El suprem residu

Fa poc vaig estar llegint Eureka, pe?a molt peculiar d¡¯Edgar Allan Poe on basteix una cosmogonia a la manera dels cl¨¤ssics grecollatins per¨° amb tot d¡¯elements cient¨ªfics i pseudocient¨ªfics del XIX. ?s una cosa rara preciosa, un prose poem que, setze anys despr¨¦s de publicar-se a Nova York, va apar¨¨ixer tradu?t al franc¨¨s per Charles Baudelaire, el primer gran valedor europeu de Poe i el padr¨ª del poema en prosa contemporani. ?s justament aquesta traducci¨® francesa la que llegia quan, fascinat per un fragment, vaig decidir buscar-ne la versi¨® original anglesa per citar-ho de la font prim¨¤ria. Per¨°, per a gran sorpresa meva, vaig descobrir que el sintagma que a mi m¡¯interessava no apareixia pas en el text original i que, per tant, no era obra de Poe sin¨® una aportaci¨® de Baudelaire. All¨¤ on P. diu ¡°and that God wil remain all in all¡± (p. 141 de l¡¯edici¨® Wiley & Putnam, 1848), B. hi afegeix una aposici¨®: ¡°et que Dieu seul restera, tout entier, supr¨ºme r¨¦sidu des choses¡± (p. 240 de l¡¯edici¨® Michel L¨¦vy Fr¨¨res, 1864).

Si b¨¦ podr¨ªem argumentar que aquest afegit complementa el que ja s¡¯hi diu i introdueix ¡°suprem residu de les coses¡± com una especificaci¨® (o un escoli), cal recon¨¨ixer que est¨¤ sumant una met¨¤fora aplicada al personatge de D¨¦u, ni m¨¦s ni menys.

En el sentit general del text de Poe, la frase no desentona, m¨¦s aviat al contrari, ja que Poe va trenant una mena d¡¯explicaci¨® avant la lettre del Big Bang i exposa que en el nucli de la No-Mat¨¨ria, en el Buit absolut, l¡¯¨²nic que hi ha ¨¦s la Voluntat Divina, un Tot en pot¨¨ncia. Per tant, considerar que, en un despullament total de l¡¯univers, l¡¯¨²nic que roman ¨¦s D¨¦u com a ¡°suprem residu¡± concorda amb la dissertaci¨®. ?s m¨¦s: concorda fins i tot amb la descripci¨® de la divinitat com a ¨²nica possibilitat en el No-res, en D¨¦u ent¨¨s com la probabilitat despr¨¦s de tota sostracci¨®, l¡¯ess¨¨ncia que roman un cop s¡¯ha extirpat tot all¨° superflu, el misteri que hi ha m¨¦s enll¨¤ de tota resposta possible.

Tanmateix, com que l¡¯evoluci¨® del mot residu n¡¯ha degradat el sentit i ara hom el lliga m¨¦s a l¡¯esc¨°ria i als detritus, al sobrant de quan s¡¯ha extret tot el profit d¡¯alguna cosa, la lectura de D¨¦u com a ¡°suprem residu¡± pot arribar a semblar una provocaci¨® sacr¨ªlega o, just al contrari, una consagraci¨® de l¡¯esperit cristi¨¤ que nia entre els desheretats: D¨¦u com a ¨²ltim gra¨® de la mis¨¨ria, la darrera esperan?a.

En l¡¯ideari general, l¡¯entrellat (el que subsisteix despr¨¦s de llevar l¡¯in¨²til i el sobrer) ¨¦s una cosa que va per sota (la sub-st¨¤ncia, el sub-jecte). Aix¨° fa pensar que el ¡°suprem residu¡± no es troba enlaire, en la levitaci¨®, sin¨® m¨¦s aviat avall, al desgu¨¤s de la gravetat.