De la tradici¨® a la utopia: Mart, feminisme i cultura pop

I.

En el seu tr¨¤nsit pel sistema solar, la Terra es troba custodiada des de temps immemorials per Venus, planeta m¨¦s proper al Sol que el nostre, i Mart, que un cintur¨® d'asteroides separa al seu torn dels gegants J¨²piter i Saturn. No hi ha una imatge simb¨°lica m¨¦s precisa de l'ascendent opressiu que han tingut al seu torn sobre la cultura occidental les assignacions a un i altre planeta. Venus ha representat tradicionalment all¨° femen¨ª, ¨¦s a dir, el que va lligat a la bellesa, l'amor i la fertilitat, un fet que no deixa de ser paradoxal, ja que es tracta d'un dels planetes m¨¦s inh¨°spits del sistema solar; mentre que l'imaginari mitol¨°gic i art¨ªstic associat a Mart ha tingut a veure amb la masculinitat viril: la ira, la guerra, la passi¨®. No obstant aix¨°, ¨¦s possible localitzar expressions de la cultura popular que han vulnerat aquesta dualitat, m¨¦s encara, que permeten pensar en concret la marcianitat en termes ambigus, susceptibles de lectures feministes.

La veritat ¨¦s que Mart esdev¨¦ escenari literal i imaginari simb¨°lic de la cultura popular quan, entre finals del segle XIX i principis del XX, astr¨°noms i exobi¨°legs coincideixen a anomenar ¡°canals¡± certs accidents geogr¨¤fics del planeta vermell i a concedir-los una proced¨¨ncia artificial. La idea que una civilitzaci¨® marciana ja extinta havia constru?t canals de reg va disparar la imaginaci¨® d'escriptors i il¡¤lustradors. El fruit m¨¦s c¨¨lebre d'aquesta moda ¨¦s La guerra dels mons (1898), novel¡¤la en la qual H.G. Wells confirma la convenci¨® de la bel¡¤licositat marciana en imaginar que els habitants d'aquest planeta envaeixen el nostre. Per¨° resulta significatiu que, al mateix temps i fins i tot uns anys abans, s'hagin escrit altres novel¡¤les en les quals la dial¨¨ctica entorn de l'element marci¨¤ respon a l¨°giques m¨¦s complexes que ens permeten imaginar altres mons, a m¨¦s d'atacs.

Aix¨ª, el 1893 les nord-americanes Alice Ilgenfritz Jones i Ella Merchant escriuen Unveiling a Parallel: A Romance, exemple de ci¨¨ncia-ficci¨® primerenca sobre un viatger del nostre planeta que es topa a Mart amb dues civilitzacions amb unes estructures socials contraposades que els serveixen a les autores per debatre models de relacions entre homes i dones: Paleveria, en la qual s'han invertit els rols que presideixen la societat terrestre del moment, i Caskia, on no regna la supremacia d'un g¨¨nere sobre l'altre sin¨® l'harmonia entre ells. A trav¨¦s d'aquesta dualitat, Jones i Merchant fabulen debats feministes de l'¨¨poca sobre els mandats de g¨¨nere, entre els quals hi ha els que corresponen a l'exercici del poder o la sexualitat.

Per la seva banda, Journey to Mars (1894), del tamb¨¦ nord-americ¨¤ Gustavus W. Pope, i la seva seq¨¹ela, Journey to Venus (1895), que inspiren les c¨¨lebres sagues d'Edgar Rice Burroughs ambientades en un i altre cos celeste, conceben els planetes que envolten la Terra com a societats amb ordres medievals que estan a punt de sucumbir a la revoluci¨® popular, en qu¨¨ juga un rol destacat l'aguerrida princesa marciana Suhlamia. En aquest sentit, Journey to Mars prefigura tamb¨¦ la pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨® Aelita: reina de Marte (1924), encara que, tenint en compte el signe dels temps a la URSS, en aquesta estilitzada realitzaci¨® de I¨¤kov Protaz¨¤nov la princesa protagonista mostra trets decadentistes i acaba per trair els ideals revolucionaris del poble marci¨¤, la qual cosa li costa la vida. Unveiling a Parallel: A Romance i Journey to Mars aspiren a la utopia art¨ªstica i pol¨ªtica. En canvi, Aelita, que pateix de fet la censura estalinista, acaba sent una oda al conformisme ideol¨°gic.

