Barcelona mereix que la facin vivible

La revisi¨® dels moviments demogr¨¤fics durant la pand¨¨mia a la ciutat de Barcelona ha posat al descobert certes dades que mereixen atenci¨®. El primer ¨¦s que s'ha trencat la din¨¤mica de creixement dels ¨²ltims anys i ara la ciutat torna a perdre poblaci¨®. A un saldo vegetatiu catastr¨°fic per l'exc¨¦s de mortalitat de la pand¨¨mia s'ha sumat un saldo migratori tamb¨¦ negatiu. Mentre que els que s'han donat de baixa al padr¨® municipal entre gener i octubre del 2020 han augmentat un 8% respecte al mateix per¨ªode de l'any anterior, les noves incorporacions han caigut un 43,7%. De moment la p¨¨rdua de poblaci¨® ¨¦s de 13.094 habitants, per¨° tot indica que hi ha din¨¤miques que van m¨¦s enll¨¤ de la pand¨¨mia.

El teletreball ha arribat per quedar-se i ha propiciat un cert ¨¨xode de capes mitjanes de Barcelona cap a nuclis de poca poblaci¨® relativament distants de la capital i fora de l'¨¤rea metropolitana. Aquest canvi qualitatiu podria estar relacionat amb la recerca d'espai, tranquil¡¤litat i condicions de vida m¨¦s saludables i confortables. La dada ¨¦s significativa perqu¨¨ una part important de les capes mitjanes i altes de Barcelona t¨¦ segona resid¨¨ncia, b¨¦ perqu¨¨ l'ha adquirit per a alleujament durant els caps de setmana, b¨¦ perqu¨¨ t¨¦ vincles i her¨¨ncies familiars conservades a les poblacions d'origen. No sabem quants barcelonins utilitzen ara aquestes resid¨¨ncies per al teletreball, per¨° podem presumir que els que han fet el pas d'empadronar-se fora s¨®n una minoria. El canvi de resid¨¨ncia implica un projecte de futur i es preveu que molts dels qui acaricien la idea d'anar-se'n de la capital estiguin aprofitant la pand¨¨mia per comprovar si ¨¦s factible.

Durant la pand¨¨mia, les baixes al padr¨® municipal van augmentar un 8% mentre que les altes van caure un 43,7%

El confinament ha posat de manifest les moltes car¨¨ncies de la vida urbana. No fa falta rec¨®rrer a les teories del desurbanisme sovi¨¨tic dels anys trenta del segle passat per explicar les raons que alimenten els corrents cr¨ªtics cap a un model de ciutat massificada i irrespirable al qual ens ha condu?t una planificaci¨® urban¨ªstica que sovint ha pensat m¨¦s en el negoci que en la qualitat de vida dels ciutadans. Com altres grans ciutats globals, Barcelona ha viscut en les ¨²ltimes d¨¨cades una profunda transformaci¨®. Positiva en alguns aspectes. En d¡¯altres, no tant. Les grans infraestructures del projecte ol¨ªmpic i campanyes com la de Barcelona posa't guapa, que tamb¨¦ tenia molta aposta t¨¤ctica, van intervenir sobre les estructures b¨¤siques del metabolisme urb¨¤ i sobre l'embolcall. Per¨° no es va intervenir sobre el contingut: les condicions de vida, la qualitat de l'habitatge i l'aire que respirem en obrir la finestra. Els plans de barri i l'urbanisme de microcirurgia van millorar l'espai p¨²blic, especialment a les perif¨¨ries, una cosa a reivindicar de l'etapa anterior no per alimentar la complaen?a, sin¨® per continuar millorant-les. Per¨° tenim un parc d'edificis envellit amb pisos petits, foscos i degradats que majorit¨¤riament no compleixen els requeriments energ¨¨tics.

Les pol¨ªtiques d'habitatge s'han focalitzat durant anys en els projectes d'obra nova amb constants i abusives reformes del Pla General d'Urbanisme en lloc d'emprendre plans integrals de rehabilitaci¨® de les ¨¤rees degradades. Ara es troba a faltar una pol¨ªtica de rehabilitaci¨® que a m¨¦s de regenerar el teixit urb¨¤ hagu¨¦s canalitzat els recursos invertits en forma de pluja fina sobre petites i mitjanes empreses en lloc de facilitar grans cops de pilota immobiliaris.

Tenim tamb¨¦ una xarxa vi¨¤ria permanentment saturada perqu¨¨ va ser dissenyada per garantir la mobilitat privada i ja sabem que l'oferta genera demanda. I una economia excessivament dependent d'un turisme de masses tan invasiu que expulsa del centre de la ciutat els que hi viuen. El que al seu moment es va considerar un model d'¨¨xit, ara ho ha deixat de ser. Al contrari, aquest model ens ha portat a sobrepassar sistem¨¤ticament durant anys els nivells de contaminaci¨® ambiental permesos per les directives europees. Aix¨° es tradueix cada any en milers de morts evitables i unes condicions ambientals insuportables.

Els milers de barcelonins que divendres enfilen, si els deixen, les sortides de la ciutat s¨®n un s¨ªmptoma de malestar urb¨¤

Els qui van dissenyar aquestes pol¨ªtiques haurien de ser una mica m¨¦s humils a l'hora de reivindicar-les menyspreant els intents que es fan de repensar el model. Les virulentes cr¨ªtiques a l'urbanisme t¨¤ctic nom¨¦s s¨®n una manera superficial de defensar uns postulats que, els agradi o no a qui els van idear i executar, estan en crisi. I no nom¨¦s aqu¨ª, sin¨® all¨¤ on s'han aplicat. Par¨ªs, per exemple. Quedar-se en l'an¨¨cdota de l'urbanisme t¨¤ctic nom¨¦s revela in¨¨rcia, incomprensi¨® i prepot¨¨ncia. Encara que els pugui semblar r¨°nec i estramb¨°tic, saben perfectament que ¨¦s una intervenci¨® ef¨ªmera pensada per donar resposta a una situaci¨® d'emerg¨¨ncia. El que importa ¨¦s que ha canviat el paradigma, que cal fer front a una emerg¨¨ncia clim¨¤tica i que ja no s¡¯intenta embellir la ciutat, sin¨® de fer-la m¨¦s saludable i vivible.

Les receptes del passat ja no serveixen. A ning¨² se li ocorreria ara defensar un model de pla?a dura com la dels Pa?sos Catalans, ni proposar dos carrils m¨¦s a les rondes per evitar els embussos. Els esquemes que van alimentar l'urbanisme ol¨ªmpic han entrat en crisi. Els milers de barcelonins que divendres al migdia enfilen, si els deixen, les sortides de la ciutat per satisfer la seva nost¨¤lgia de naturalesa s¨®n un s¨ªmptoma de malestar urb¨¤. I la fugida durant la pand¨¨mia cap a llocs m¨¦s hospitalaris, un nou toc d'atenci¨®. Els que tant van criticar les superilles s'han quedat muts en vista de l'¨¨xit que ha tingut la transformaci¨® de Sant Antoni. El mateix els passar¨¤ als qui, despr¨¦s d'haver perm¨¨s que l'Eixample es converteixi en el barri m¨¦s contaminat, soroll¨®s i aclaparador, clamen ara contra el ¡°populisme urban¨ªstic¡± que, segons ells, amena?a el Pla Cerd¨¤ quan els nous eixos i places verdes s'omplin de nens i passejants.