Vetllant per la ¡°farm¨¤cia del mar¡±

Un possible ingredient contra el c¨¤ncer viu entre 120 i 170 metres de profunditat a la Mediterr¨¤nia, a les zones on es practica la pesca d'arrossegament. Un estudi de l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona (UdG) revela que all¨¤ tamb¨¦ viuen esp¨¨cies, com el taur¨® gat, que contenen mol¨¨cules amb propietats antibacterianes, antioxidants i antihipertensives que s¨®n clau per a la fabricaci¨® de nous f¨¤rmacs. Aquestes subst¨¤ncies nom¨¦s s'havien trobat en aig¨¹es de poca profunditat.

Els cient¨ªfics no dubten a qualificar de ¡°farm¨¤cia del mar¡± aquesta zona, per aix¨° proposen una gesti¨® que equilibri l'explotaci¨® i conservaci¨® d'aquestes esp¨¨cies i del seu entorn. La revista Marine Drugs va publicar al seu n¨²mero d'aquest mes un estudi realitzat per l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar (ICM-CSIC) i el grup d'investigaci¨® SeaHealth de la UdG a diverses milles al nord-est de Blanes. S¡¯hi van trobar un total de 64 esp¨¨cies ¡°descartades¡± pels pescadors d'arrossegament ¨Cperqu¨¨ no tenen valor comercial o no disposen de les mesures legals¨C i nou d'elles s¨®n portadores de mol¨¨cules amb potencial bioactiu. De les 45 restants, en la bibliografia consultada no van trobar cap estudi que parl¨¦s sobre el seu potencial.

Alfredo Garc¨ªa de Vinuesa, investigador de l'ICM-CSIC, est¨¤ conven?ut que l'estudi ¡°obrir¨¤ la porta a futures investigacions que puguin detallar, ja al laboratori, el potencial bioactiu d'aquestes esp¨¨cies i el seu ¨²s en el camp de la biotecnologia marina¡±. En concret, el treball fa refer¨¨ncia als h¨¤bitats d'agregaci¨® de crino?deus (invertebrats, com per exemple els anomenats lliris de mar), que a la Mediterr¨¤nia es troben entre 120 i 170 metres de profunditat i conformen l'h¨¤bitat de diverses esp¨¨cies, moltes de gran inter¨¨s comercial i m¨¨dic.

L'equip cient¨ªfic va realitzar campanyes experimentals a bord de vaixells pesquers per identificar les esp¨¨cies que recollien els pescadors en aquests h¨¤bitats d'agregaci¨® de crino?deus per¨° que acabaven descartant. Tamb¨¦ va realitzar una extensiva investigaci¨® bibliogr¨¤fica dels components bioactius que poden presentar aquests exemplars, tota una novetat, ja que fins ara la majoria d'esp¨¨cies amb aquests compostos s'han vist en h¨¤bitats molt menys profunds i m¨¦s propers a la costa.

Una altra de les conclusions rellevants de l'estudi ¨¦s que el 68% de les esp¨¨cies o g¨¨neres amb mol¨¨cules bioactives presenten una alta o mitjana vulnerabilitat a la pesca d'arrossegament. Per aix¨° el treball, elaborat en el marc del projecte CriMa, suggereix protegir-les prioritzant al laboratori, de forma sint¨¨tica, l¡¯obtenci¨® de les seves mol¨¨cules bioactives o gestionant la seva explotaci¨® de manera molt controlada.

¡°A la Mediterr¨¤nia, aquests fons es consideren h¨¤bitats sensibles i altament productius, per¨° no estan protegits de l'impacte de la pesca. Treballem amb els pescadors per aconseguir una explotaci¨® sostenible que els benefici? tant a ells com als h¨¤bitats¡±, indica Garc¨ªa de Vinuesa.

Aix¨° seria clau per a l'elaboraci¨® de nous f¨¤rmacs d'origen mar¨ª, no nom¨¦s per combatre el c¨¤ncer, sin¨® tamb¨¦ per altres mals d'origen bacteri¨¤ o v¨ªric, i ajudaria a la conservaci¨® i explotaci¨® sostenible de les esp¨¨cies d'inter¨¨s pesquer. Montserrat Demestre (ICM-CSIC), una altra de les coautores de la investigaci¨®, proposa una conservaci¨® correcta d'aquests fons marins apostant per ¡°mesures de gesti¨® pesquera i de divulgaci¨® per conscienciar sobre la seva import¨¤ncia¡±.