Catalunya, entre la pand¨¨mia i les urnes

En una altra ¨¨poca, fa nom¨¦s una d¨¨cada, Antoni Castell¨® hauria estat un arquetip efica? del burg¨¨s catal¨¤: pencaire i emprenedor, poc amic del risc, contingut en les formes i en el fons, i sempre partidari de l¡¯entesa. Amb una cervesa en una m¨¤ i la mascareta a l¡¯altra, vestit de manera s¨°bria i informal, Castell¨® saluda tothom al bar del club esportiu Egara, a Matadepera (Vall¨¨s Occidental). Procedeix d¡¯una de les fam¨ªlies m¨¦s conegudes de la ve?na Terrassa: el seu avi, Antoni Escud¨¦, va ser el pioner local de l¡¯esport que va donar fama ol¨ªmpica a aquesta ciutat, l¡¯hoquei herba. Matadepera tamb¨¦ va ser not¨ªcia el 2020, quan va passar a ser el municipi amb la renda per c¨¤pita m¨¦s elevada d¡¯Espanya. En aquest poble, l¡¯independentisme va arrasar a les eleccions auton¨°miques del 2017: va obtenir el 71% dels vots.

Castell¨® ¨¦s un empresari d¡¯¨¨xit d¡¯instrumental m¨¨dic d¡¯alta qualitat: fabrica, entre d¡¯altres, pr¨°tesis per a la incontin¨¨ncia urin¨¤ria femenina en una planta de Calatayud (Saragossa). A aquest metge de formaci¨® sobretot li costa entendre el proc¨¦s, el moviment pel qual gaireb¨¦ la meitat dels seus conciutadans van donar suport a la independ¨¨ncia unilateral. ¡°A Catalunya les coses progressaven, avan?¨¤vem com un di¨¨sel, en autogovern tamb¨¦. Per¨° de sobte vam decidir que vol¨ªem viatjar en un Porsche i a 400 quil¨°metres per hora. I aix¨°, si no saps on vas, t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies¡±, diu.

El nacionalisme catal¨¤ moderat i pactista, adjectius que solien caracteritzar l¡¯extinta Converg¨¨ncia i Uni¨®, sembla cosa del passat. El catalanisme, tal com el vam con¨¨ixer, ha mort. Aquesta va ser l¡¯opini¨® expressada per l¡¯escriptor Valent¨ª Puig despr¨¦s de la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia del 2017 i la immediata intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern espanyol. En unes declaracions a EL PA?S el 2019, Puig dubtava que el catalanisme cl¨¤ssic tingu¨¦s gaire recorregut electoral i vaticinava que aquell pragmatisme l¡¯estava assumint avui, sobretot, Esquerra Republicana (ERC).

D¡¯aqu¨ª a una setmana Catalunya celebrar¨¤ eleccions. Tot i l¡¯ajornament que es volia fer al maig arran de la situaci¨® de la pand¨¨mia, finalment el Tribunal Superior de Just¨ªcia va decretar que els comicis es fessin el 14-F, tal com estava previst, ¡°pel seu inter¨¨s p¨²blic¡±. El que s¡¯hi dilucidar¨¤ ¨¦s si el gir possibilista d¡¯ERC, un partit que fins avui havia representat el nacionalisme m¨¦s inflexible, li serveix per imposar-se al PSC i als hereus de CiU, Junts per Catalunya, el partit independentista liderat per Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i eurodiputat avui fugit a B¨¨lgica per evitar que el jutgin a Espanya.

