¡®Vitals¡¯, a cavall de la primera onada de la pand¨¨mia

Submergir-se en una UCI en els moments m¨¦s durs de la pand¨¨mia de covid, amb la complicitat de sanitaris, pacients i familiars, sense fer soroll i sense molestar i explicar-ho en un documental agosarat, ambici¨®s i realista. Aquest ha estat l¡¯objectiu de la s¨¨rie documental Vitals, dirigida per F¨¨lix Colomer i produ?da per El Terrat i Forest Film Studios, que s¡¯estrena diumenge a HBO Espa?a i a la resta de territoris d¡¯HBO Europe. S¨®n tres cap¨ªtols de gaireb¨¦ una hora cadascun que aferren l¡¯espectador i el porten per les entranyes de l¡¯hospital Parc Taul¨ª de Sabadell (Vall¨¨s Occidental) i per les de la malaltia pr¨¤cticament des del minut zero, quan tot el que se sabia del coronavirus eren pures especulacions i temors.

M¨¢s informaci¨®n

¡°A la guerra no hi ha horaris. Aqu¨ª, tampoc¡±

L¡¯emotiu missatge d¡¯un pacient donat d¡¯alta a la UCI als sanitaris: ¡°Sou uns campions¡±

Al quir¨°fan en descapotable

El documental explica sense edulcorants com una s¨¨rie de persones s¡¯enfronten a la malaltia i al caos que provoca, entre el mar? i el juny de l¡¯any passat. Malalts a la UCI que, com el C¨¦sar (58 anys) o l¡¯Eduard (57), fa setmanes que estan en coma; infermeres que, com la S¨ªlvia o l¡¯Isa, es converteixen en el seu vincle amb la realitat; pacients grans com l¡¯Alfred, la Josefa, el Juan; auxiliars com la Sandra o la Noem¨ª; metges com el Modest; familiars dels uns i els altres conviuen amb la mort, per evitar-la, esquivar-la o, en alguns casos, claudicar davant d¡¯ella. Les c¨¤meres entren a les habitacions, a les UCI, tornen amb els sanitaris a casa seva, on afronten l¡¯afecte per¨° tamb¨¦ la incomprensi¨® de les fam¨ªlies, recorren els carrers de Sabadell, els primers dies, t¨¨tricament deserts, despr¨¦s, plens de gent amb mascareta¡­

La idea va sorgir poc despr¨¦s de decretar-se l¡¯estat d¡¯emerg¨¨ncia a Espanya, a mitjans de mar?. Un amic metge del director, testimoni del que estava passant a l¡¯Hospital del Mar, a Barcelona, gaireb¨¦ l¡¯hi va exigir: ¡°Has de gravar el que est¨¤ passant als hospitals, ¨¦s una cosa in¨¨dita, hist¨°rica, cal explicar-ho des de dins¡±, explica F¨¨lix Colomer que els va dir. Calia trobar un hospital ¡°amb prou valentia i transpar¨¨ncia¡± per permetre que un intr¨²s, amb la c¨¤mera a la m¨¤, es col¨¦s a les habitacions, precisament en un moment en qu¨¨ ni tan sols els familiars dels malalts els podien acompanyar. El Taul¨ª de Sabadell, un centre amb m¨¦s de 4.000 treballadors, s¡¯hi va prestar. ¡°Em vaig convertir durant dos mesos en una mena d¡¯ombra dels pacients i dels sanitaris¡±, explica Colomer.

¡°All¨° fonamental era que la gent confi¨¦s en nosaltres: jo em presentava, explicava el que far¨ªem i, sorprenentment, ning¨² hi va posar impediments¡±. Va comen?ar ell tot sol i quan s¡¯hi va sumar El Terrat van ser tres, sempre per separat, per poder cobrir situacions que es produ?en a diferents llocs per¨° en un mateix moment. Colomer comenta que l¡¯experi¨¨ncia, equipats amb doble guant, doble gorra, visera, doble mascareta (¡°per rodar era curi¨®s¡±, admet), ha estat tremenda: ¡°Era important ser zero invasius: no f¨¨iem entrevistes, no pos¨¤vem ni tan sols veu en off, no molest¨¤vem gens¡±. Senzillament donaven veu i imatge als protagonistes. ¡°I el que va passar va ser que ens vam convertir en un vincle entre familiars i pacients¡±.

En un moment de la s¨¨rie, l¡¯Isa, infermera UCI, llan?a una queixa: ¡°La gent s¡¯ha quedat amb la cara a de la pand¨¨mia, per¨° no ha vist la cara b (¡­) Els aplaudiments de les vuit s¡¯han convertit en estones de lleure i de passar-s¡¯ho b¨¦ (¡­) Per¨° aix¨° es pagar¨¤. Ja veurem si ens aplaudiran quan vegin com quedaran les llistes d¡¯espera¡±. F¨¨lix Colomer considera que el documental explica aquesta cara b, minut a minut: ¡°Anem m¨¦s enll¨¤ dels aplaudiments i de la frase infantil del ¡®tot anir¨¤ b¨¦¡¯ (que tant han ajudat, per descomptat) per ensenyar una cosa que encara no s¡¯ha vist de la pand¨¨mia¡±.

Quan el projecte va comen?ar ning¨² es podia imaginar com evolucionaria tot. ¡°A poc a poc vam anar confirmant que el que grav¨¤vem no era nom¨¦s informatiu, el factor emocional era enorme¡±, recorda el director. ¡°Serviria tamb¨¦ per conscienciar del que est¨¤ passant a algun negacionista. Aix¨° ¨¦s pura realitat, sense trampa ni cartr¨®: el pacient et mira directament als ulls a tu, espectador que ets al sof¨¤ mirant la tele¡±.

En 12 hores di¨¤ries de gravaci¨® hi cabia de tot: emocionants videotrucades entre pacients i familiars; terribles converses en qu¨¨ un metge informa que no hi ha res a fer amb un pacient; divertits moments de relaxaci¨® de les infermeres, al sol (¡°fent la fotos¨ªntesi¡±, diuen), explicant-se an¨¨cdotes del dia; comiats lacrim¨°gens; celebracions d¡¯aniversaris (¡°aix¨° no estava tan clar, eh, C¨¦sar?¡±); els nens queixant-se dels deures en l¨ªnia¡­

Per descomptat, es tractava de mostrar tamb¨¦ les trag¨¨dies. ¡°Les morts ens van plantejar un dubte ¨¨tic, per¨° no hauria tingut sentit amagar-les, perqu¨¨ la covid mata¡±, raona Colomer. ¡°El m¨¦s important era com ho mostr¨¤vem. Ten¨ªem un escut perqu¨¨ no ens afect¨¦s el que passava a l¡¯hospital. Despr¨¦s, a casa nostra, ja reflexion¨¤vem, pat¨ªem¡­ i agra¨ªem que aquestes persones ens regalessin aquelles imatges¡±.

El repte d¡¯explicar el que passava no admetia censures de cap tipus. ¡°La majoria dels que han participat en el documental estan encantats amb el Taul¨ª¡±, diu Colomer. No obstant aix¨°, la Vanessa, de 34 anys, infermera d¡¯aquest mateix hospital, quan contreu la covid se sent incompresa i acabar¨¤ anant a un altre centre. ?s un dels casos que explica Vitals. ¡°Escollim les hist¨°ries m¨¦s interessants independentment de si s¨®n cr¨ªtiques o no¡±, resol el director.