Independentisme i catalanisme, assumptes de fam¨ªlia

"A mi em preocupa que convertim l¡¯independentisme en un catalanisme 2.0. El catalanisme era un moviment magn¨ªfic perqu¨¨ no sabies on comen?ava ni on acabava. Tu podies ser un catalanista tant si demanaves quatre coses com si en demanaves moltes. Tothom podia ser catalanista. Per¨° l¡¯independentisme no ¨¦s una evoluci¨® del catalanisme. L¡¯independentisme ¨¦s ruptura¡±. Aix¨ª responia el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, al digital Vilaweb el 27 de setembre de 2020, el dia abans que la seva inhabilitaci¨® condu¨ªs Catalunya a les eleccions del 14 de febrer.

El diumenge els comicis confrontaran de nou, potser de manera m¨¦s clara que en cap contesa anterior, l¡¯aposta ciutadana per una via d¡¯entesa amb la resta d¡¯Espanya o una de secessi¨®. Les formacions partid¨¤ries d¡¯una o altra han desgranant les seves propostes en campanya. Perviu la confusi¨®, per¨°, de quin parentiu hi ha entre les nocions de catalanisme i independentisme: una relaci¨® de cosins, de germans, paternofilial? El fort component pol¨ªtic del debat dificulta aclarir-ho perqu¨¨ no permet prendre dist¨¤ncia. Quadern n¡¯aborda les claus des del bagatge de diferents historiadors que fa anys que reflexionen sobre la q¨¹esti¨®.

Independentisme. Des de quan?

¡°L¡¯independentisme ha format part de bon comen?ament del catalanisme¡±, diu Ferm¨ª Rubiralta a aquest suplement. La difer¨¨ncia entre ambd¨®s termes ¨¦s per a ell ¡°de caire fonamentalment estrat¨¨gic¡±. Mentre que el catalanisme ¡°defensava com a possible l¡¯encaix diferencial catal¨¤ dins una estructura estatal peninsular plurinacional, l¡¯independentisme advertia de la impossibilitat d¡¯aquest encaix¡±.

L¡¯historiador afegeix que ¡°a principis del segle XX, durant els seus primers passos cap a la conformaci¨® d¡¯un espai propi, l¡¯independentisme primerenc es defineix com a intransigent, precisament com a oposici¨® a la transig¨¨ncia de les posicions de la Lliga Regionalista¡±. Tal com explica a Historia del independentismo pol¨ªtico catal¨¢n (2020), en els anys deu del segle passat es comen?a a estructurar el separatisme al voltant de la idea d¡¯un estat catal¨¤ federat o confederat en un estat espanyol o peninsular, o totalment independent en el sentit actual (defensat aleshores per ben pocs).

El catedr¨¤tic em¨¨rit d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona Jordi Casassas explica a aquest suplement que ¡°en l¡¯actualitat parlem d¡¯independentisme i hist¨°ricament s¡¯havia parlat de separatisme com l¡¯expressi¨® m¨¦s radical del catalanisme o com la desqualificaci¨® per part del bloc del poder central davant l¡¯opini¨® p¨²blica espanyola en refer¨¨ncia a qualsevulla reivindicaci¨® catalana¡±.

L¡¯autor de Perviv¨¨ncia de Catalunya. La formaci¨® de la societat catalana i les seves identitats a l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia (2020) afegeix que ¡°l¡¯independentisme s¡¯ha convertit en una intenci¨® ciutadana transversal i en una opci¨® pol¨ªtica que de forma continuada en les darreres conteses electorals ha obtingut majories parlament¨¤ries enfront del car¨¤cter formalment minoritari del separatisme hist¨°ric¡±.