Per a alguns, el proc¨¦s d'independ¨¨ncia va quedar enterrat quan va caure el meteorit del coronavirus; per a d¡¯altres, nom¨¦s es tracta d'un canvi momentani en l'ordre de les prioritats. ¡°La pand¨¨mia ha desviat l'atenci¨®, per¨° ara es veur¨¤, quan esclati la crisi econ¨°mica, si s'ha oblidat o s'ha enquistat¡±, diu Antoni Castell¨®. Ell i vuit ciutadans m¨¦s s¨®n les veus que s'incorporen a aquest reportatge amb la finalitat de radiografiar la Catalunya que anir¨¤ a les urnes per triar el Parlament i qui ocupar¨¤ el Palau de la Generalitat. Els entrevistats tenen traject¨°ries vitals heterog¨¨nies, per¨° a tots els uneix la incertesa davant del futur que deixar¨¤ la covid-19. Catalunya, segons les ¨²ltimes prediccions de la Generalitat, havia de tancar el 2020 amb una caiguda del PIB d'un 12% i una taxa d¡¯atur propera al 16%. Les v¨ªctimes mortals que va deixar el virus l¡¯any passat van ser 17.000, a m¨¦s de 66.000 persones que van haver de ser hospitalitzades i un total de 370.000 infectats confirmats, el 5% de la poblaci¨®.

¡°Catalunya es mou segons bufa el vent¡±

La pand¨¨mia no ha posat fi a l¡¯habitual trag¨ª del cap de setmana al xalet social del club Egara. Joves uniformats amb la indument¨¤ria de l'equip d'hoquei, pares i fills que tornen de jugar al tennis, amigues que fan un aperitiu despr¨¦s de la partida de p¨¤del. Matadepera va ascendir el 2018 al n¨²mero u del r¨¤nquing de municipis d¡¯Espanya per renda per c¨¤pita. Els ve?ns argumenten que no s¨®n tan rics, que el n¨²mero u es deu al fet que la fam¨ªlia Lao, resident al poble, va ingressar el que va rebre per la venda de la seva companyia, la multinacional de jocs i apostes Cirsa. Per¨° la veritat ¨¦s que abans de l'operaci¨® de Cirsa, Matadepera ja era un lloc amb diners: el quart municipi m¨¦s ric del pa¨ªs. L¡¯Egara ¨¦s un club d'esperit conservador i lligat des de la seva fundaci¨® a l'alta burgesia de Terrassa, la poblaci¨® ve?na. Aquesta ciutat i Sabadell, tamb¨¦ molt a prop, van ser el cor del t¨¨xtil espanyol.

L'obertura xinesa a partir de la d¨¨cada dels vuitanta va causar estralls. Despr¨¦s, recorda Castell¨®, les normes de protecci¨® del medi ambient van accelerar encara m¨¦s la crisi industrial a la comarca del Vall¨¨s Occidental. Castell¨® critica que no hi hagi una estrat¨¨gia industrial de futur a Catalunya ni una comunicaci¨® flu?da entre la classe empresarial i la Generalitat. Aix¨° mateix valorava al setembre Ant¨®n Costas, expresident del Cercle d¡¯Economia, a la revista Pol¨ªtica & Prosa: ¡°No nom¨¦s no tenim pol¨ªtica industrial, sin¨® que en els ¨²ltims 20 anys s¡¯han desmuntat els pocs instruments que ten¨ªem de comunicaci¨® entre els sectors econ¨°mics i l¡¯Administraci¨®¡±.

Gaireb¨¦ tots els seus amics s¨®n independentistes, diu Castell¨®. Ell ho seria ¡°de cor¡±, per sentiment, per¨° abans hi ha la ra¨®, el seny catal¨¤, admet. ¡°Hem perdut molt de temps amb el proc¨¦s. Haur¨ªem de saber com volem competir a escala global, no contra Madrid. Amb els xinesos menjant-se el m¨®n, la competitivitat dels Estats Units, amb guerres al Mediterrani, al costat de casa, i ara les amenaces d'una pand¨¨mia, mirar-nos el melic debatent petiteses com que si tantes hores de catal¨¤ a l'escola en comptes de debatre qu¨¨ vol ser Catalunya al m¨®n d¡¯aqu¨ª a 25 anys no ¨¦s el que haur¨ªem de fer. Catalunya, sense un projecte a llarg termini, es mou segons bufa el vent¡±.

