La Josefa, la vacuna i el catal¨¤

¡°Avui no podem jugar, mama, tots s¨®n castellans¡±. Aix¨ª es van lamentar m¨¦s d'una vegada els fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, segons va explicar la matriarca per il¡¤lustrar la marginaci¨® ling¨¹¨ªstica del catal¨¤, l'¨²s del qual no abundava a la Barcelona de l¡¯avinguda General Mitre. Haurien pogut jugar en la seva llengua materna a barris com Gr¨¤cia, Sants o Sant Andreu del Palomar, on l'idioma mai va ser un problema. Per¨° per aix¨° calia creuar el R¨ªo Grande de la Diagonal, amb una zona nord on durant el franquisme era elegant i convenient optar pel castell¨¤. Si el poder centralista facilitava l'enriquiment, ?per qu¨¨ indisposar-s¡¯hi?

Lluny del selecte ve?nat vigilat per porters de bata blava ¡ªa Santa Coloma de Gramenet, Nou Barris o l¡¯Hospitalet¡ª tamb¨¦ era bastant excepcional sentir parlar en catal¨¤. Hi havia blocs habitats per ciutadans provinents de la mateixa zona, alguns fins i tot compartien pis com a rellogats. El castell¨¤ era la llengua vehicular en aquestes ciutats-gueto de ciment que el franquisme va aixecar sense gaireb¨¦ serveis b¨¤sics: ni escoles, ni comer?os, ni transport p¨²blic, ni asfaltat, ni clavegueres.

El catal¨¤ era desdenyat de Diagonal cap amunt i innecessari als nous barris d¡¯al¡¤luvi¨®. Per aix¨° no resulta estrany sentir parlar en castell¨¤ agallegat Josefa P¨¦rez, una dona nascuda fa 89 anys a Ourense. Ella va ser la primera ciutadana vacunada contra la covid-19 a Catalunya el desembre passat. I s¡¯hi van dirigir en castell¨¤ i en conversa privada els insignes independentistes Pere Aragon¨¨s ¡ªpresident en funcions de la Generalitat¡ª i la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s, encara que en p¨²blic els dos pol¨ªtics van utilitzar el catal¨¤. A l¡¯independentisme fonamentalista, no obstant aix¨°, no li va agradar gens que ¡°una gallega¡± resident a Catalunya (encara que ¡°no catalana¡±) parl¨¦s en castell¨¤ als mitjans de comunicaci¨®, que la ciutat escollida per comen?ar la vacunaci¨® fos l¡¯Hospitalet i que a l¡¯entrada de la resid¨¨ncia Feixa Llarga una llegenda desitg¨¦s ¡°Feliz Navidad¡± en la llengua de Cervantes.

Hi ha un independentisme que, encara que minoritari, es desacomplexa a les xarxes socials en qu¨¨ fa esclatar la seva visi¨® excloent, com va passar amb l¡¯elecci¨® de la Josefa. I per aix¨° no dubta a considerar com articles de fe els escrits de qu¨¨ el mateix Pujol s¡¯ha retractat diverses vegades sobre l¡¯¡°an¨¤rquic home andal¨²s¡±, que ¡°fa centenars d¡¯anys que passa gana i viu en un estat d¡¯ignor¨¤ncia i de mis¨¨ria cultural, mental i espiritual¡±. O els textos de l'expresident Quim Torra sobre ¡°aquelles b¨¨sties a les quals els repugna qualsevol expressi¨® de catalanitat¡± i ¡°viuen en un pa¨ªs del qual ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva hist¨°ria¡±. En realitat, els que es van molestar per la rellev¨¤ncia donada a la Josefa tenen un marc mental en qu¨¨ la immigraci¨® suposa una amena?a per a les genu?nes ess¨¨ncies catalanes. Conreen un imaginari que volen preservar de les formes de vida i les ideologies dissolvents que segons el seu parer aporten les onades migrat¨°ries. Hi ha molts precedents en el nacionalisme catal¨¤ d¡¯aquesta escola de pensament. A comen?aments del segle passat, el metge Hermenegild Puig Sais ¡ªque va acabar militant a la Lliga i va tenir entre els seus ep¨ªgons els Denc¨¤s i Badia¡ª alertava que la baixa fecunditat dels aut¨°ctons amena?ava el futur de la ra?a catalana. Tant Puig Sais com Severino Aznar, periodista i soci¨°leg que acabaria sent procurador franquista, combatien des de nacionalismes contraposats per raons econ¨°miques i de classe les migracions per lliure o el control de natalitat, apunta l¡¯historiador Eduard Masjuan en els seus estudis sobre neomaltusianisme.

Ha plogut molt des d¡¯aleshores, per¨° la intransig¨¨ncia no mor. La xenof¨°bia, el racisme i el menyspreu de classe no s¨®n un fet diferencial catal¨¤. La irrupci¨® de forces pol¨ªtiques com Vox i les exhibicions patrioteres del Partit Popular confirmen la transversalitat de l'esl¨°gan ¡°primer els de casa¡±. La difer¨¨ncia ¨¦s que el nacionalisme espanyol disposa d¡¯un Estat que no t¨¦ el catal¨¤, que prova de seduir amb l¡¯ham que la somiada rep¨²blica ser¨¤ un parad¨ªs social i ling¨¹¨ªstic per a la immigraci¨®. Tanmateix, la intoler¨¤ncia a les xarxes socials o fets com l¡¯assist¨¨ncia fa unes setmanes de Josep Costa, vicepresident del Parlament i parlamentari de JuntsxCat, a una reuni¨® amb grups secessionistes d¡¯extrema dreta, projecta m¨¦s ombres que llums sobre aquest ecumenisme independentista per al qual la finalitat justifica els mitjans. El suport rebut per Costa de Laura Borr¨¤s o de l¡¯expresident Torra no resulta gaire encoratjador per desterrar les actituds racistes o supremacistes que afloren amb massa freq¨¹¨¨ncia.