L¡¯arca perduda ¨¦s al museu

No la busquis m¨¦s, Indy, l'arca perduda ¨¦s en un museu de Barcelona.

La famosa Arca de l'Alian?a de la B¨ªblia, que constitu?a el tresor m¨¦s preuat del poble d'Israel (i la seva arma m¨¦s efectiva, segons l'Antic Testament i la pel¡¤l¨ªcula de Spielberg), es pot veure aquests dies a la seu del Museu Etnol¨°gic i de Cultures del M¨®n al carrer de Montcada, com a pe?a senyera de l'exposici¨® Udjat, l'exotisme de l'Antic Egipte a Barcelona (fins al 15 de juny). En realitat, no ¨¦s la de deb¨°, que com tothom sap es troba en un magatzem secret als Estats Units al costat dels extraterrestres de Roswell, sin¨® una r¨¨plica, per¨° la seva hist¨°ria no ¨¦s menys sorprenent.

L'espl¨¨ndida c¨°pia de l'arca o tabernacle on es guardaven les taules de la llei (si us fa mandra llegir l'?xode, mireu una altra pel¡¤l¨ªcula: Els deu manaments) va ser descoberta el 2016 per casualitat en, com s¨®n les coses, una capella tapiada a la segona planta de la bas¨ªlica dels M¨¤rtirs Just i Pastor, on s'esllanguia coberta de floridura des del 1923. La singular reproducci¨®, de grans dimensions i feta en fusta decorada amb talles, relleus i inscripcions, inclosos jerogl¨ªfics i cartutxos fara¨°nics (potiners: no hi posa el nom de cap rei de deb¨°), va ser dissenyada el 1876 per l'arquitecte Josep Vilaseca per enc¨¤rrec del rector i constru?da per artesans, entre els quals hi havia alguns que havien treballat en els decorats de l'¨°pera Aida. El prop¨°sit era piad¨®s: l'arca formava part d'un monument desmuntable de Setmana Santa que es col¡¤locava a l'altar per donar magnific¨¨ncia als oficis lit¨²rgics i atreure p¨²blic.

Aquesta magn¨ªfica Arca de l'Alian?a de pega (que tornar¨¤ despr¨¦s a la bas¨ªlica) ¨¦s una de les obres que serveixen per explicar la singular fascinaci¨® egiptoman¨ªaca de la ciutat de Barcelona expressada en diferents creacions des del segle XIX. En la visita, que recalca l'apropiaci¨® cultural per part d'Occident de la civilitzaci¨® eg¨ªpcia, la seva idealitzaci¨® i tergiversaci¨®, hi ha altres sorpreses, com l'envejable indument¨¤ria de Radam¨¦s que va lluir el tenor Francesc Vi?as a l'Aida del 1903 al Liceu, o una imatge de l'enorme esfinx m¨°bil que, avan?ant-se a la del film Cle¨°patra de Mankiewicz, de 1963, va rec¨®rrer el 1934 el passeig de Gr¨¤cia per guanyar el premi a la millor comparsa en el carnestoltes de Barcelona. Tamb¨¦, una c¨°pia d'un guardi¨¤ de la tomba de Tutankamon, o un armari sarc¨°fag que funcionaria extraordin¨¤riament com a minibar.

Hi ha llibres, cartells, dibuixos, teatrets, fotos. Una secci¨® final est¨¤ dedicada al cinema (hi ha un cicle a la Filmoteca com a part de les activitats paral¡¤leles) i aqu¨ª pots veure Claudette Colbert portant l'¨¤spid al pit o com embalsamen viu Boris Karloff, tot un tr¨¤ngol. El recorregut permet admirar tamb¨¦ una cosa realment excepcional: els calcs de pintures que decoraven les mastabes de dos nobles de l'Imperi antic enterrats a Saqqara i que Eduard Tod¨¤, el nostre primer egipt¨°leg, pel que sembla, segons explica el comissari de la mostra, Oriol Pascual, va sostreure del vell museu egipci de Bulaq, al Caire, en un rampell, precisament, egiptoman¨ªac o, m¨¦s concretament, egiptoman¨ªaco-clept¨°man.

L'exposici¨®, de format modest, per¨° amb molta gr¨¤cia i fins i tot amb un obelisc encara m¨¦s de pega que l'arca, t¨¦, encara que no ¨¦s una mostra d'arqueologia, un altre testimoni real de l'Antic Egipte, un miniull Udjat (l'emblem¨¤tic ull d'Horus, aquest mil¡¤lenari logotip) del Museu Egipci de la fundaci¨® Clos, que tamb¨¦ ha cedit una p¨¤gina amb una vista de Karnak de la seminal Description de l¡¯?gypte, l'obra dels savis de l'expedici¨® Bonaparte que va donar motiu a l'egiptologia.

Pascual va recon¨¨ixer que Barcelona, amb Catalunya i Espanya allunyades hist¨°ricament d'Egipte, no t¨¦ el patrimoni egiptol¨°gic, ni tan sols imaginari, d'altres metr¨°polis europees. L'empremta de l'egiptomania es redueix sobretot, a banda d'Aida, a obres arquitect¨°niques neoeg¨ªpcies, alguna casa estil mastaba i alguna font, per¨° especialment panteons als cementiris de la ciutat. S'exhibeixen plans i fotos de construccions funer¨¤ries (g¨¨nere for?a egipci) de Leandre Albareda. I el cotxe Hispano-Suiza d'un empresari que l'arquitecte Vilaseca va decorar el 1908 com un sarc¨°fag egipci, que fa cert cangueli...