A l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤ de l¡¯epid¨¨mia

Santiago Abreu no ho dubta: la seva ciutat, Igualada, va assumir una responsabilitat especial en haver estat ¡°l'epicentre de la pand¨¨mia a Espanya¡±. ¡°Tots els ve?ns coneixen alg¨² que hi va morir¡±, assegura Abreu, que ha estat a primera l¨ªnia de la trag¨¨dia des de la seva feina de director d'anestesiologia i vigil¨¤ncia intensiva a l'Hospital de Igualada. El mar? del 2020, la Generalitat va ordenar el confinament d'aquest i tres municipis m¨¦s de la comarca de l¡¯Anoia, una setmana abans de decretar-se l'estat d'alarma a Espanya.

L'Hospital de Igualada va ser el primer centre sanitari on el coronavirus es va disparar. ¡°Pr¨¤cticament la meitat de l'hospital es va infectar en la primera onada. La millora va ser radical a partir de la segona¡±, explica. Per a Abreu, un error que s'ha produ?t a Catalunya, per¨° tamb¨¦ a altres regions d¡¯Espanya, ¨¦s l'obsessi¨® per augmentar llits d¡¯UCI, ¡°quan el que s'ha demostrat m¨¦s efectiu s¨®n mesures preventives agressives i l'adaptaci¨® dels espais existents als hospitals, tenir equips polivalents¡±. ¡°Calen m¨¦s llits d¡¯UCI, per¨° tants? Qu¨¨ farem amb tots aquests llits quan no hi hagi pand¨¨mia?¡±.

Abreu va n¨¦ixer fa 40 anys a Santo Domingo, a la Rep¨²blica Dominicana. El seu avi era un indi¨¤ d¡¯Igualada. Despr¨¦s d'estudiar la carrera al seu pa¨ªs d'origen, el seu net se¡¯n va anar a viure a Barcelona per ampliar els seus estudis i iniciar la seva traject¨°ria professional. Per experi¨¨ncia sap com ¨¦s d¡¯important que un pa¨ªs tracti b¨¦ el seu personal sanitari. En cas contrari, passa el que estan experimentant avui Catalunya i la resta d¡¯Espanya: la sortida a l'estranger de professionals altament preparats. ¡°Un metge requereix 12 anys de formaci¨®, entre els estudis, el MIR i la resid¨¨ncia. No pot ser que en acabar aquest per¨ªode siguis mileurista o treballis amb contractes precaris per setmana o fins i tot per dies¡±, adverteix. ¡°No ens podem permetre invertir en la formaci¨® d'aquesta gent perqu¨¨ despr¨¦s se¡¯n vagin. Tots coneixem companys que han marxat a l'estranger i que no han tornat¡±.

La fi d¡¯un somni industrial

A Yasmina L¨®pez hi havia gent que li garantia que la seva feina era per a tota la vida. ¡°?s impossible que tanqui Nissan, deien, malgrat que es veia venir¡±. L¨®pez va entrar a treballar amb 25 anys a la planta que aquesta marca d'autom¨°bils t¨¦ a la Zona Franca de Barcelona. Sense estudis m¨¦s enll¨¤ de l¡¯EGB i amb una experi¨¨ncia laboral pr¨¨via com a dependenta en sabateries, el seu cunyat la va avisar el 2004 que la seva empresa, Nissan, estava contractant personal per a la l¨ªnia de muntatge. El gener del 2020 va deixar una feina de 15 anys en la qual ha vist com ¡°homes alts com torres la deixaven perqu¨¨ no aguantaven el ritme¡±. Va ser triada delegada sindical per a pol¨ªtiques d'igualtat. Una not¨ªcia va trastocar els seus plans poc despr¨¦s d'assumir les seves funcions com a flamant representant sindical: Nissan anunciava que, despr¨¦s de 40 anys, tancava les plantes que tenia a la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu. ¡°25.000 persones, directament i indirectament, es quedaran sense feina. Les meves prioritats van canviar¡±, comenta L¨®pez.

L'empresa francojaponesa, que posar¨¤ fi a l'activitat a finals del 2021, ha disparat els senyals d'alarma sobre un dels pilars de la ind¨²stria catalana, l'automoci¨®. Les administracions busquen una sortida per a les instal¡¤lacions de Nissan, i una de les opcions m¨¦s serioses l'estudia la coreana LG, per reconvertir la Zona Franca en una planta de producci¨® de bateries el¨¨ctriques per a cotxes. Amb 40 anys i dos fills, la Yasmina ¨¦s conscient que li queda encara molta vida laboral per endavant. Admet que l'acord de tancament garanteix unes bones condicions per als 2.500 treballadors, per¨° la preocupa que els que es prejubilen, fins i tot amb 52 anys, renunci?n a renovar-se i es deixin endur pel des¨¤nim d'haver perdut la feina de la seva vida.