Aquest ideal separatista va perviure fins a la d¨¨cada dels setanta. Aleshores, influ?t pels moviments colonials d¡¯alliberament, el Maig del 1968 i l¡¯anticapitalisme, es va consolidar la idea de l¡¯independentisme actual: una Catalunya sola, que ja no es vol federar o confederar. Un trajecte que explicar¨¤ el llibre coral de pr¨°xima aparici¨® a Tigre de Paper, coordinat per l¡¯historiador Carles Vi?as, Hist¨°ria de l¡¯esquerra independentista.

Evoluci¨® o ruptura?

L¡¯escriptor i perodista Vicen? Villatoro expressava al diari Ara (15 de juny de 2016) que ¡°¨²ltimament hi ha tend¨¨ncia a dir que l¡¯independentisme actual no t¨¦ res a veure amb la tradici¨® del catalanisme, hi trenca, no hi ha un fil hist¨°ric que els lligui¡±. I creu que la consideraci¨® procedia dels contraris a l¡¯independentisme i assumia que ¡°l¡¯independentisme actual ¨¦s un fill directe, amb una genealogia cont¨ªnua, del catalanisme de l¡¯¨²ltim segle i mig¡±.

En efecte, Juan Carlos Girauta, aleshores diputat de Ciutadans al Parlament Europeu, expressava a Naci¨® Digital (4 de desembre de 2015), que l¡¯independentisme estava viu, per¨° ¡°el catalanisme pol¨ªtic s¡¯ha mort, s¡¯ha acabat¡±. En sintonia amb aquesta visi¨®, des de l¡¯extrem oposat, se situa l¡¯an¨¤lisi de l¡¯expresident Torra i tamb¨¦ la que apuntava a l¡¯Ara (24 de setembre de 2016) el fil¨°sof i pol¨ªtic independentista Jordi Graupera a l¡¯article El catalanisme ha mort.

Els acad¨¨mics matisen. Andrew Dowling, professor de la Universitat de Cardiff, diu a Quadern que ¡°l¡¯independentisme sorgeix de dins de la cultura pol¨ªtica del catalanisme, per¨° ¨¦s un trencament. Es basa en els postulats b¨¤sics del catalanisme, per¨° els porta en una nova direcci¨®¡±. L¡¯autor de The Rise of Catalan Independence: Spain¡¯s Territorial Crisis (2017) afegeix que ¡°el catalanisme ¨¦s com un paraigua sota el qual una gamma diversa de posicions pol¨ªtiques, d¡¯esquerra a dreta, expressaven el seu suport a la llengua catalana i a les institucions regionals. Per a l¡¯independentisme aix¨° ¨¦s massa limitat i insuficient. Nom¨¦s un estat catal¨¤ independent pot satisfer els requisits de la comunitat pol¨ªtica catalana i, per tant, ¨¦s un punt final del desenvolupament pol¨ªtic catal¨¤¡±.

De manera similar s¡¯expressa a aquest suplement l¡¯historiador Josep Burgaya, doctorat amb una tesi sobre els miralls internacionals del catalanisme. Pel professor de la Universitat de Vic, l¡¯independentisme es podia considerar un segment del catalanisme ¡°durant la Transici¨®, en ¨¨poques que aquest darrer era un plantejament compartit per bona part de l¡¯arc pol¨ªtic i per diferents graus de radicalitat. Aleshores, l¡¯independentisme volia representar la coher¨¨ncia extrema i la culminaci¨® de la idea de la recuperaci¨® nacional¡±.

En canvi, Enric Ucelay-Da Cal es pregunta, en conversa amb Quadern, ¡°com distingir conceptualment entre els impulsos diversos acumulatius¡± que van ¡°del catalanisme incipient de Valent¨ª Almirall a Jordi Pujol i el seu ampli equip, d¡¯Albert Manent en di¨¤leg amb Josep Benet¡±, passant per Enric Prat de la Riba, Francesc Maci¨¤, Francesc Camb¨®, Llu¨ªs Companys, Josep Maria Batista i Roca, Daniel Cardona, Miquel Badia, Josep Denc¨¤s, el debat nacional de l¡¯exili i la clandestinitat sota el franquisme¡±.

