L¡¯¨²ltima surrealista

La l¨°gica dels contes de fades admet que ens cridin i ho sentim de dins la panxa del bou, o que senyalem amb molles de pa el cam¨ª de tornada a casa. Els relats de Leonora Carrington parteixen d¡¯aquesta l¨°gica per perdre¡¯s al cor del bosc: fan tot el possible per allunyar-se de casa i l¡¯ofec familiar.

Des del seu naixement a Lancashire (Anglaterra) el 1917, la vida rebel de Carrington va formular-se com una odissea contra corrent, una constant fugida de casa i dels valors burgesos que s¡¯hi inculcaven. Exasperant institutrius i monges, expulsada de dues escoles, va decantar-se per les llic¨¨ncies d¡¯una carrera art¨ªstica. Aviat va connectar amb la irrever¨¨ncia surrealista. Als 19 anys es va establir amb Max Ernst al Midi franc¨¨s. Pintava i esculpia. El 1940, Ernst va ser arrestat per la Gestapo i ella va creuar la frontera: la crisi psicol¨°gica (i la crueltat de l¡¯entorn) que la va conduir a un manicomi de Santander s¡¯explica horriblement b¨¦ a Memorias de abajo (Alpha Decay, 2017). Escapada de la cust¨°dia franquista, Carrington va anar a parar a la Ciutat de M¨¨xic, on va viure i crear fins a la mort, el 2011. Va ser una de les darreres supervivents del surrealisme.

Els contes recopilats a El set¨¨ cavall reprenen sensacions (males sensacions) de la infantesa, o moments en qu¨¨ la vida social escanya l¡¯individu (la dona), i ho exposen en clau fabulosa amb gran pres¨¨ncia d¡¯animals, di¨¤legs estranys i girs imprevisibles. Tot de neguits que podrien tenir sortida en una misteriosa pintura a l¡¯oli troben el cam¨ª fins a la p¨¤gina i produeixen aquests contes de fades, hostils, que alternen el desconsol amb l¡¯humor m¨¦s malici¨®s. Tenen en com¨² que semblen escrits amb urg¨¨ncia per ajustar els comptes amb la fam¨ªlia, el dec¨°rum i l¡¯educaci¨® cristiana: en un conte, el pare amena?a de cremar el cavall balanc¨ª de la filla; en un altre, sant Alexandre explica que obrar¨¤ un miracle i els testimonis encreuen els dits perqu¨¨ sigui menjar... Algunes de les imatges que Carrington posa en marxa s¨®n emblemes recurrents del surrealisme (cavalls, ocells, llunes). Moltes es graven a la retina lectora: leprosos que perden dits, una pell daurada ¡°com un cad¨¤ver d¡¯infant conservat dins un licor vell¡±, un vestit ¡°de caps de gat¡±, o una inversi¨® del que cantava Billie Holliday a Strange Fruit (¡°els fruits que penjaven entre les fulles eren com petits cad¨¤vers en un cadafal¡±).

El repertori de contes, ordenat cronol¨°gicament de 1937 a 1971, ¨¦s dispar. Destaquen Presentaci¨® en societat, on una noieta benestant ha de debutar i acorda ser substitu?da per una hiena (el cop a les convencions ¨¦s directe i demolidor), o La mosca del senyor Gregory, que ¨¦s breu i no acumula girs sense solta ni volta, o sigui que ¨¦s perfecte. A La Jemima i el llop retrobem una nena que, aclaparada per la domesticitat, prefereix endinsar-se al bosc.

En el seu deliri exuberant, aquests relats prefiguren l¡¯actual literatura bizarra que avui defensen editorials com Eraserhead Press o, m¨¦s a la vora, Orciny Press i Males Herbes. Malgrat el seu gran sentit del meravell¨®s, els resultats de Carrington no s¨®n sempre extraordinaris: es tracta d¡¯una literatura poc polida, per b¨¦ i per mal, en la qual no s¡¯exploten totes les possibilitats del g¨¨nere cont¨ªstic (per mal), per¨° (per b¨¦) el desassossec que l¡¯origina ha quedat intacte.