Optimisme davant de la p¨¨rdua d¡¯inversions

El 2019 es va confirmar el sorpasso de Madrid com a primera pot¨¨ncia econ¨°mica regional d¡¯Espanya. El declivi de Catalunya no ¨¦s d'avui, indicava un estudi del 2020 signat per dos acad¨¨mics de la London School of Economics, sin¨® que es remunta al moment posterior als Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 92: ¡°Grups fortament identitaris i comunitaris que havien promogut el dinamisme econ¨°mic de Barcelona s'han convertit en una llosa (¡­), han facilitat la polaritzaci¨® de les seves ja dividides comunitats, perjudicant la inclusi¨®. Aix¨° est¨¤ afectant l'¨²s del talent, entorpint el desenvolupament i la promoci¨® de l'activitat econ¨°mica¡±.

Una de les estad¨ªstiques m¨¦s crues ¨¦s l'evoluci¨® de la inversi¨® estrangera a les dues comunitats. Si Catalunya captava el 1986 el 29% de les inversions de l'exterior, el 2018 en va rebre l¡¯11%. Madrid va passar del 44% al 88%. Segons dades del Ministeri d¡¯Ind¨²stria, Madrid va rebre en els ¨²ltims tres trimestres del 2020 un total d'11.779 milions d'euros, la qual cosa representa el 80,4% de tota la inversi¨® estrangera a Espanya. Catalunya va rebre 1.685 milions, un 11,5% del total de recursos estrangers invertits al pa¨ªs.

Davant d'aquest escenari, Pol Valls ofereix optimisme. Submer, l'empresa que va cofundar el 2015 amb el seu cunyat, Daniel Pope, va captar 12 milions d'euros el 2020 en una ronda d'inversions internacional. Submer ¨¦s una companyia que ha desenvolupat un sistema de refrigeraci¨® d'equips inform¨¤tics, sobretot centres de dades, submergint-los en un l¨ªquid diel¨¨ctric. Comercialitzen els seus productes des del 2018, i Valls destaca entre els clients que m¨¦s il¡¤lusi¨® li ha fet aconseguir el gegant aeron¨¤utic Airbus o el supercomputador d'una ag¨¨ncia de seguretat europea que no pot revelar.

Submer est¨¤ situada a l'Hospitalet de Llobregat, just al costat del recinte firal de Barcelona, al nou enclavament de moderns edificis d'oficines que ¨¦s la pla?a Europa. En una antiga nau d'emmagatzematge de pneum¨¤tics tenen les oficines, el laboratori i la planta de muntatge dels seus equips. Valls, de 30 anys, subratlla: ¡°Cal que Barcelona diversifiqui el seu ecosistema d'empreses tecnol¨°giques¡±. Pr¨¤cticament la totalitat dels clients de Submer s¨®n internacionals. Potser per aix¨°, argumenta, no ha detectat que el conflicte pol¨ªtic per la independ¨¨ncia afect¨¦s el potencial econ¨°mic de Catalunya. Preguntat per si creu que la pand¨¨mia ha deixat en un segon pla el proc¨¦s, Valls opina que el tema es mant¨¦ viu: ¡°Com que ets d'aqu¨ª, en tens una opini¨® i t'afecta. Est¨¤ inevitablement en un segon pla, per¨° no l¡¯hem deixat gaire enrere; est¨¤ present, apareix a les not¨ªcies i encara hi ha gent a la pres¨® per aix¨°¡±.

