Aznar als carrers de Barcelona

Gaireb¨¦ hem pogut sentir la veu enyorada de bigoti de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar sobre el soroll de fons de l¡¯helic¨°pter policial. La juxtaposici¨® entre l¡¯eco de manifestacions i bullangues al centre de Barcelona i l¡¯expresident espanyol entrevistat a Lo de ?vole ¨¦s un curs accelerat sobre tot el que ha canviat en la pol¨ªtica els ¨²ltims 25 anys, que s¨®n els que fa que el Partit Popular va guanyar per primer cop les eleccions. A la televisi¨®, l¡¯¨²ltim representant de la pol¨ªtica cl¨¤ssica basada en la creaci¨® d¡¯enemics i el combat nacional; als carrers, una generaci¨® ofegada en la impot¨¨ncia que queda quan no saps ni qui ¨¦s l¡¯enemic contra el qual hauries de lluitar.

Aznar va basar la seva acci¨® pol¨ªtica en la creaci¨® d¡¯enemics i la capacitat d¡¯atacar-los. El terrorisme basc, el nacionalisme catal¨¤, l'Iraq, fins i tot l¡¯illot de Perejil

Segons Carl Schmitt, l¡¯ess¨¨ncia del pol¨ªtic es basa en la distinci¨® entre amic i enemic. La gesti¨® no pot crear poble ni mobilitzar la comunitat: ¨¦s simple treball instrumental que arriba despr¨¦s de la pol¨ªtica. El pol¨ªtic ¨¦s el que defineix i cohesiona la identitat d¡¯un grup marcant fronteres existencials entre un ¡°ells¡± i un ¡°nosaltres¡±. Aznar va basar la seva acci¨® pol¨ªtica en la creaci¨® d¡¯enemics i la capacitat d¡¯atacar-los. El terrorisme basc, el nacionalisme catal¨¤, l'Iraq, fins i tot l¡¯illot de Perejil. Entrant a la tercera d¨¨cada del segle XXI, la idea d¡¯una sobirania nacional decidint quelcom rellevant i duent a terme un projecte fins al final ens sembla una ocurr¨¨ncia.

Aix¨° ¨¦s una transformaci¨® epocal que no dep¨¨n de cap qualitat personal dels pol¨ªtics. El que ha buidat l¡¯espai propi de la pol¨ªtica ¨¦s l¡¯extensi¨® del capitalisme a totes les ¨¤rees del m¨®n i de la vida gr¨¤cies al consens neoliberal accelerat digitalment. La pol¨ªtica dep¨¨n de la possibilitat d¡¯una decisi¨® sobirana que s¡¯imposi als designis de l¡¯economia i la tecnocr¨¤cia. Si no hi ha alternativa, com deia Thatcher, no hi ha pol¨ªtica. En el cas espanyol, el moment en qu¨¨ es va esfumar la pol¨ªtica va ser la reforma expr¨¦s de la constituci¨® que Jos¨¦ Lu¨ªs Rodr¨ªguez Zapatero va fer a inst¨¤ncies dels poders europeus. Amic i enemic ja no es podien separar, i fins avui.

Despr¨¦s de Zapatero, la filosofia schmittiana va tornar pel carril esquerra. Des d¡¯Ernesto Laclau a Slavoj Zizek, els ide¨°legs dels partits postsocialdem¨°crates d¡¯arreu del m¨®n han definit el paradigma liberal democr¨¤tic com una oligarquia encoberta que les crisis van retratar davant de tothom. Contra la fe moderna en un espai per al di¨¤leg capa? de transcendir el mer xoc d¡¯interessos a trav¨¦s de consensos parlamentaris, l¡¯esquerra agon¨ªstica assenyala la realitat dels ¨²ltims anys i ens diu que no hi ha res m¨¦s enll¨¤ de la lluita pel poder, i que el poble va perdent. Si sempre hi ha un enemic operant, l¡¯¨²nic repte genu?nament pol¨ªtic ¨¦s no deixar-se enganyar per falsos espantalls, assenyalar l¡¯enemic correcte, i guanyar-lo. Pablo Iglesias en va dir ¡°la casta¡±, i l¡¯independentisme, ¡°l'Estat espanyol¡±.

El que ha buidat l¡¯espai propi de la pol¨ªtica ¨¦s l¡¯extensi¨® del capitalisme a totes les ¨¤rees del m¨®n i de la vida

La ira i l¡¯angoixa no necess¨¤riament generacionals que estem veient als carrers responen al frac¨¤s d¡¯aquest intent de fer tornar la pol¨ªtica. El 15-M ha acabat redu?t al mateix parlamentarisme servil que denunciava, i les filles de l¡¯1 d¡¯octubre legitimen el mateix autonomisme que van blasmar. La socialdemocr¨¤cia o el liberalisme no saben resoldre els problemes que van crear. La ironia encara m¨¦s asfixiant ¨¦s que el resultat tampoc es viu com la derrota cl¨¤ssica d¡¯una guerra. No hi ha una naci¨® espanyola que hagi pacificat l¡¯Estat i estigui dictant pol¨ªtiques sobiranes, ni una resist¨¨ncia que s¡¯estigui organitzant a l¡¯ombra. Les institucions i les plataformes que hav¨ªem creat per governar-nos ens desapoderen amb una l¨°gica indiferent, si no contr¨¤ria, als desitjos dels humans que les sustentem.

El reformista s¡¯aferra a un retorn de la ra¨® comunicativa a la democr¨¤cia: esgotats d¡¯antagonismes, les divisions s¡¯acabaran desinflamant i emergiran consensos que tornaran a obrir un espai per a la pol¨ªtica. El revolucionari espera el seu moment: quan el cart¨® pedra torni a veure¡¯s, aquesta vegada s¨ª que podrem derrotar l¡¯enemic correcte i canviar les coses. Mentre penso que els dos podrien tenir ra¨® per¨° que tamb¨¦ podrien resultar est¨¨rils davant de les noves figures de despolititzaci¨®, ?vole pregunta a Aznar qu¨¨ faria si sab¨¦s que morir¨¤ aviat. Aznar respon que l¡¯¨²nic que vol ¨¦s que l¡¯incinerin i escampin les seves cendres per la Meseta castellana. Schmitt tamb¨¦ estimava la terra i desconfiava de l¡¯aigua: ¡°El mar no coneix la unitat evident entre espai i dret, d¡¯ordenaci¨® i assentament [...] Al mar tampoc es poden gravar l¨ªnies fermes¡±. A la televisi¨® parla un pol¨ªtic terrestre del passat, mentre als carrers se senten esclats magm¨¤tics incapa?os de gravar les l¨ªnies fermes d¡¯un subjecte col¡¤lectiu prou determinat per canviar les coses.