Parlem de viol¨¨ncies

Viol¨¨ncia, una paraula que no ha deixat de sonar i ressonar en el debat p¨²blic amb m¨¦s for?a de l'habitual despr¨¦s de els primeres mobilitzacions en resposta a l'empresonament de Pablo Has¨¦l. Per¨° amb una novetat, crec que, per primera vegada en molt de temps, alguns partits de Govern (Generalitat de Catalunya, Govern d'Espanya, Ajuntament de Barcelona...) han assenyalat que s¨®n raonables les seves reivindicacions, fins i tot la seva proximitat a les persones manifestants.

Un exercici hist¨°ric es fa necessari. Pere Aragon¨¨s, per exemple, ha demanat no criminalitzar les persones joves que es manifesten. Un antecessor del seu partit a la Generalitat, el conseller Huguet, fa 12 anys, va dir d'altres persones joves semblants que eren uns franquistes... No seria l'¨²nica evid¨¨ncia de criminalitzaci¨® que trobar¨ªem en aquells anys. Qu¨¨ ha canviat perqu¨¨ ara es doni una resposta tan diferent?

A Catalunya 5.737 fam¨ªlies van perdre la seva llar l'any 2020, majorit¨¤riament per no poder pagar el lloguer

Segurament, l'explicaci¨® la trobarem en com la mobilitzaci¨® social ha passat dels marges al centre. El 2008-09 les mobilitzacions socials eren r¨¤pidament etiquetades, estigmatitzades i criminalitzades com d¡¯"antisistemes". Avui, moltes persones de diferents sectors socials poden assistir-hi, compartir les seves reivindicacions... Els cicles de mobilitzacions coneguts com a 15-M i proc¨¦s independentista han dinamitzat i est¨¨s diferents idees, reivindicacions i experi¨¨ncies a persones que anteriorment no les havien compartit: la demanda d'una democr¨¤cia real, la desobedi¨¨ncia, la cr¨ªtica a la policia o la just¨ªcia, el feminisme, l'ecologisme ... Noves generacions han crescut assumint aquest pensament. La nostra societat ha canviat, est¨¤ canviant.

Les mobilitzacions d'aquesta d¨¨cada tamb¨¦ han anat deixant un altre impacte, l'acceptaci¨® majorit¨¤ria entre les persones que es manifesten de la noviol¨¨ncia com a estrat¨¨gia i t¨¤ctica. La no-viol¨¨ncia per principis, valors o per la seva utilitat. La no-viol¨¨ncia crea, construeix des de l'inici, l'alternativa que es proposa. La no-viol¨¨ncia ¨¦s inclusiva, moltes persones de diferents condicions poden participar-hi. La no-viol¨¨ncia genera que persones que no comparteixin les reivindicacions puguin canviar d'opini¨® i conv¨¨ncer-se que s¨®n leg¨ªtimes i, fins i tot, justes. Disposem de diferents estudis i experi¨¨ncies que ens mostren que les mobilitzacions no violentes tenen m¨¦s probabilitats d'aconseguir les seves reivindicacions que les violentes.

Aquestes setmanes hem parlat molt, ¨¦s necessari, de la viol¨¨ncia que s'ha viscut a les mobilitzacions a qu¨¨ estem assistint despr¨¦s de l'empresonament de Pablo Has¨¦l i que s'han convertit en un crit de r¨¤bia i malestar per una acumulaci¨® de motius. Cal tamb¨¦ que parlem de viol¨¨ncies. Un dels objectius de les mobilitzacions d'aquesta d¨¨cada ha estat, en moltes ocasions, fer presents les viol¨¨ncies que es pateixen contra les necessitats humanes. Tamb¨¦ ens ho expliquen des de la recerca acad¨¨mica. Necessitem prendre consci¨¨ncia del conjunt de viol¨¨ncies que configuren la nostra injusta societat generant danys per vulnerar, ferir, les necessitats humanes. Necessitem parlar de totes les viol¨¨ncies per fer-les presents, per no invisibilitzar-les i per buscar que deixin d'existir.

Cada dia ¨¦s 8 de mar? i cada dia cal recordar la gran quantitat de viol¨¨ncies que pateixen les dones nom¨¦s pel fet de ser dones. A la Macroenquesta de Viol¨¨ncia contra la Dona 2019 del Ministeri d'Igualtat es constatava que m¨¦s de la meitat de les dones majors de 16 anys han patit algun tipus de viol¨¨ncia per ser dones.

M¨¦s de la meitat de les dones majors de 16 anys han sofert algun tipus de viol¨¨ncia, segons un estudi

A Catalunya es calcula que 5.737 fam¨ªlies van perdre la seva llar l'any 2020, majorit¨¤riament per no poder pagar el lloguer. Per efecte d'algunes mesures que han limitat els desnonaments durant la pand¨¨mia, aquesta xifra seria la meitat de la del 2019. Catalunya lidera aquesta viol¨¨ncia contra el dret a l'habitatge, que no est¨¤ garantit.

En una ciutat com Barcelona s'ha estimat que la mortalitat atribu?ble a l'exposici¨® cr¨°nica al soroll ambiental a la ciutat ¨¦s d'aproximadament 130 morts anuals. El soroll ¨¦s decisiu en diferents malalties i trastorns. Es recull a l'informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona. Un altre informe de la mateixa ag¨¨ncia documenta que unes 1000 persones moren a l'any per la contaminaci¨® de l'aire. I ho sabem de Barcelona perqu¨¨ alg¨² vol fer-ho p¨²blic i canviar-ho. Tamb¨¦ s¡¯ha identificat la viol¨¨ncia de no poder anar al dentista per ser pobre i s'ha creat un dentista municipal, o un cangur municipal... Hi ha molt a fer.

Necessitem parlar de totes les viol¨¨ncies (no oblidem la precarietat, la pobresa, el racisme institucional...) i de com les poden resoldre, perqu¨¨ ¨¦s a les nostres mans deixar de causar-les i fer que desapareguin.