¡°No sab¨ªem que vindria tot aix¨°¡±

L¡¯Eleonora va comen?ar a sentir un intens cansament aquell dissabte, 22 de febrer. Va anar a treballar igualment, per¨° estava tan cansada que fins i tot li costava caminar, recorda. Acabava de tornar d'It¨¤lia d'un viatge de la feina, aix¨ª que va atribuir els s¨ªmptomes al tr¨¤fec dels ¨²ltims dies. Per¨° diumenge va comen?ar amb mol¨¨sties gastrointestinals i dilluns ja tenia tos i dolor articular. Per primera vegada, li va passar pel cap l'amena?a d'aquest nou coronavirus detectat a la Xina que havia comen?at a posar en perill el nord d'It¨¤lia, on ella havia estat. Poc cr¨¨dula encara, dilluns va entrar a les urg¨¨ncies de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i una PCR va confirmar el resultat: infecci¨® per SARS-CoV-2. A?llada a l'¨¤rea de vigil¨¤ncia intensiva, amb febre i m¨¦s preguntes que respostes al seu cap, l¡¯Eleonora es va convertir en el primer cas ¨Coficial¨C de covid a Catalunya. ¡°No ten¨ªem idea que vindria tot aix¨°¡±, admet Pedro Castro, coordinador de l¡¯?rea de Vigil¨¤ncia Intensiva (AVI) del Cl¨ªnic. Ha passat gaireb¨¦ un any des d'aquell 25 de febrer en qu¨¨ el llavors secretari de Salut P¨²blica, Joan Guix, confirmava en roda de premsa el primer cas de covid importat a Catalunya. ¡°L¡¯est¨¤vem esperant, no va ser una sorpresa. Ja hav¨ªem tingut diversos falsos positius. Per¨° esper¨¤vem que, com va oc¨®rrer amb el MERS o la grip A, aqu¨ª arribarien casos molt espor¨¤dics i tindr¨ªem prou recursos. No va ser aix¨ª¡±, explica ara Guix. Des de l'inici de la pand¨¨mia, la Generalitat ha comptabilitzat al voltant de 543.000 positius i m¨¦s de 20.400 de morts a causa del virus.

Durant uns dies ¨Cpocs, fins que va arribar l'allau de contagis¨C, l¡¯Eleonora, de 37 anys, es va convertir, molt a desgrat, en el focus d'atenci¨®. El seu estat era lleu, per¨°, per precauci¨®, va ser ingressada en una zona d'alt a?llament del Cl¨ªnic. ¡°Estigu¨¦s com estigu¨¦s, havia d¡¯anar a l'AVI, en part pel desconeixement de la malaltia¡±, assumeix Castro. El virus era, encara, un gran estrany: no se sabia com infectava ni quant durava el per¨ªode de transmissi¨®, tampoc com tractar-lo i, molt menys, com prevenir-lo. ¡°Era una sensaci¨® estranya. Hi havia por, perqu¨¨ era un virus ex¨°tic, lluny¨¤ i que deixava molts morts. I, d'altra banda, hi havia l'aclaparament pel rastreig de persones amb qui havia estat en contacte. Havia estat a la setmana de la moda de Mil¨¤, havia viatjat en transport p¨²blic... No hi vaig parar atenci¨®. No se¡¯n sabia res¡±, rememora l¡¯Eleonora. El Departament de Salut va a?llar una vintena de contactes estrets.

L¡¯Eleonora va ser una pacient lleu, per¨° va estar malalta. Amb febre i dolors. Va estar un mes a?llada perqu¨¨, a m¨¦s dels s¨ªmptomes, va tardar molt temps a donar negatiu a la PCR. ¡°Els primers dies no m'adonava de l'a?llament perqu¨¨ em trobava malament. De vegades, ni tan sols contestava al m¨°bil, que era el meu contacte amb l'exterior. Quan vaig comen?ar a adonar-me de l'a?llament ja m'havia acostumat a la rutina de l'hospital¡±, recorda. De fet, insisteix, el que m¨¦s li va costar va ser desa?llar-se, tornar a casa. ¡°Per la por que creava al meu voltant i, despr¨¦s d¡¯haver estat en un ambient as¨¨ptic i molt controlat, tenia por que, tot i que em trob¨¦s b¨¦, torn¨¦s a agafar el virus. A m¨¦s, com que vaig ser la primera, tothom em preguntava com era, qu¨¨ se sentia... Gaireb¨¦ vaig arribar a ser com una atracci¨® de circ¡±, lamenta.

