Els l¨ªmits del debat trans

Afortunadament, hi ha consens: els drets fonamentals individuals no es debaten. Mai. Se'n debaten les conseq¨¹¨¨ncies i no el reconeixement perqu¨¨ a hores d'ara sabem b¨¦ que el somni de la ra¨® produeix monstres. El dolor causat per la implementaci¨® pol¨ªtica de posicions que han guanyat debats sense tenir una base en els drets humans ¨¦s una lli?¨® que no podem oblidar. No, no totes les posicions s¨®n v¨¤lides.

I malgrat tenir-ho tan clar, hi ha qui replica al Tribunal Europeu dels Drets Humans quan afirma, en la sent¨¨ncia A.P. Gar?on i Nicot vs. Fran?a del 2017, que ¡°la identitat de g¨¨nere, el nom, l'orientaci¨® sexual i la vida sexual pertanyen a l'¨¤mbit personal protegit per l'article 8 de la Convenci¨® [per la Protecci¨® dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals]¡±. O no accepta que la noci¨® d'autonomia personal ¡°porta a recon¨¨ixer que, aplicat a les persones transg¨¨nere, l'article 8 inclou en el dret a l'autodeterminaci¨® la llibertat de definir la pr¨°pia identitat sexual com un dels elements m¨¦s essencials¡±. Si fins i tot la certificaci¨® psicol¨°gica de la condici¨® trans que aquesta sent¨¨ncia validava va perdre el sentit quan l'OMS la va treure dels desordres i trastorns un any despr¨¦s, el 2018! El Consell d'Europa i la Comissi¨® Europea tamb¨¦ se sumen al reconeixement: la teva identitat de g¨¨nere ¨¦s teva com a persona, sense que importi si ets transg¨¨nere, transsexual, franquista, precari o feminista radical. En un m¨®n amb una estructura de g¨¨neres tan rellevant, vulguem o no, per al nostre recorregut vital, tenim dret a autodeterminar com ho vivim.

Coherent amb aquest fonament i, tamb¨¦, amb la realitat de les persones trans, les administracions catalanes, especialment la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, estan adoptant pol¨ªtiques que estableixen el fet trans com una diversitat humana. El Parlament tamb¨¦ est¨¤ legislant amb aquest esperit. L'¨²ltim exemple, magn¨ªfic, ¨¦s la modificaci¨® de la llei contra la viol¨¨ncia masclista, que inclou la protecci¨®, sense cap perm¨ªs de g¨¨nere, de les dones que no tenen la documentaci¨® conforme. Les persones i institucions que, malgrat l'opressi¨®, alcem el vol i veiem el g¨¨nere des dels drets i no des de la por ens adonem que no ¨¦s pla i finit, sin¨® que t¨¦ les infinites cares d'una esfera. Deixem de ser generoplanistes.

S'apropa ara un pas decisiu en el reconeixement d'aquest dret fonamental: implementar-lo en la legislaci¨® estatal. Ben aviat, el Ministeri d'Igualtat publicar¨¤ l'esborrany d'una llei trans basada, previsiblement, en el reconeixement del dret a l'autodeterminaci¨® de la identitat de g¨¨nere sense tuteles m¨¨diques, administratives o judicials. Malauradament el debat sobre aquesta llei ser¨¤ ferotge. Es dibuixaran escenaris apocal¨ªptics, pors de fraus de llei massius i teories de g¨¨nere sense contrast amb les vides trans habitades avui. Es relativitzaran discriminacions i s'instrumentalitzaran el feminisme, la biologia i la psicologia per justificar posicions preconcebudes. Tot i que ser¨¤ dur, les persones trans assumirem aquest desgast vital per reduir la precarietat laboral, la viol¨¨ncia i la discriminaci¨®. Per¨° el que mai assumirem ¨¦s que es discuteixin els drets fonamentals. Mai. No per trans, sin¨® per persones.

Judit Juanhuix ¨¦s cient¨ªfica i activista trans