Deixar-se habitar, ara que no ens podem tocar

La frase que he triat (o m'ha triat) per titular aquesta cr¨ªtica ¨¦s una de les moltes que enlluernen a les cantonades de Canto jo i la muntanya balla, la novel¡¤la d'Irene Sol¨¤. Tot un ¨¨xit: Premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la 2019, tradu?da a 15 idiomes. El 17 de febrer es va estrenar al Teatre Biblioteca de Catalunya, i no dirigida per Oriol Broggi, com calia esperar. Guillem Alb¨¤ i Joan Arqu¨¦, directors i dramaturgs, van anar a veure Broggi amb el projecte d'adaptar a l'escena la novel¡¤la d'Irene Sol¨¤. Es va unir a l'equip Cl¨¤udia Ced¨®, autora de textos dram¨¤tics tan suggestius com Tortugues: la desacceleraci¨® dels part¨ªcules o Una gossa en un descampat, aplaudida a la sala Beckett de Barcelona, en el festival Grec 2018.

Brolla la bella i misteriosa m¨²sica de Judit Neddermann. I en el dossier, com la partitura emocional destil¡¤lada per Broggi, les seves frases, sempre s¨¤vies i humils: ¡°Aquests dies la societat est¨¤ instal¡¤lada en la incertesa i vivim en aquesta incertesa, per¨° per una estona la sala d'assaig ¨¦s un refugi que podem compartir¡±. Parlo de partitura i tamb¨¦ li quadraria ¡°manual de reflexions teatrals¡±. Aquesta vegada Broggi no dirigeix, i ¨¦s molt dif¨ªcil resumir i plasmar l'argument de la pe?a de Sol¨¤, per¨° aqu¨ª semblen brollar les seves indicacions i la seva influ¨¨ncia protectora. ¡°Podem veure el que hi ha amagat darrere de les emocions i fer evidents els sentiments¡±. Es tractaria, doncs, d'atrapar una atmosfera i mostrar uns llenguatges: les veus de la muntanya. Potser a dalt de tot, ¡°un esperit maj¨²scul i m¨¤gic que es fa ?real davant nostre¡±, escriu el director del Teatre de la Biblioteca. I aquesta frase de clausura que li he robat per a l'obertura: ¡°Deixar-se habitar, ara que no ens podem tocar¡±.

Veig una zona fronterera, d'alta muntanya, amb fantasmes i dones d'aigua, entre gossos i cabirols, entre Camprodon i Prats de Moll¨®. Esclata una tempesta. N¨²vols narradors. O carregats de perill. Un llamp que fulmina en Dom¨¨nec, el pag¨¨s poeta. I la navalla que li cau de la butxaca brilla, escriu l'autora, ¡°com un tresor, com una pedra preciosa, com un grapat de monedes¡±. Hi ha quatre dones que alguns prenen per bruixes: la Joana, la Dolceta, l'Eul¨¤lia i la Margarida. ?s dif¨ªcil recordar el nom de cadascuna. Poden ser nenes i molt velles. Veus que expliquen diferents hist¨°ries. Noms diferents, i potser ¨¨poques diferents. La Dolceta riu i riu mentre explica les hist¨°ries de quatre dones acusades i penjades per bruixeria. Parla de la Joana, la m¨¦s vella, la que aconsegueix les millors cireres de pastor. La Joana li va ensenyar moltes coses, sempre de nit: guarir febres, mals d'ull, malalties d'animals. Una altra nit li va dir que podia fer ploure pedres i desfer-se de les b¨¨sties, i a la Joana la van prendre tamb¨¦, i mai va tornar a dir res, per¨° l'Eul¨¤lia explicava les millors hist¨°ries, les que m¨¦s feien riure la Dolceta. I la Si¨® guardava pedres a les butxaques de la seva bata violeta. I hi havia hist¨°ries terribles, com la de l'Hilari, per¨° pocs les explicaven. Aquestes nits penso que potser hi ha una barreja entre el text d'Irene Sol¨¤ i les hist¨°ries reexplicades, potser somiades, reimaginades.

Encap?alen el repartiment actrius magn¨ªfiques, que poden ser dolces i ferotges, com Laura Aubert (que vam veure fa uns dies al TNC a Testimoni de guerra, de Pau Carri¨®), Anna Sahun (moltes funcions, molts tons), Diego Lorca, Ireneu Tranis (que recordareu a La visita de la vella dama, de D¨¹rrenmatt, amb Vicky Pe?a), Caterina Tugores (actriu, ballarina, m¨²sica), la guitarrista Amaia Miranda.

Recordo la llum color metall crepuscular brollant del fang, amb la signatura de Sylvia Kuchinow. Ombres d'arbres contra les parets. El vestuari de N¨ªdia Tusal pot ser lli del XIX o austrohongar¨¨s. L'escenografia ¨¦s d'Alfred Casas i Laura Clos. Sembla que n'hi ha prou amb unes quantes cadires i taules per bastir aquest poble semiocult, com entre fulles que cruixen en mans del vent. I no costa deixar-se atrapar per l'aroma dels bolets.

En el ter? final, no s¨¦ si vaig somiar un fascinant cavall de fusta, com el War Horse del National londinenc. Ecos del Th¨¦?tre de Complicit¨¦: The Three Lives of Lucie Cabrol, a partir de Pig Earth, de John Berger. Em va fer pensar (o sentir) de nou aquella barreja entre el que ¨¦s m¨¤gic i el que ¨¦s rotundament real. M¨¦s arbres alts que agiten els relats rurals de Marcel Aym¨¦ (La Vouivre). Aires de La mort i la primavera, de Merc¨¨ Rodoreda, per¨° sense tanta foscor ni cossos riu avall. I una narraci¨® de negre sobre la neu: Un roi sans divertissement, de Jean Giono. I la fam¨ªlia de la meva mare, a Capellades. I la de la meva dona, a Besora, a Tav¨¨rnoles. Una d'aquestes funcions que et deixen meravellat, esgotat, exhaust. L'escriptora Cl¨¤udia Ced¨® parla de la seva germana de sang Irene Sol¨¤: ¡°Una de les m¨¦s potents, sorprenents, b¨¤rbares i enlluernadores que he llegit des de fa molt temps¡±.

Canto jo i la muntanya balla. Dramat¨²rgia: Cl¨¤udia Ced¨® sobre la novel¡¤la d'Irene Sol¨¤. Direcci¨®: Guillem Alb¨¤ i Joan Arqu¨¦. Teatre Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Fins al 4 d'abril.