Una llengua postnormal

Ning¨² es pensava que la normalitat ling¨¹¨ªstica seria aix¨°. Cr¨¨iem que assolir el ple desenvolupament de la llengua ens equipararia a la resta de lleng¨¹es de la nostra mida, i acoll¨ªem la secreta esperan?a que la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica ens permetria viure plenament en catal¨¤ per primer cop des de l¡¯edat mitjana. Potser ¨¦s que ning¨² sabia com aniria tot plegat, ni quin era l¡¯estadi en qu¨¨ ens hav¨ªem de plantar a l¡¯hora d¡¯estendre el catal¨¤, per¨° el fet ¨¦s que estem definitivament instal¡¤lats en una atonia que ha servit per anestesiar tant la iniciativa governamental com l¡¯empenta col¡¤lectiva per la llengua.

Ens pens¨¤vem que la normalitzaci¨® havia d¡¯acabar en la normalitat, i ens hem trobat que ha acabat ella mateixa. No ¨¦s dif¨ªcil trobar el punt en qu¨¨ el proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, que va congriar grans consensos als anys vuitanta, perd l¡¯efervesc¨¨ncia per esdevenir previsible, sense imaginaci¨® ni risc, sense projecte: els feli?os anys noranta, durant els quals, a la vegada que culminen algunes pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques axials (com ara la immersi¨® ling¨¹¨ªstica), s¡¯amorteix la il¡¤lusi¨® per mitj¨¤ de la institucionalitzaci¨® de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. La llengua passa a integrar-se en el paquet de serveis p¨²blics de la Generalitat mentre, amb una certa sufici¨¨ncia, es menyst¨¦ el discurs contrari a la normalitzaci¨®, nascut amb CADECA i culminat als 2000 amb Ciutadans. Com si realment s¡¯hagu¨¦s arribat al final del cam¨ª.

Per¨° els noranta s¨®n tamb¨¦ els anys post-Mur de Berl¨ªn, amb el triomf del capitalisme, el final de la hist¨°ria i la liquidaci¨® de les mobilitzacions. Europa sembla generar una certa empatia envers les lleng¨¹es petites amb l¡¯aprovaci¨® de la Carta Europea de les Lleng¨¹es Regionals i Minorit¨¤ries (amb el temps s¡¯ha vist que era paper mullat), per¨° aix¨°, altra vegada, anul¡¤la la reivindicaci¨® en descarregar el parlant de la ingrata tasca de barallar-se per la llengua pr¨°pia i crea el miratge que la situaci¨® d¡¯inferioritat est¨¤ resolta. ?s temps en qu¨¨ el cosmopolitisme s¡¯obre pas, apareixen els programes Erasmus, s¡¯inventen els primers navegadors web i el m¨®n deixa de ser un lloc que calgui canviar per esdevenir un lloc que cal visitar. Les lleng¨¹es hegem¨°niques es fan encara m¨¦s necess¨¤ries i es dispara el coneixement d¡¯idiomes.

Tamb¨¦ ¨¦s l¡¯¨¨poca de la consagraci¨® de Barcelona com a ciutat d¡¯inter¨¨s mundial arran dels Jocs Ol¨ªmpics. Torna amb for?a el concepte noucentista de la Catalunya ciutat, tot postulant una Catalunya amb una macrocef¨¤lia a Barcelona i l¡¯¨¤rea metropolitana que irradia activitat econ¨°mica, iniciativa pol¨ªtica i contingut cultural a trav¨¦s d¡¯unes infraestructures que busquen connectar tot de nuclis que s¨®n tamb¨¦ ciutat. Amb uns atractius clim¨¤tics i monumentals inq¨¹estionables, Barcelona es prepara aix¨ª per situar-se m¨¦s b¨¦ que ning¨² davant la globalitzaci¨® imminent i discutir la preemin¨¨ncia dels grans nuclis irradiadors europeus.

Cap dels te¨°rics de la moderna Catalunya ciutat, per¨°, va preveure o postular quin paper havia de tenir la llengua en aquesta nova Barcelona; o m¨¦s ben dit, quin paper havia de tenir Barcelona respecte de la llengua. Els vint primers anys del segle XXI la capital de Catalunya s¡¯ha dedicat a esponjar la poblaci¨® aut¨°ctona a causa de l¡¯encariment de l¡¯habitatge, a la vegada que s¡¯acollia amb els bra?os oberts tota mena de professionals, estudiants i turistes portadors de lleng¨¹es hegem¨°niques, mentre, al seu torn, arribaven persones d¡¯altres llocs del m¨®n portadores de la seva pr¨°pia diversitat ling¨¹¨ªstica. I Barcelona ha patit el que pateixen totes les grans ciutats transformades en irradiadors: s¡¯ha convertit en un no-lloc ling¨¹¨ªstic, un espai de barreja i diversitat, per¨° aix¨ª com altres ciutats absorbeixen aquesta diversitat a trav¨¦s d¡¯una llengua hegem¨°nica pr¨°pia (l¡¯angl¨¨s a Londres, per exemple), aqu¨ª ens discuteix aquesta funci¨® una llengua de 500 milions de parlants.

No hem assolit la normalitat, i ara resulta que la postnormalitat ens obliga a batre¡¯ns amb lleng¨¹es m¨¦s potents en el seu terreny, el dels grans intercanvis i comunicacions globals. Ni les pol¨ªtiques de normalitzaci¨® han estat capaces de contrarestar els efectes socioling¨¹¨ªstics d¡¯una ¨¤rea metropolitana hipertrofiada, ni els te¨°rics de la nova Catalunya ciutat han vist la necessitat de preguntar-se per la funci¨® que la gran ciutat ha de desenvolupar en el manteniment d¡¯una llengua pr¨°pia mentre abra?aven amb complaen?a les bondats del cosmopolitisme. I sense Barcelona, la llengua no la salvarem.