ¨¦s que la llum va quedar encesa. En realitat, la cerim¨°nia havia estat un joc d'ast¨²cies i trucs. I aix¨ª i tot, o precisament per aix¨°, els aplaudiments eren tan merescuts. Nom¨¦s els ximples pregunten pel truc¡±.

Disseccionant el mateix instant, Juan Sanguino afegeix al seu assaig: ¡°La millor manera d'annexionar-se al primer m¨®n era entendre en qu¨¨ consistia exactament el somni americ¨¤: no calia ser un triomfador, nom¨¦s n'hi havia prou amb semblar-ho. I el p¨²blic s'ho va creure perqu¨¨ volia creure-s'ho (i perqu¨¨ no hi havia m¨°bils ni internet que revelessin el truc) i perqu¨¨ aquell estiu del 1992 Espanya, encara que no ho sabia, s'estava permetent a si mateixa ser ing¨¨nua per ¨²ltima vegada¡±.

No obstant aix¨°, tampoc ¨¦s del tot just convertir la ingenu?tat en l'esperit dominant d'un moment en el qual, sota la celebraci¨® col¡¤lectiva i la ritualitzaci¨® espectacular d'una unitat nacional per damunt (aparentment) d'ideologies, tamb¨¦ es deixaven veure clarobscurs sota la imatge radiant. En el seu assaig Los 90. Euforia y miedo en la modernidad democr¨¢tica espa?ola, Eduardo Maura s'atura en les resson¨¤ncies que va tenir l'elecci¨® de Felip de Borb¨® com a banderer d'Espanya en la cerim¨°nia inaugural dels Jocs, una imatge de consens que va ressignificar les banderes espanyoles com a ¡°simp¨¤tiques, acollidores i cosmopolites¡±: ¡°L'important ¨¦s que molt¨ªssima gent va sentir que formava part del planeta, i al centre de tot aix¨°, representant Espanya, hi havia Felip de Borb¨®, pr¨ªncep d'Ast¨²ries i rei del m¨®n per uns minuts¡±. Un any i mig despr¨¦s, la glossa ir¨°nica de les imatges de la desfilada del Pr¨ªncep i de les ll¨¤grimes de la infanta Elena per part de l'escriptor Quim Monz¨® al programa Persones humanes de TV3 va provocar un cridaner dany col¡¤lateral: la cancel¡¤laci¨® d'El peor programa de la semana, espai de La 2 dirigit per David Trueba i presentat pel Gran Wyoming, despr¨¦s d'anunciar-se la pres¨¨ncia de l'escriptor catal¨¤ entre els convidats.

Si part de la fastuositat de la cerim¨°nia inaugural es va deure a l'alta compet¨¨ncia t¨¨cnica i coreogr¨¤fica d'una companyia com La Fura dels Baus ¡ªque havia passat en temps r¨¨cord de la transgressi¨® ca¨°tica a una espectacularitat calculada, ideal per aplicar una p¨¤tina d'avantguarda a grans esdeveniments¡ª, ¨¦s bo recordar que un dels seus membres fundadors, Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, aquells dies expulsat del grup, havia presentat un any abans l'espectacle 1a Confer¨¨ncia a Rinol¨¤cxia¡¯91, presentaci¨® teatral del col¡¤lectiu d'acci¨® perform¨¢tica Los Rinos. El gruix de la cr¨ªtica especialitzada va reprovar l'escassa professionalitat esc¨¨nica de la formaci¨®, que en el seu espectacle, reivindicant la visceralitat de dad¨¤ i el punk, semblava desarticular avant la lettre l'obsessi¨® pels bons acabats que, uns mesos m¨¦s tard, dominaria l'imaginari col¡¤lectiu.

La mostra Acci¨®. Una hist¨°ria provisional dels 90, comissariada per Ferran Barenblit, dedica un gener¨®s apartat al llegat de Los Rinos, dins d'un discurs curatorial que posa l'accent en el valor indomesticable de les performances i accions art¨ªstiques en un moment marcat per la construcci¨® dels grans equipaments culturals. Art del cos i l'instant, l'acci¨® ¨¦s el que desbordava els museus, el que no es podia tancar ni domesticar als temples de l'art contemporani. Abans i despr¨¦s del 1992 hi havia, doncs, motiu i espais per a la dissid¨¨ncia: no deixa de resultar paradoxal que, amb el temps, aquesta energia en principi inaprehensible s'hagi convertit en objecte muse¨ªstic, mitjan?ant una exposici¨® d'altra banda mod¨¨lica en l'aparell documental i les formes de representaci¨®.

A Proyecto 92, Las Huecas treuen un vitri¨°lic profit de la campanya publicit¨¤ria municipal Barcelona, posa¡¯t guapa, pre¨¤mbul del llarg proc¨¦s de remodelaci¨® urban¨ªstica que, d'una banda, aconseguiria que la ciutat deix¨¦s de donar l'esquena al mar i, de l'altra, invisibilitzaria aquests sectors socials que entren en conflicte amb la imatge idealitzada de la metr¨°polis-aparador. L'espot que utilitzen Las Huecas no passaria avui cap filtre de perspectiva de g¨¨nere: el discurs equipara el rostre maquillat d'una jove amb la ciutat en proc¨¦s de gentrificaci¨®. Documentals com En construcci¨® (2001), de Jos¨¦ Luis Guer¨ªn, i De nens (2003), de Joaquim Jord¨¤, ja s'havien aturat, des de perspectives molt diferents, en el devastador efecte que el pas del tsunami ol¨ªmpic i post?ol¨ªmpic havia tingut sobre el castigat barri del Raval, emblema d'una Barcelona que ara ja no quedava b¨¦ a la foto.