En aquells primers dies, una atmosfera d'incertesa envoltava l¡¯Eleonora i els seus metges. ¡°Amb ella vam intentar tenir una actitud positiva perqu¨¨ es va convertir en centre d¡¯atenci¨® sense voler i estava preocupada per saber si havia encomanat alg¨². Va tenir molta paci¨¨ncia perqu¨¨ no sab¨ªem gaires coses: com evolucionaria, quan estaria fora de perill... No ten¨ªem respostes a les seves preguntes¡±, admet Castro. El Cl¨ªnic, centre de refer¨¨ncia per a malalties emergents, estava preparat i entrenat per tractar noves malalties infeccioses, per¨° la inquietud pesava en l'ambient. ¡°Des de gener ja n¡¯¨¦rem molt conscients a urg¨¨ncies, sobretot en alerta per la gent que venia de la Xina. Quan van arribar els primers casos, ens va sorprendre que eren poc greus. Els a?ll¨¤vem per bioseguretat¡±, recorda Jos¨¦ Mu?oz, cap del servei de Salut Internacional del Cl¨ªnic. Per¨° ning¨² no es podia imaginar, insisteixen els metges, la pand¨¨mia que s'acostava. ¡°Qui digui que s¡¯imaginava tot el que ha passat, menteix. Nosaltres ja vam comen?ar a estar pendents al desembre i fins i tot vam arribar a fer plans per si venien un o dos casos alhora. Despr¨¦s del primer cas, aviat vam veure que el m¨¨tode que ten¨ªem [d'a?llar pacients a l'AVI] no funcionava i es quedava curt¡±, relata Mu?oz.

La disputa, en aquells dies de febrer, es lliurava entre els cl¨ªnics i l'Administraci¨® per fer proves diagn¨°stiques als sospitosos. Els criteris per a una PCR per sospita de covid eren molt estrictes ¨Cnom¨¦s aquells amb s¨ªmptomes compatibles i procedents de la Xina, el Jap¨®, l'Iran, Singapur, Corea del Sud o el nord d'It¨¤lia¨C i el marge de maniobra era limitat. ¡°Hi havia molta tensi¨® a tres bandes: entre l'hospital, Salut P¨²blica de la Generalitat i el Ministeri. Cada prova que vol¨ªem fer era com un via crucis. Ara sabem que, si haguessin sigut m¨¦s flexibles, haur¨ªem detectat m¨¦s casos¡±, assenyala Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'hospital. Guix entona el mea culpa: ¡°En aquell moment, creia que era el que hav¨ªem de fer perqu¨¨ era el que marcava l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut i el Centre Europeu de Control de Malalties. A posteriori, est¨¤ clar que molts casos ens van passar per sota de les cames¡±.

Probablement, l¡¯Eleonora no devia ser el primer cas de covid a Catalunya. L'ascens fulgurant de la corba de contagis en pocs dies va revelar que, previsiblement, hi va haver moltes entrades del virus. ¡°L'1 de mar? ten¨ªem quatre o cinc malalts i a finals d'aquell mes, uns 20.000. No ten¨ªem estoc suficient de material, no hi havia tractament per prevenir-lo ni medicaci¨® per tractar els casos greus. La meva sensaci¨® era d'impot¨¨ncia i desesperaci¨®. La vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica es va desbordar¡±, recorda Guix. El punt d'inflexi¨®, assenyala, va ser el brot de la Conca d'?dena, amb focus a l¡¯hospital d'Igualada, que va obligar a confinar 70.000 persones de cinc municipis.

¡°Des de Salut P¨²blica no arrib¨¤vem. El que parl¨¤vem llavors al Consell de Direcci¨® del Servei Catal¨¤ de la Salut ¨¦s que est¨¤vem al l¨ªmit. Va caldre treure recursos de sota de les pedres¡±, explica Guix. Abans de la pand¨¨mia, a Catalunya hi havia unes 600 places d'UCI. Durant la primera onada es van muntar llits de cr¨ªtics en sales d'operacions, gimnasos i sales de reanimaci¨® per atendre l'auge de malalts molt greus. Catalunya va arribar a tenir, alhora, m¨¦s de 1.500 pacients cr¨ªtics per covid. ¡°Hi va haver moments en qu¨¨ ten¨ªem por de no tenir lloc per atendre pacients greus l¡¯endem¨¤¡±, admet Castro.

Un any despr¨¦s, amb la perspectiva que dona el temps, Guix, que va deixar el c¨¤rrec al maig passat per motius personals, fa balan?. De la sup¨¨rbia amb qu¨¨ tots miraven aquell virus lluny¨¤ els primers dies i l'exc¨¦s d'optimisme sobre el seu impacte a Europa. Del que va fallar i el que va faltar. ¡°Van faltar recursos: no pots improvisar un ex¨¨rcit d'un dia per l'altre. I hi havia un tap per realitzar PCR. A m¨¦s, les traves burocr¨¤tiques del principi, com la centralitzaci¨® del material per part del Ministeri de Sanitat, van ser un problema. La polititzaci¨® tamb¨¦ va ser horrible i hi va haver molta descoordinaci¨® a tots els nivells. El paper de les xarxes socials tamb¨¦ va dificultar que el missatge arrib¨¦s a la gent: mai he vist tants experts en una mat¨¨ria emetent sent¨¨ncies tot i ,que en realitat no tenien ni idea de res¡±, resumeix.

Tant Trilla com Mu?oz coincideixen que toca parar m¨¦s atenci¨® ¡°al que passa fora¡± d'Europa i refor?ar la vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica i les plataformes diagn¨°stiques davant de l'amena?a de nous pat¨°gens. Guix avisa: ¡°Preparem-nos perqu¨¨ arribaran m¨¦s pand¨¨mies¡±.