Els nous catalans

El 52% dels habitants de Guissona (Segarra) han nascut fora d¡¯Espanya. Va ser fa una d¨¨cada el primer municipi de Catalunya en el qual la poblaci¨® estrangera era majorit¨¤ria. Aix¨° ha estat en bona mesura gr¨¤cies a l'imant de la Corporaci¨® Aliment¨¤ria Guissona, un conglomerat d'empreses amb una xarxa pr¨°pia de comercialitzaci¨® dels seus productes sota la marca Bon ?rea. El grup dona feina a milers de persones, entre les quals hi ha les germanes Diana Maties i Laura Maties. Van arribar el 2007 des de Roman, a Romania, seguint qui seria el marit de la Laura. Les dues treballen a la planta de processament de carn av¨ªcola, la Diana a l'equip de control de qualitat i la Laura a la l¨ªnia de tall i envasatge. Els seus marits tamb¨¦ treballen a la companyia, un a la planta de producci¨® de pinsos per a mascotes i l'altre com a transportista.

Les dues germanes tenen dos fills cadascuna i viuen porta per porta en dues cases adossades que van comprar el 2017. ¡°De vegades passava per davant i pensava: ¡®Tant de bo sigui un dia casa meva¡±. La seva vida ¨¦s el somni fet realitat d'uns migrants a la recerca d'oportunitats a for?a de treballar molt. ¡°Sempre esperem que el Govern ens ajudi, per¨° considero que cadasc¨² ha de fer un esfor?¡±, diu la Diana, ¡°cadasc¨² ha d'esfor?ar-se per aportar alguna cosa¡±.

¡°En el meu equip de treball som com l¡¯ONU, hi ha gent de tot arreu del m¨®n¡±, explica la Diana. Guissona ha estat exemple de conviv¨¨ncia entre la poblaci¨® vinguda de fora i la local. No obstant aix¨°, alguna cosa falla quan cap dels 13 regidors de l¡¯Ajuntament ¨¦s d'origen estranger. Els Maties lamenten que els ciutadans romanesos no tinguin opci¨® de doble nacionalitat a Espanya, cosa que ¨¦s un obstacle per integrar-se, per exemple, votant en aquestes eleccions auton¨°miques. Admeten igualment que els seus amics romanesos de Guissona no mostren inter¨¨s per fer-ho: ¡°Nosaltres fem vida de poble. Participem dels costums catalans¡±. El futur ¨¦s aqu¨ª, afirmen alhora, perqu¨¨ ¨¦s on els seus fills han crescut i viuran. La Renata, la filla de la Laura, d'11 anys, vol ser jutge.

Investigar m¨¦s enll¨¤ de Barcelona

Luis Brieva encap?ala des de Lleida un projecte d¡¯investigaci¨® en el qual s'han implicat centenars de persones de tot Espanya. Brieva, nascut fa 53 anys a Monts¨® (Osca), ¨¦s cap de neurologia de l'Hospital Arnau de Vilanova (Lleida) i investigador de l¡¯Institut de Recerca Biom¨¨dica de Lleida (IRBLleida). Encap?ala un estudi en el qual participen 31 centres de recerca per determinar de quina manera la covid-19 afecta els malalts d'esclerosi m¨²ltiple. Despr¨¦s de desenvolupar la seva carrera a l'Hospital Vall d¡¯Hebron, el 2000 li va sorgir l'oportunitat d'engegar el servei de neurologia de l¡¯Arnau de Vilanova. Brieva destaca que Catalunya continua sent capdavantera a Espanya per tradici¨® en recerca cient¨ªfica, per¨° confirma que hi ha altres comunitats en les quals s'avan?a ¡°molt m¨¦s r¨¤pid¡±.

El 80% del finan?ament del departament de neuroimmunologia de l¡¯IRBLleida procedeix de laboratoris i companyies privades, la majoria de capital internacional. Entre les farmac¨¨utiques catalanes que treballen amb el seu equip, Brieva destaca l'excepci¨® d¡¯Almirall. Ell ha estat testimoni de la p¨¨rdua de competitivitat de l'abans potent ind¨²stria farmac¨¨utica catalana: ¡°Sense massa cr¨ªtica, aquestes empreses familiars no poden competir amb les grans farmac¨¨utiques¡±. Una oportunitat que Brieva lamenta que es perd¨¦s va ser la d'acollir la seu de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medicaments (EMA). Barcelona era candidata, per¨° finalment el 2017 es va endur el premi Amsterdam. ¡°Haur¨ªem vist farmac¨¨utiques obrint filials aqu¨ª, tindr¨ªem catalans treballant a l'ag¨¨ncia i haurien vingut t¨¨cnics de molt nivell¡±, admet Brieva.