Fill il¡¤leg¨ªtim del d¨ªptic format per Numax presenta¡­ (1980) i Vint anys no ¨¦s res (2004), de Jord¨¤, El a?o del descubrimiento, de L¨®pez Carrasco, reviu la mem¨°ria d'una cosa que tamb¨¦ va passar el 1992, encara que al marge dels focus que transformaven Sevilla i Barcelona en territoris d'exultant centralitat: la crema del Parlament regional de M¨²rcia per part dels treballadors afectats per una reconversi¨® industrial que els deixava sense present ni futur. Amb un dispositiu formal que fetitxitza el drop de la imatge Hi8 i opaca l'¨²s ¡ªno sempre funcional, no sempre dial¨¨ctic¡ª de la pantalla partida, la pel¡¤l¨ªcula est¨¦n acta de l'anihilaci¨® de la cultura del treball sense plantejar cap horitz¨® ut¨°pic per als membres d'aquesta nova generaci¨® del desenc¨ªs macerada en anacr¨°nic fum de cigarret a l'interior d'un bar transformat en llimbs fora del temps.

Tamb¨¦ fora del seu present, i als afores de les gl¨°ries del 1992, hi ha el col¡¤legi de monges de Saragossa on les protagonistes de Las ni?as breguen amb la construcci¨® de les seves identitats. Amb cert exercici d'estil erici¨¤,?Las ni?as registra la perviv¨¨ncia d'una Espanya eterna mentre, a la llunyania, sonen els tambors d'aquesta entrada a la modernitat que no va ser tan col¡¤lectiva com es va vendre: la Barcelona del 1992 ¨¦s a la Celia el que El Sur era a l'Estrella.

El que potser no entrava en les previsions de cap ide¨°leg d'aquesta acceleraci¨® ¨¦s que entre la generaci¨® dels nascuts en aquesta d¨¨cada acab¨¦s aflorant una mena de nost¨¤lgia castissa per aquesta Espanya impermeable als vents ¡ªtransformadors, per¨° tamb¨¦ corruptors¡ª de la modernitat. Aquest impuls ¨¦s el que agermana dos llibres com Fiesta, d'Ana Iris Sim¨®n, i Panza de burro, d'Andrea Abreu, tamb¨¦ units per una, a estones, desconcertant reivindicaci¨® d'uns or¨ªgens ¡°salvatges¡± i per un estil que fagocita de manera brillant l'oralitat.

Qualsevol il¡¤lusi¨® ¨¦s millor que res

Les mascotes Cobi i Curro, creades per dues figures de passat contracultural com Mariscal i Heinz Edelmann, podrien encarnar l'estaci¨® final de la utopia i la fundaci¨® de l'era del capitalisme terminal, per¨° seria fer-ne una lectura f¨¤cil. En aquesta revisi¨® cr¨ªtica de les mitologies dels noranta no es detecta aspror, sin¨® un estrany aliatge en qu¨¨ el retret conviu amb una inesperada tendresa, amb una palpable capacitat de detectar inflexions i matisos m¨¦s enll¨¤ del blanc i el negre. ?Va ser tot el que va venir despr¨¦s del 1992 una evoluci¨® neoliberal d'aquesta Espanya del desarrollismo que ja havia esbossat un futur de la naci¨® com a aparador tur¨ªstic sostingut sobre una economia de serveis? Otero sost¨¦ a Sim¨®n que qualsevol il¡¤lusi¨® ¨¦s millor que res: el seu relat s'obre el 1992 i culmina el 2018, despr¨¦s de rec¨®rrer els miratges de la cultura del triomf, la gentrificaci¨® d'un barri, la precaritzaci¨® laboral, els atemptats de la Rambla, el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre i la corrupci¨® de les classes privilegiades.

En el seu assaig, Maura sost¨¦ que ¡°dels llocs m¨¦s inesperats sorgeixen articulacions culturals capaces de canviar les coses¡±. Verbigr¨¤cia: a la s¨¨rie Veneno se sost¨¦ la provocadora idea que entre les din¨¤miques sensacionalistes i depredadores de la teleporqueria es va albirar un col¡¤lectiu colpejat i es va obrir la possibilitat de salvaci¨® per a aquestes identitats en potencial tr¨¤nsit que seguien l'espectacle des dels seus televisors. En suma, mentre tot brillava per enlluernar el pa¨ªs i que ning¨² s'adon¨¦s que tot seguiria igual, en un lloc inesperat, i de la m¨¤ d'una figura que emergia d'aquest lumpen que el pa¨ªs volia amagar sota la catifa, sorgia una veritable possibilitat de transformaci¨® projectada cap a un futur inclusiu.