L¡¯autor de Breve historia del separatismo catal¨¢n (2018) conclou que ¡°quan es mira el conjunt viu d¡¯un moviment hist¨°ric que ha durat prop d¡¯un segle i mig com el catalanisme, quan es valora la seva continu?tat amb el passat, ¨¦s dif¨ªcil diferenciar les fases¡±. El catedr¨¤tic em¨¨rit d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Pompeu Fabra sost¨¦, per tant, que l¡¯independentisme ¨¦s una fase m¨¦s del catalanisme ¡°d¡¯un desplegament per etapes, agradi o no¡±. Tamb¨¦ Casassas sost¨¦ que ¡°la densitat de l¡¯actual independentisme transversal ¨¦s deutora precisament d¡¯aquest fort lligam hist¨°ric¡±.

Pujol, un consolidador de l¡¯independentisme?

El catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Francesc de Carreras plantejava en aquest diari a Hi ha un espai catalanista? (7 de febrer de 2020) que l¡¯expresident Jordi Pujol i el pujolisme havien propiciat la consolidaci¨® de l¡¯independentisme promovent ¡°una etapa primera (auton¨°mica) per construir una naci¨® que doni pas a una segona i ¨²ltima (la independ¨¨ncia), de manera que la primera estigui en funci¨® de la segona¡±.

Burgaya diu que ¡°Pujol, i amb menys rellev¨¤ncia Heribert Barrera, planteja un nacionalisme la finalitat del qual ¨¦s construir una naci¨® que m¨¦s tard o m¨¦s aviat s¡¯hauria de constituir en estat. Es tracta de ¡®construir Catalunya¡¯, ho diuen obertament, amb la policia, l¡¯escola i TV3 com a grans instruments de nacionalitzaci¨®¡±. Per l¡¯autor de Populismo y relato independentista en Catalu?a. ?Un peronismo de clases medias? (2020), ¡°Barrera, a m¨¦s, entronca amb l¡¯independentisme supremacista minoritari de Nosaltres Sols! o amb l¡¯Estat Catal¨¤ de Josep Denc¨¤s¡±, mentre que ¡°l¡¯independentisme del segle XXI, tot i ser la ¡®fase superior¡¯ del pujolisme, nom¨¦s es pot entendre en el context de desenvolupament del populisme ¡ªun nacionalpopulisme¡±.

Ucelay-Da Cal hi coincideix. ¡°Els independentistes del proc¨¦s iniciat el 2010 o 2012 fins el 2020 ¡ªque inclouen l¡¯independentisme hist¨°ric sorgit amb el PSAN el 1968, per¨° tamb¨¦ tend¨¨ncies v¨¤ries del pujolisme¡ª volen marcar dist¨¤ncia davant del passat recent. No admeten que tinguin res a veure el bagatge de Pujol com a l¨ªder, ni el peix al cove, ni la corrupci¨® personal confessada el 2014¡±. Afegeix, per¨°, que ¡°com a sector venen dels anomenats talibans del post o neopujolisme dels anys noranta, per¨° ells ho neguen. Volen ser purs, nascuts sense contaminaci¨®. Per tant, per a ells, res de l¡¯ambig¨¹itat, res de l¡¯eclecticisme dif¨²s del catalanisme evocat com a sentiment gen¨¨ric en temps pujolians¡±. L¡¯historiador no dubta que ¡°Artur Mas, Carles Puigdemont o Torra formen part d¡¯un cont¨ªnuum¡±.

L¡¯independentisme ¨¦s nacionalista?