II.

Com hem apuntat, a Edgar Rice Burroughs li devem l'imaginari marci¨¤ potser m¨¦s popular de tots els temps, gr¨¤cies al seu cicle d'onze novel¡¤les que arrenca amb A princess of Mars (1912) i conclou tres d¨¨cades despr¨¦s amb la col¡¤lecci¨® de relats?John Carter of Mars (1942). Burroughs insisteix en el relat heroic del terrestre que viatja al planeta vermell, on les seves aventures inclouen la conquesta d'una princesa local. L'originalitat d'A princess of Mars i les seves continuacions rau en el fet que Dejah Thoris, la noble de la qual s'enamora el nouvingut John Carter, encarna en bona mesura els principis feministes de la New Woman, ¨¦s a dir, de la representaci¨® poderosa de la dona en la premsa i la cultura de masses que es deriva del feminisme de la primera onada en el seu vessant amaz¨°nic. La Dejah ¨¦s atl¨¨tica, intel¡¤ligent i decidida, ¡°l'aut¨¨ntica filla de Mart, el d¨¦u de la guerra¡±, en paraules del mateix Burroughs, que posa l'accent en la seva nuesa com a s¨ªmbol de sensualitat ¡ªparlem al cap i a la fi de literatura pulp¡ª per¨°, tamb¨¦, d'afirmaci¨® sense embuts del seu lloc al m¨®n, d'una voluntat f¨¨rria de ser. La imatge de Dejah Thoris ha tingut un impacte profund en la literatura i el cinema posteriors, i ara com ara ¨¦s m¨¦s popular que la del mateix John Carter, com posen de manifest els c¨°mics de l'editorial Dynamite sobre ella que s'han publicat en els ¨²ltims anys.

Despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, la ci¨¨ncia-ficci¨® liter¨¤ria s'inclina cap a un vessant m¨¦s reflexiu i cedeix espai a la produ?da per al cinema i, m¨¦s tard la televisi¨®, amb uns imaginaris que triguen a sintonitzar amb els avan?aments cient¨ªfics i militars de l'¨¨poca. En el primer ¨¤mbit, el literari, resulta obligat aturar-se a Les cr¨°niques marcianes (1950), suma de relats crepusculars en la qual Ray Bradbury planteja com a ¨¦ssers humans procedents d'una Terra futura amena?ada per la guerra nuclear colonitzen progressivament un Mart amb una civilitzaci¨® que tamb¨¦ agonitza. Bradbury pensa Mart com una projecci¨® de les esperances i les ansietats dels Estats Units dels anys cinquanta, marcats per la paranoia anticomunista, el p¨¤nic nuclear, l'expansionisme militar, econ¨°mic i cultural i el desenvolupament del suburbi residencial. Alguns dels relats que integren Les cr¨°niques marcianes, com Ylla, El desert, Els pobles silenciosos o Els llargs anys ofereixen una visi¨® sobre les frustracions i anhels dels seus personatges femenins que s'avan?a amb lucidesa tant a les reflexions sobre les dones nord-americanes d'aquella d¨¨cada que articular¨¤ l'assagista Betty Friedan a La m¨ªstica de la feminitat (1963) com a la c¨¨lebre can?¨® Life on Mars? (1971), en la qual el m¨²sic David Bowie retrata una adolescent que no pot escapar-se de l'atzucac de la seva realitat.