Moltes veus, com la del ministre sortint de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, han donat per fet que la tensi¨® pol¨ªtica del 2017 arran de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia va tenir un efecte negatiu en les aspiracions per acollir la seu de l¡¯EMA. Brieva espera que la pand¨¨mia serveixi perqu¨¨ la ciutadania i els pol¨ªtics hagin ent¨¨s que la unitat sempre aporta m¨¦s que una societat dividida. Respecte al futur, el cap de neurologia de l'Hospital de Lleida creu que ¡°seguint el cam¨ª sense presses, un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® acabar¨¤ sent un tr¨¤mit¡±.

L¡¯any en qu¨¨ va desapar¨¨ixer el turisme

Prendre's un rapitenc ¨¦s gaireb¨¦ una obligaci¨® a l'hostal Montecarlo. A pocs metres de la platja a Alcanar ?Platja, a la prov¨ªncia de Tarragona, aquest vermut tradicional de la zona t¨¦ un gust diferent. ¡°Amb el coronavirus hem perdut l'alegria, i cal recuperar-la¡±, diu el propietari, Salvador Vila. Catalunya, com la resta d¡¯Espanya, va patir la desaparici¨® del turisme internacional i una caiguda global de la facturaci¨® el 2020 d'un 70%, segons la Generalitat. En el cas del Montecarlo, la p¨¨rdua d'ingressos va ser del 50%.

La pand¨¨mia no ha estat l'¨²nica trag¨¨dia que Vila i la seva dona, l'alemanya Cristina Bolz, han presenciat en els ¨²ltims anys. L'hostal va ser durant uns dies d'agost del 2017 la seu dels mitjans de comunicaci¨® m¨¦s importants del m¨®n. Un xalet a tot just 100 metres havia saltat pels aires: era el cau dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Vila t¨¦ la sensaci¨® que es vol oblidar el que va passar: ¡°Sembla que la gent ja no vulgui parlar-ne¡±. Tamb¨¦ est¨¤ oblidat aquest rac¨® de Catalunya, assegura aquest matrimoni de 64 anys, ell, i 49, ella. ¡°Aquestes comarques de l¡¯Ebre no s¨®n una prioritat per al Govern. La zona necessita solucions perqu¨¨ la joventut s'hi quedi. Els meus dos fills, sense anar m¨¦s lluny, segurament marxaran¡±, diu Bolz. El gran, el Pablo, de 23 anys, ha estudiat el grau de N¨¤utica i Marina Mercant i fa gaireb¨¦ un any que est¨¤ embarcat per mig m¨®n fent les seves pr¨¤ctiques; la seva filla Laura, de 18 anys, es prepara per allistar-se a l¡¯Ex¨¨rcit.

Vila demana que Catalunya es descentralitzi. ¡°Qu¨¨ ¨¦s Catalunya? Barcelona. El nou Govern ha de redistribuir el pes industrial. En aquesta regi¨® podr¨ªem aportar molt en la ind¨²stria aliment¨¤ria¡±.

Una altra q¨¹esti¨® que ha preocupat Vila i Bolz ha estat el conflicte per la independ¨¨ncia. Vila afirma que ha vist ¡°bullir el fanatisme¡±: ¡°Va fer molt de mal i va dividir els catalans¡±. Segons el seu parer, la pand¨¨mia del coronavirus no ¨¦s m¨¦s que un canvi momentani de prioritats, per¨° l'amena?a de la fractura social continua latent: ¡°Fixa't com fins i tot durant l'epid¨¨mia hem estem dient que si a Madrid li permeten aix¨° o li donen aix¨° i a nosaltres no¡±. Vila concedeix que la rivalitat ¨¦s inevitable, per¨° veu que la tempesta segueix present a l'horitz¨® i que la calma trigar¨¤ a arribar.