¡°El terme catalanisme ¨¦s en si un concepte polivalent¡±, diu a Quadern el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Santiago de Compostel¡¤la, Xos¨¦ Manoel N¨²?ez Seixas. ¡°Per a alguns historiadors ¨¦s sin¨°nim de nacionalisme catal¨¤ (Catalunya com una naci¨® titular de sobirania). Per a altres, com jo, catalanisme seria defensar que Catalunya t¨¦ una forta singularitat cultural, hist¨°rica i institucional/pol¨ªtica que la fan mereixedora d¡¯un estatus pol¨ªtic diferenciat dins de l¡¯Estat espanyol: m¨¦s que una regi¨®, per¨° no necess¨¤riament una naci¨®, sin¨® una nacionalitat¡±.

L¡¯autor de l¡¯assaig Catalan Nationalism and the Quest for Independence in the Twenty-First Century: A Historical Perspective (2020) afegeix que el principal tret distintiu del catalanisme ¡°¨¦s l¡¯idioma propi, que el convertiria en un terme m¨¦s inclusiu, per les seves fronteres l¨¤bils i fluides, que el de nacionalisme, m¨¦s propens a interpretacions excloents. Pr¨¤cticament tots els nacionalistes catalans s¨®n catalanistes (els aut¨¨nticament c¨ªvics que no considerin que l¡¯idioma ¨¦s un element fonamental s¨®n minoria, i m¨¦s aviat s¨®n recents), per¨° no tots els catalanistes serien nacionalistes¡±.

Seixas conclou que ¡°els independentistes s¨®n un segment del nacionalisme catal¨¤, ja que a m¨¦s de definir Catalunya com un subjecte de drets pol¨ªtics col¡¤lectius, pretenen materialitzar aquesta aspiraci¨® en la consecuci¨® d¡¯un Estat propi a curt o mitj¨¤ termini. Hi ha independentistes, almenys des dels anys noranta, que rebutgen l¡¯etiqueta nacionalista; jo diria que no s¨®n nacionalistes ¨¨tnics, etnoculturals o historicistes, per¨° s¨ª c¨ªvics, com ho s¨®n els escocesos, per exemple¡±. Aquest vessant ¨¦s el que defensa ERC a partir de les teoritzacions de Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira. ¡°Som independentistes, no nacionalistes¡±, deia el president del Parlament, el tamb¨¦ pol¨ªtic d¡¯ERC Roger Torrent, el febrer de 2019, a la cadena nord-americana CNBC.

Casassas dubta de la validesa d¡¯aquest argument a Quadern. ¡°Alguns intents de teoritzar l¡¯actual independentisme han manifestat de forma expl¨ªcita que s¨®n independentistes precisament perqu¨¨ no s¨®n nacionalistes¡± i aix¨° s¡¯ha fet ¡°pensant que d¡¯aquesta manera traurien a la reivindicaci¨® actual la c¨¤rrega identit¨¤ria inherent als nacionalismes i que es podria ampliar la base dels adeptes. Per a ells, la bondat de l¡¯argument es feia incontestable davant el salt espectacular i r¨¤pid entre el separatisme hist¨°ric molt minoritari i l¡¯actual independentisme de masses¡±.

Aix¨°, per¨°, continua l¡¯historiador, no t¨¦ fonament perqu¨¨ va ¡°en la l¨ªnia del presentisme ferotge de les actuals societats occidentals desenvolupades: el seu independentisme es conceptua en una cosa d¡¯interessos concrets dins l¡¯individualisme democr¨¤tic actual; i l¡¯identitarisme nacional quelcom hist¨°ric a rebutjar, doncs es relacion¨¤ amb el moment hist¨°ric en qu¨¨ el nacionalisme es va fer agressiu i separador fins l¡¯extrem¡±.

Repensar el catalanisme?

