Ases de tota mena

Ja va tenir mala sort Duns Scotus, fil¨°sof de la baixa edat mitjana, pel fet que la paraula dunce, que es pronuncia com Duns, vagi passar a la llengua anglesa amb el significat metaf¨°ric d¡¯¡°ase¡±, val a dir, un burro en mat¨¨ria d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia. Va ser un invent dels fil¨°sofs anglesos del segle XVI, que creien que seguir la doctrina de Duns Scotus era cosa de ximples, o d¡¯ases, i no de gent assenyada.

Ho sabia de sobres, aix¨°, el fenomenal Giordano Bruno, que, recollint algunes de les tesis del medieval, va fer, entre altres, un llibre protagonitzat per un ase que es converteix, amb el temps i molt d¡¯estudi, en un cavall volador (Peg¨¤s, segons la mitologia grega). Aix¨° ho acaba d¡¯editar amb l¡¯excel¡¤l¨¨ncia que el caracteritza el savi Miguel ?ngel Granada, docent de la Universitat de Barcelona, reconegut especialista en l¡¯obra d¡¯aquell que la Inquisici¨® va cremar a la foguera el 1600 per unes idees que ja gaireb¨¦ eren de Spinoza: D¨¦u i l¡¯¨¤nima s¨®n pertot, i mai no sabrem res de D¨¦u perqu¨¨ ¨¦s d¡¯infinites pot¨¨ncies, com l¡¯univers ¡ªal temps de Bruno, i de fet fins fa tres dies, es pensava que l¡¯univers era infinit; potser un dia ho ser¨¤, perqu¨¨ no para d¡¯expandir-se¡ª: vegeu Giordano Bruno, C¨¢bala del caballo Pegaso (Madrid, Tecnos, 2020). El burro de Bruno, aix¨° s¨ª, posseeix molta dignitat (aix¨ª tamb¨¦ els burros-animals de la B¨ªblia, sempre lloats, a difer¨¨ncia dels burros-homes) perqu¨¨ l¡¯ase, encara que comen?a sent l¡¯al¡¤legoria de l¡¯¨¦sser ignorant, acaba convertint-se en savi, lloat per aquest esfor?.

Aix¨ª com la literatura de l¡¯edat mitjana ¨¦s plena de folls ¡ªaix¨° arriba fins a l¡¯Elogi de l¡¯estult¨ªcia, d¡¯Erasme, passant per Rabelais i per Sebastian Brandt¡ª, ¨¦s propi de la moderna i contempor¨¤nia que s¡¯hi critiqui els ases ¡ªel punt culminat degu¨¦ ser Bouvard i P¨¦cuchet, de Flaubert. Abans que ell, s¨®n legi¨® els escriptors que s¡¯han dedicat a analitzar l¡¯estupidesa, o la burr¨ªcia humana, que ¨¦s una virtut, com llegim al Coh¨¨let de la B¨ªblia, de qualsevol temps i latitud. Qui s¡¯hi va dedicar m¨¦s a fons va ser Alexander Pope, que va publicar el 1727 la famosa Dunciad (o ¡°asinari¡±), en qu¨¨ passa revista a tots els ases literaris i pol¨ªtics del seu temps. L¡¯obra va ser considerada tan estupenda, sat¨ªrica i divertent, que Charles Palissot la va glossar (no traduir) per riure¡¯s dels ases literaris de la Fran?a del XVIII, segle, com tots, de llums i d¡¯ombres: La Dunciade, 1764.

No pens¨¦ssim que Espanya va quedar est¨¤lvia d¡¯aquesta moda. Cadalso va escriure un llibre, que decep una mica, molt cr¨ªtic amb els que diuen saber-ho tot i no saben res de res, com l¡¯ase primigeni de Bruno: Los eruditos a la violeta, de 1772. Tamb¨¦ Juan Pablo Forner, que era de fam¨ªlia valenciana, es va despatxar contra Iriarte i d¡¯altres escriptors i pseudoerudits del seu temps al libel El asno erudito (1782), que comen?a aix¨ª: ¡°V¨ªnole un d¨ªa un hondo pensamiento / a un Se?or Don Jumento. / Cansado, y aburrido / de verse entre la tropa confundido / de millares de bestias (...) Con sabio descontento, / moviendo las orejas, / ¨¦l a s¨ª mismo se intim¨® estas quejas: / Yo soy docto sin duda: el que lo niega / tiene cabeza lega¡±. El llibret va despertar un nombre il¡¤limitat de respostes i queixes, sempre en defensa d¡¯un segle que se suposava m¨¦s il¡¤lustrat que tots els anteriors.

En el deixant de l¡¯obra esmentada de Pope, Alberto Lista, que era clergue i matem¨¤tic, va fer el mateix que Palissot a Fran?a, i va escriure una altra dunc¨ªada (llegida en p¨²blic el 1798, a Sevilla), aquesta vegada dedicada als seus col¡¤legues en llengua castellana. Comen?a aix¨ª: ¡°Canta, oh Musa, la madre poderosa / de la mentecatez, y el hijo heroico / que a la f¨¦rtil Iberia trasplantado / de las mares tirrenos, / mostr¨® al mundo / cu¨¢n igualmente en todos los pa¨ªses / un verdadero azote fructifica¡±. Amb plena desimboltura, Lista afegeix una nota a uns quants versos del llibre, que diu: ¡°El poema del Eustaquio, del padre Montiel, es un modelo de insulsez, de majader¨ªa, de perversa versificaci¨®n, y de cuantos monstruos puede producir una imaginaci¨®n plumbia¡±. Cap a aquests anys Goya dibuixava els Caprichos, en qu¨¨ desfilen una colla de burros suposadament savis.

Catalunya no podia quedar al marge d¡¯aquestes invectives contra els ases literaris (ja diu el Coh¨¨let: stultorum numerus infinitus est), i s¡¯han escrit al XX unes quantes coses al respecte, que deixarem per a un altre article. Vegeu-ne una prim¨ªcia, d¡¯altra banda molt coneguda, de Josep Maria de Sagarra: ¡°Ets fresca com una rosa, / m¨¦s puta que les gallines / i pesada com la prosa/ de don Pere Coromines¡±. La cosa no anava per cap noia: anava per Coromines, el pare.

Com que aqu¨ª passa el mateix que a tot arreu, esperem que un bon escriptor sense cap premi literari ni cap reconeixement p¨²blic (l¨°gicament) continu? la gran tradici¨® no encetada, per¨° s¨ª molt insidiosa, de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar.