Veus de dones en guerra

Recordo di¨¤legs amb Clara Segura. Crec que la defineixen molt b¨¦. ¡°Alguna gent em diu que he fet poc cinema. Potser, penso, per¨° ¨¦s que el cinema t¨¦ per a mi mala compet¨¨ncia. En cinema rares vegades fas Tennessee Williams, Brecht, Wajdi Mouawad, Lorca, Shakespeare, trag¨¨dies cl¨¤ssiques¡­ No deixar¨¦ una funci¨® d'aquest nivell per fer un paperet al cinema¡±, em va dir un dia. Un altre: ¡°Es nota molt quan el director realment vol fer una funci¨®. Perqu¨¨ et ven la moto en un moment, i tu t'entusiasmes. B¨¤sicament, els actors som entusiastes¡±. Quanta ra¨®! I la noci¨® de l'equip: ¡°Una obra de teatre ¨¦s un vaixell. Dep¨¨n de tots els mariners, del capit¨¤, de com est¨¤ el mar i de com est¨¤ el vent¡±. Segura sembla una dona del carrer. Una criatura que torna del mercat, un personatge de Simenon. I de sobte clava els ullassos, mira al seu voltant i ¨¦s una fera. I es posa a plorar o esclata en grans riallades. Segura ¨¦s una d'aquestes actrius que et creus tan bon punt planta els peus a l'escenari. Intensitat seria la paraula. Amb Oriol Broggi est¨¤ en bones mans. I viceversa. Algunes funcions d'aquest t¨¤ndem no se me'n van de la mem¨°ria: La bona persona de Sezu¨¢n, Bodas de sangre, Una giornata particolare, Incendis, Hamlet, Ant¨ªgona. Per citar-ne unes quantes. Ara ha tornat amb Broggi. Tots dos signen la dramat¨²rgia. Volien fer una com¨¨dia italiana cl¨¤ssica, Filomena Marturano, d'Eduardo de Filippo, per¨° eren molts int¨¨rprets i a m¨¦s van caure en un laberint de guerres: la Segona Guerra Mundial, Afganistan, Txern¨®bil¡­ Diversos mons units en una sola desolaci¨®, entre runa i cossos estesps. A partir de Sobre les batalles perdudes, el discurs de l'escriptora Svetlana Aleksi¨¦vitx quan va recollir el Nobel de Literatura fa cinc anys, Broggi, Segura i Guillem Balart van muntar La guerra no t¨¦ rostre de dona.

L'obra es va estrenar el 17 de desembre al Teatre Biblioteca de Catalunya i encara no t¨¦ data de sortida. ?s una producci¨® de La Perla 29. Guillem Balart va ser un dels protagonistes d'Assedegats (2020), de Wajdi Mouawad, l'anterior muntatge de Broggi. Sobri, Balart sap escoltar com pocs. Tamb¨¦ ¨¦s de l'estirp de Clara Segura. Facci¨® s¨°bria i callada. Seria un espia molt cotitzat. ?s jove, per¨° sembla molt madur. Interpreta el periodista que entrevista Aleksi¨¦vitx (encara que no es diuen noms). Que al seu torn ha entrevistat molts supervivents de Txern¨®bil i altres escorxadors. Jo m'imagino?Aleksi¨¦vitx com la periodista que ¨¦s, creant els testimonis de la hist¨°ria, per¨° Balart (nom a inventar) tamb¨¦ et clava a terra quan explica una hist¨°ria colpidora, tant com el colpidor paper de la dona en la guerra, a qui ning¨² preguntava. Destaquen tamb¨¦ algunes col¡¤laboracions luxoses del repartiment com a int¨¨rprets filmats: M¨¤rcia Cister¨®, Nora Navas, Merc¨¨ Pons, Marissa Josa, Pepa L¨®pez, Marta Marco, Xavier Ruano, Montse Vellveh¨ª, Violeta Broggi¡­

Aleksi¨¦vitx?diu: ¡°El territori de la guerra, un lloc devastat, t¨¦ paraules pr¨°pies. No hi ha herois ni gestos incre?bles: nom¨¦s gent que duu a terme una activitat humana que ¨¦s inhumana¡±. I aquest passatge tan veritable: ¡°Excepte jo, ning¨² li ha preguntat mai res a la meva mare o la meva ¨¤via. Callen fins i tot les dones que van ser al front. No expliquen la guerra femenina, sin¨® la masculina. I nom¨¦s quan comparteixen ll¨¤grimes amb les seves companyes del front es posen a parlar de la seva guerra¡±.

M'agrada molt el passatge en el qual la dona i el periodista parlen sobre els ¡°llibres en els quals la gent explica la seva petita hist¨°ria¡±. Aquesta petita hist¨°ria, diu la dona, ¡°que cont¨¦ i configura la gran hist¨°ria. Tot el que hem viscut, el que ens ha passat, el que han viscut els testimonis que entrevistes¡­ i el que hem viscut de vegades per¨° encara no ha estat pensat: la paraula exacta potser seria cavil¡¤lat¡±.

Aix¨ª avancen les converses. El periodista s'interroga sobre com transmetre la realitat. Ella diu: ¡°No ho sabem, i al mateix temps necessitem fer-ho. Necessitem una superliteratura: combinar el personatge original i el de ficci¨®. Mentre narren, les persones creen, escriuen la seva pr¨°pia vida. No obstant aix¨°, ?Nietzsche deia que cap artista pot suportar la realitat¡±. Una altra dona diu: ¡°Una vegada, una mare em va dir que per a ella la guerra va comen?ar quan el seu fill va tornar del front¡±. Un altre relata que el poble de la seva infantesa era femen¨ª, un poble de dones. No recorda veus d'homes. ¡°Aix¨° se'm va quedar a dins. La guerra l'expliquen les dones. Ploren. Canten com si ploressin¡±. Una altra m¨¦s: ¡°Jo era tanquista. Tres anys de guerra. I en aquells tres anys mai em vaig sentir dona. Tenia l'organisme mort. No tenia la regla. I amb prou feines tenia desitjos com a dona. Per¨° era guapa. Ell encara no era el meu marit. Es va acabar la guerra. Em va proposar casar-nos. Em va ofendre tant que vaig voler plorar, cridar, pegar-li. Vaig pensar: ¡®Primer fes que em senti com una dona¡±.

I una ¨²ltima: ¡°La guerra ¨¦s abans de res assassinat. Despr¨¦s ¨¦s una feina molt dura¡±. Moltes dones. Moltes veus. Moltes hist¨°ries.

La guerra no t¨¦ rostre de dona. Text: Svetlana Aleksi¨¦vitx. Direcci¨®: Oriol Broggi. Teatre Biblioteca de Catalunya. Barcelona.