En conjunt, doncs, els historiadors consultats per Quadern consideren l¡¯independentisme com una fase de l¡¯evoluci¨® del catalanisme amb el seu contingut nacionalista incl¨°s, que a partir d¡¯un punt nom¨¦s alguns defineixen com un ¡°trencament¡± amb aquest. Aix¨ª mateix, conclouen que el prop¨°sit pol¨ªtic de presentar l¡¯independentisme com un corrent ali¨¨ al catalanisme no t¨¦ fonament hist¨°ric i s¡¯hi arriba per, almenys, tres vies: per allunyar-lo del nacionalisme inherent en aquest darrer, per rebutjar una continu?tat ideol¨°gica que molesta i per diferenciar de manera clara les propostes pol¨ªtiques a favor de l¡¯entesa amb la resta d¡¯Espanya o en contra.

¡°Hi ha una regla molt senzilla, per¨° segura, per valorar opinions pol¨ªtiques ¡ªsost¨¦ Ucelay-Da Cal¡ª. Els posicionaments, mirats de prop, mostren difer¨¨ncies sovint molt importants; mentre que si s¡¯observen de lluny, exhibeixen trets comuns¡±. Potser per aix¨° fora de Catalunya costa tan d¡¯entendre la sopa de lletres del moviment.

A partir d¡¯aqu¨ª, s¡¯obre un nou interrogant. Un independentista cr¨ªtic amb el moviment com Manuel Cuy¨¤s considerava a El Punt Avui (14 de juliol de 2017) que el catalanisme ¡°ara sembla patrimoni dels independentistes. Qui no ¨¦s favorable a la independ¨¨ncia o hi introdueix matisos, suspic¨¤cies o alternatives ¨¦s titllat d¡¯unionista, espanyolista, tra?dor i, en conseq¨¹¨¨ncia, excl¨°s del catalanisme. No es pot ser catalanista si no s¡¯¨¦s nacionalista, els dos conceptes abans separats ara s¡¯han fusionat¡±.

El periodista anava m¨¦s enll¨¤. ¡°L¡¯independentisme nega al PSC, als Comuns, la condici¨® de catalanistes¡±, i es preguntava ¡°no ¨¦s catalanista Josep Antoni Duran i Lleida? No ho s¨®n Miquel Iceta, Joan Coscubiela?¡±. Rubiralta defensa aquest argument i considera que el PSC ¡°cada cop es troba m¨¦s allunyat del catalanisme¡± i que ¡°els comuns s¨®n minoritaris¡±, i conclou que ¡°el catalanisme ha esdevingut independentista o, almenys, sobiranista, per la convicci¨® que nom¨¦s la independ¨¨ncia, definida amb els trets sobiranistes que es dibuixen avui dins una societat globalitzada, pot assegurar la superviv¨¨ncia de Catalunya com una naci¨® diferenciada¡±. Aix¨° tindr¨¤ ¨¨xit o no, diu, per¨° ¡°no tornar¨¤ enrere¡±.

Aquesta apropiaci¨® del terme catalanista per part de l¡¯independentisme, segons Cuy¨¤s, condu?a a la ¡°perversi¨®¡±, que ¡°el PSC, els comuns, etc¨¨tera, no gosen declarar-se catalanistes o actuar-hi per no ser confosos amb els independentistes¡±.

Burgaya arriba a una conclusi¨® similar. ¡°La fase independentista ha liquidat, penso que per for?a anys, el catalanisme. Ja no serveix a ning¨² com a etiqueta. Concepte obsolet. Insuficient per als nacionalistes-independentistes i massa emparentat amb ells per als que no ho s¨®n¡±. Cal etiquetar, doncs, de manera diferent all¨° que s¡¯ha ent¨¨s fins ara per catalanisme? L¡¯historiador proposa a Quadern ¡°catalanitat, perqu¨¨ representar¨¤ millor la defensa i un cert sentit de pertinen?a ¡ªo exclusiva¡ª a un espai ling¨¹¨ªstic, cultural i territorial que sigui compatible amb el cosmopolitisme i la diversitat de sentits d¡¯identitat¡±.

Diumenge a la nit, potser hi haur¨¤ resposta a aquesta disputa familiar.