Per la seva banda, fins que la carrera espacial entre els Estats Units i la URSS legitima una ci¨¨ncia-ficci¨® materialista davant del vol desbocat de la fantasia, el cinema representa un espai fretur¨®s de prejudicis a trav¨¦s dels quals sublimar l'alienaci¨® que Ray Bradbury ha dibuixat al¡¤leg¨°ricament en els seus relats: els autocines d'extraradi congreguen adolescents amb poder adquisitiu que es perden en les imatges grotesques de la ci¨¨ncia-ficci¨® de s¨¨rie B; infinitat de t¨ªtols que abasten des de Vuelo a Marte (1951) a Mission Mars (1968) passant per Invasores de Marte (1953), Devil Girl from Mars (1954), La reina del espacio exterior (1958), La furia del planeta rojo (1959), Los brujos de Marte (1965) o Mars Needs Women (1967).

Com es pot observar, Mart ¨¦s juntament amb Venus un dels escenaris privilegiats per debatre i resoldre ¡ªsense que ning¨² ho percebi, ni tan sols els mateixos autors d'aquest tipus de pel¡¤l¨ªcules¡ª q¨¹estions relacionades, com la masculinitat hist¨¨rica que ve despr¨¦s de l'hero?citat p¨¨tria del cinema produ?t abans de la Segona Guerra Mundial, i una feminitat alien¨ªgena amb una exuber¨¤ncia que contrasta amb la domesticitat pr¨°pia de l'¨¤ngel de la llar; en definitiva, una mirada sobre el planeta vermell en la qual es confonen la por de l'altre ¡ªel comunisme sovi¨¨tic¡ª i de l'altra ¡ªla dona com a artefacte de poders latents.

III.

L'arribada de l'¨¦sser hum¨¤ a la Lluna i els programes espacials Voyager i Viking converteixen fins avui Mart en la seg¨¹ent parada de l'exploraci¨® espacial, per la qual cosa la cultura popular comen?a a considerar el planeta com un escenari no fabul¨®s sin¨® factible. L'element simb¨°lic es despla?a del terreny abstracte al social, i les representacions de Mart i les seves implicacions s¨®n pragm¨¤tiques, quan no estereot¨ªpiques. Recordem la Trilogia Marciana (1992-1996) de l'escriptor de ci¨¨ncia-ficci¨® Kim Stanley Robinson i pel¡¤l¨ªcules com Desafiament total (1990) i Fantasmes de Mart (2001), en les quals la duresa ambiental del planeta vermell t¨¦ un equivalent en dones d'acci¨®, sense complexos, adscrites al feminisme postmodern que segueix la segona onada del moviment. Per¨° pot ser que el producte de la cultura popular m¨¦s influent del moment sigui un llibre d'autoajuda: Els homes s¨®n de Mart, les dones de Venus: La guia definitiva per entendre la teva parella (1992), en el qual el psic¨°leg pop John Gray recorre a l'heteronormativitat per retornar a Mart i Venus els seus atributs convencionals en relaci¨® amb un i altre g¨¨nere. Els homes s¨®n de Mart, les dones de Venus ha tingut infinitat de reedicions i seq¨¹eles, encara que en els ¨²ltims anys el seu autor ha relativitzat l'estil esquem¨¤tic de les seves propostes, com delata el t¨ªtol del recent M¨¦s enll¨¤ de Mart i Venus: Les relacions en el complex m¨®n actual (2018).

En tot cas, l'apel¡¤laci¨® de Gray a la mitologia troba r¨¨pliques m¨¦s suggeridores en c¨°mics coetanis. A Watchmen (1989), Alan Moore recull de Ray Bradbury la idea de Mart com a refugi inestable per a dos dels protagonistes, Espectre de Seda i Doctor Manhattan, davant d'una Terra en la qual estan a punt de fracassar com a reedicions d'arquetips superheroics cl¨¤ssics. La inquietud de Moore per la pertin¨¨ncia i el sentit del superheroi i, sobretot, la superhero?na, en un m¨®n que ha deixat de creure en els arquetips de ficci¨® culmina a Promethea (1999-2005): el viatge inici¨¤tic de la seva protagonista ¨¦s capa? de resignificar Mart com a contenidor figurat de l'assignat mascul¨ª en definir-lo com a ¡°planeta de la guerra, encara que en aix¨° no hi ha ira sin¨® estrat¨¨gia, decisions fredes, judici fred (...) Mart et fa sentir b¨¦. M¨¦s que fer por, estimula, ¨¦s poder¨®s¡±.

