Contra la civilitzaci¨® (l¡¯actual)

L¡¯editorial Lo Diable Gros t¨¦ la seu a Tarragona i una an¨¨cdota fundacional similar a la del m¨ªtic Fondo de Cultura Econ¨®mica (que havia de dir-se Fondo de Cultura Ecum¨¦nica, per¨° el dimoni de la impremta va fer de les seves). El segell tarragon¨ª volia homenatjar el periodista llibertari Josep Llunas i Pujals (1852-1905) que, com a fundador del diari revoltat La Tramuntana, evitava les repres¨¤lies policials escudant-se rere el pseud¨°nim de Lo Dimoni Gros. Fa uns deu anys, en algun punt del tr¨¤fec burocr¨¤tic per inscriure l¡¯editorial naixent, el dimoni va tornar-se diable. Lo Diable Gros. Fi de l¡¯an¨¨cdota.

El cat¨¤leg de Lo Diable Gros est¨¤ reservat a la literatura disconforme: llibres que creuen en la peremptorietat d¡¯un alliberament col¡¤lectiu. ?s aqu¨ª on s¡¯han publicat els tres volums del Llibre negre amb qu¨¨ Jordi Mart¨ª Font (feinada que cal aplaudir) ha recercat la mem¨°ria de l¡¯anarquisme d¡¯expressi¨® catalana. Se n¡¯ha parlat poc o gens d¡¯aquesta antologia monumental, potser perqu¨¨ el secretisme del disseny que l¡¯empaqueta no transmet fins a quin punt ¨¦s una obra cabdal i necess¨¤ria a l¡¯hora de resseguir les negres tempestes de l¡¯anarquisme amb clau nacional. Diguin-li anarquisme identitari o folkl¨°ric, si es prefereix; l¡¯important ¨¦s que recull m¨¦s de mil p¨¤gines sobre un tipus molt particular de pensament llibertari, manifestat i viscut des dels Pa?sos Catalans, que incomoda tant el nacionalisme tradicional com l¡¯esquerra que es creu ap¨¤trida i potser no ho ¨¦s tant.

Un dels darrers encerts de Lo Diable Gros ha estat sumar en un sol volum dos textos cabdals de la bibliografia de John Zerzan (Salem, EUA, 1943), polit¨°leg i historiador vinculat als corrents ecoanarquistes i anticivilitzaci¨® (corrents en plural: no ¨¦s pas una rebel¡¤li¨® monol¨ªtica). Els dos llibres s¨®n El crepuscle de les m¨¤quines (2008) i el recent El poble en la hist¨°ria de la civilitzaci¨® (2018). Malgrat els deu anys que els separen, comparteixen una mateixa actitud de rebuig contra la civilitzaci¨®, contra el r¨¨gim de relacions que imposa, la mis¨¨ria econ¨°mica i l¡¯erosi¨® ambiental que avui patim.

?s cert que altres autors, especialment en el camp de l¡¯ecologia i la pol¨ªtica verda, s¨®n cr¨ªtics amb els efectes de la industrialitzaci¨® capitalista i la formaci¨® de la cultura de masses (la manera amb qu¨¨ esparraca el teixit social i l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica cap a la qual ens ha emp¨¨s), per¨° Zerzan situa l¡¯origen del problema molt abans de la revoluci¨® industrial, amb el pas del nomadisme al sedentarisme agr¨ªcola i urb¨¤. Vist on es va t¨°rcer tot, Zerzan pot explorar, enyorar, les solucions del passat remot. M¨¦s o menys com va fer David Graeber, per deformaci¨® professional, a Fragmentos de una antropolog¨ªa anarquista (Virus, 2019), Zerzan va a buscar en el testimoni de les cultures primitives la inspiraci¨® per a una vida alternativa. Aportant una carretada de dades etnogr¨¤fiques sobre els grups de ca?adors-recol¡¤lectors, contraposa els beneficis del seu ordre social a les tares del nostre present hipertecnificat i malalt (aix¨ª el diagnostica Zerzan).

?s una pena, per¨°, que l¡¯autor no detalli els camins de decreixement, transici¨® o salt enrere necessaris per recuperar aquest ideal prehist¨°ric; proposant-ho, acabaria d¡¯arrodonir una col¡¤lecci¨® d¡¯assajos que sotraga els fonaments d¡¯una civilitzaci¨® en crisi com la nostra, i encoratja la idea que les esperances del futur estan en el passat.