Identificat un nou dinosaure carn¨ªvor que va viure al Pirineu al final del cretaci
¡®Tamarro insperatus¡¯, batejat per la criatura del folklore catal¨¤, era un trood¨°ntid, un petit depredador emplomat
El nom sona estrany per a un dinosaure, i mira que els dinosaures tenen noms estranys. Tamarro insperatus, identificat ara per f¨°ssils trobats el 2003 a la Conca Dell¨¤ (Sant Rom¨¤ d'Abella, Pallars Juss¨¤, al nord-oest de Catalunya), ¨¦s el nou membre que passar¨¤ a eixamplar la sorprenent galeria dels llangardaixos terribles. L'animal, amb un aire entre gallina i velociraptor, segons la reconstrucci¨® que se n'ha fet, ¨¦s un ter¨°pode (dinosaure carn¨ªvor) maniraptor (¡°mans de lladre¡±, pels seus bra?os i mans allargats), del grup dels trood¨°ntids, petits dinosaures emplomats. El grup estava molt est¨¨s per Am¨¨rica del Nord i ?sia, per¨° fins ara era desconegut a Europa, segons els investigadors.
Aix¨° d'insperatus ¨¦s perqu¨¨ no s'esperava trobar-lo; ¨¦s de fet el primer os que es descobreix al Pirineu que pertany a un dinosaure carn¨ªvor, ja que la gran majoria de restes atribu?des a ter¨°podes a l'¨¤rea es basaven en dents a?llades, i en aquest cas es tracta d'un os llarg del peu.
El nom m¨¦s simp¨¤tic ¨¦s el de Tamarro. El tamarro o gambos¨ª, ¨¦s una criatura imagin¨¤ria del folklore popular ben coneguda a la zona del Pallars i esmentada per Joan Amades. Present tamb¨¦, segons les llegendes, a Andorra, al sud de Fran?a i a diversos llocs d'Espanya (on de vegades se l'anomena gamusino), el tamarro no t¨¦ una fisonomia concreta i la seva caracter¨ªstica principal ¨¦s precisament ser esquiu, dif¨ªcil de veure. Una tradici¨® vinculada amb el tamarro, i que ha donat motiu a tradicions i festes, ¨¦s intentar trobar-lo.
Al nou dinosaure, el tamarro inesperat, el descriu en un article publicat aquest dilluns a la revista Scientific Reports ¡ªA fast-growing basal troodontid (Dinosauria: Theropoda) from the latest Cretaceous of Europe¡ª un equip d'investigadors de l'Institut Catal¨¤ de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dell¨¤ i les universitats d'Edimburg (Esc¨°cia) i Alberta (Canad¨¤), encap?alats per Albert G. Sell¨¦s, de l'ICP. El Tamarro insperatus, recalquen els seus descobridors, se suma a les poques esp¨¨cies conegudes de dinosaures carn¨ªvors que hi ha al sud-oest d'Europa. ?s tamb¨¦ especialment interessant la troballa que aquest dinosaure va habitar l'¨¤rea dels actuals Pirineus fa 66 milions d'anys, amb prou feines 200.000 anys abans que els dinosaures s'extingissin a tot el m¨®n.
Sell¨¦s recalca l'escassetat de f¨°ssils de ter¨°podes a Catalunya. "Una possible explicaci¨®", indica en una nota de l'ICP, "podria ser que, com passa amb les aus actuals, els animals amb els quals els dinosaures estan m¨¦s emparentats, els ossos dels petits dinosaures ter¨°podes estaven buits per alleugerir el pes de l'animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservaci¨® i la fossilitzaci¨® dels esquelets¡±. La pres¨¨ncia al sud dels Pirineus del ter¨°pode tamarro (que pertany ¡°molt probablement¡±, al grup dels jinfengopter¨ªgids, d'origen asi¨¤tic) refor?aria la hip¨°tesi actual que a finals del cretaci es van succeir diverses onades migrat¨°ries de dinosaures provinents d'?sia cap a Europa.
A partir de l'an¨¤lisi microsc¨°pica dels ossos de tamarro, l'equip d'investigaci¨® ha pogut extreure conclusions sobre el creixement de l'animal. Augmentava de mida molt de pressa, semblant a com ho fan les aus paleogn¨¤tides actuals, com l'estru? o l'em¨². En tot just un parell d'anys, el tamarro podria haver aconseguit la seva mida adulta, aproximadament entre 1,5 i 2 metres de longitud i uns 20 kg de pes. El m¨¦s probable ¨¦s que fos un dinosaure carronyer o un depredador de petits r¨¨ptils, mam¨ªfers i fins i tot insectes.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.