Una altra obra dibuixada, com Promethea, per J. H. Williams per¨° escrita per Greg Rucka, Batwoman (2009-10), fa seu tamb¨¦ el plantejament de la guerra com a estrat¨¨gia des dels colors de l'uniforme de la superhero?na, negre i vermell. En guionitzar les hist¨°ries de Wonder Woman, Rucka insisteix en aquesta idea reformulant el vincle entre dues de les de?tats que han sobrevolat les aventures de l'amazona des de la seva creaci¨®, Ares/Mart i Afrodita/Venus, de manera que el que sempre s'havia ent¨¨s com a pugna entre guerra i amor ara ¨¦s punt de trobada entre estrat¨¨gia i emocions, la qual cosa repercuteix en el signe del superheroisme de Wonder Woman, obligat a ser m¨¦s cr¨ªtic i complex.

IV.

Si Mart ha tendit a confluir en la cultura popular com a planeta, mite i idea, en temps recents ha predominat l'¨²ltim dels tres aspectes citats, especialment si hi apliquem una mirada feminista. El personatge que dona el seu nom a la s¨¨rie televisiva Veronica Mars (2004-2019) ¨¦s una jove detectiu que resol els seus casos a la petita ciutat imagin¨¤ria de Nept¨². L'ascendent marci¨¤ de la Veronica sobre la localitat simbolitza el tr¨¤nsit des del postfeminisme mil¡¤lennarista al feminisme de quarta onada: malgrat haver estat violada, es nega a ser llegida com a v¨ªctima, ¨¦s assertiva, i no s'enganya referent a la naturalesa desigual per a uns i unes altres del sistema en el qual duu a terme les seves indagacions, encara que s'ho pren amb humor. Pot ser que per aix¨° Veronica Mars pass¨¦s en el seu moment sota el radar anal¨ªtic, com acostuma a passar amb la cultura pop sense discursos expl¨ªcits, i m¨¦s si s'adre?a a les noies. Parlem d'una generaci¨® que s'ha criat amb l'anime de Naoko Takeuchi Sailor Moon (1992-1997), en el qual el personatge de Guerrer Mart representa de manera espl¨¨ndida l'esperit impulsiu i vehement de la s¨¨rie, i amb el videoclip Oops!... I Did It Again (2000), en el qual la cantant Britney Spears recupera en terreny marci¨¤ el poder de fascinaci¨® de la m¨ªtica Barbarella.

Totes aquestes manifestacions tenen en com¨² una sensualitat que lectures reduccionistes han acotat a l'ordre de la mirada heteronormativa. No obstant aix¨°, a difer¨¨ncia dels anys cinquanta, per¨ªode durant el qual les pulsions l¨¨sbiques de moltes espectadores enfront de la cultura pulp, tamb¨¦ l'audiovisual, es compartien en secret, productes com Veronica Mars, Sailor Moon i Britney Spears s¨®n celebrats ara com ara obertament pel fandom queer. En aquest sentit, resulta tan anacr¨°nic com divertit que a la NASA li sembl¨¦s convenient el 2017 que futurs viatges humans a Mart constessin nom¨¦s de dones com a integrants, per evitar distraccions l¨²briques en la seva missi¨®. No costa gens imaginar-se totes aquestes tripulants i expedicion¨¤ries abra?ant a l'un¨ªson el safisme al planeta vermell, donant per fi un sentit completament oposat al representat per Mart durant segles i projectant cap a l'infinit les utopies que van imaginar-se entre els segles XIX i XX les primeres escriptores feministes de ci¨¨ncia-ficci¨®.

Elisa McCausland ¨¦s cr¨ªtica i investigadora especialitzada en cultura popular i feminisme, autora de Wonder Woman: El feminismo como superpoder i coautora de Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficci¨®n audiovisual, tots dos editats per Errata Naturae. Aquest text forma part del cat¨¤leg de l'exposici¨® Mart. El mirall vermell, que es podr¨¤ veure al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) a partir del 25 de febrer.