Josep Maria Pou: ¡°Soc incapa? de fer un personatge que no pugui assumir mil per mil¡±

Josep Maria Pou, actor (Mollet de Vall¨¨s, 76 anys), entrava fins diumenge com un tro a l¡¯escenari (una biblioteca) on ha interpretat, vestit de gentleman angl¨¨s, la figura de Cicer¨® (Viejo amigo Cicer¨®n, d¡¯Ernesto Caballero) al teatre La Latina de Madrid, dirigit pel seu amic Mario Gas, despr¨¦s d'ahver passat per Barcelona abans de l'any de la pand¨¨mia. Fora de l¡¯escena, al Caf¨¦ Gij¨®n, diu de seguida que s¡¯asseu, sobre la vitalitat que marca la seva actuaci¨® i la seva pres¨¨ncia, capa? de ser el protagonista de Moby Dick, un policia nacional o aquest mite del pensament de tots els temps: ¡°Diu Michael Caine, que t¨¦ gaireb¨¦ tants anys com jo: ¡®Cada vegada que em recull el cotxe per anar al primer dia de rodatge estic totalment conven?ut que quan hi arribi m¡¯acomiadaran. I en acabar la primera jornada sento que m¡¯han donat un dia de pr¨°rroga i que l¡¯endem¨¤, per fi, em quedar¨¦ sense feina¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Josep Maria Pou: ¡°He marxat de for?a funcions sense remordiments¡±

Les velles, s¨¤vies (i actuals) paraules de Cicer¨®

Proc¨¦s esc¨¨nic a un jutge del pujolisme que renega de la seva identitat homosexual

Pregunta. A vost¨¨ li passa, aix¨°?

Resposta. Tant com aix¨° potser no... Cada vegada que acaba una presa en un rodatge o un assaig, els actors mirem directament el director per buscar en la seva mirada l¡¯aprovaci¨® o el menyspreu; aqu¨ª saps si realment segueixes o t¡¯acomiadaran. Hi ha una relaci¨® semblant a la de metge i pacient amb el director. Amb un gest t¡¯aixequen o t¡¯enfonsen. I passes una por terrible.

P. Qu¨¨ passa quan la reacci¨® del director no l¡¯afavoreix?

R. Si ho diu clarament, no passa res. El problema ¨¦s que hi ha directors que no saben dialogar amb els actors. Amb Mario Gas aix¨° no passa: ve d¡¯una tradici¨® teatral immensa, i a m¨¦s ¨¦s actor, i la seva dona ¨¦s actriu. No hi ha tants que en s¨¤piguen tant, de la mat¨¨ria. El m¨®n del teatre es compon d¡¯uns actors fr¨¤gils que estan creant i descreant, i els bons directors ho saben fer anar, tot aix¨°.

P. Quant hi ha d¡¯esfor? en el seu ofici?

R. Molt¨ªssim, per¨° no d¡¯esfor? f¨ªsic. En el meu cas, fa 53 anys que estic en estat d¡¯alarma, cont¨ªnuament intentant agradar als altres, buscant la for?a per aguantar moltes de les garrotades que et claven. Hi ha un esfor? que no es pot quantificar: la mem¨°ria a la qual t¡¯obliga un personatge nou. ?s com aprendre¡¯t la guia telef¨°nica, i a m¨¦s aprendre-te-la de manera neutral.

P. I com es transforma vost¨¨ de Josep Maria Pou a Cicer¨®, per exemple? No pot engolir un beuratge per ser alg¨² altre.

R. Tant de bo pogu¨¦s. Quan em proposen un personatge aix¨ª el m¨®n s¡¯atura al meu voltant. Em fabrico una mena de m¨®n particular, i dins d¡¯aquesta bombolla hi introdueixo materials externs, m¨²siques de l¡¯¨¨poca de l¡¯autor. En el cas de Cicer¨®, em llegeixo tot el que pugui sobre el personatge i la seva obra. Ara t¡¯ajuda aquesta meravella que ¨¦s internet, que t¡¯ofereix la bibliografia m¨¦s variada. L¡¯actor ¨¦s una esponja: jo em vaig amarar de Cicer¨® per ser Cicer¨®. N¡¯he llegit tantes coses, per¨° quan m¡¯encarreguen que ho sigui a l¡¯escenari, ja tot em sembla que es correspon amb la figura del meu personatge.

P. I com ha estat encarnat en vost¨¨ mateix i despr¨¦s a l¡¯escenari?

R. L¡¯obra no va n¨¦ixer per parlar d¡¯un personatge de l¡¯antiga Roma. Va n¨¦ixer per parlar de nosaltres utilitzant el pretext de Cicer¨®. Va viure una etapa de crisi, el final de la Rep¨²blica i el principi de l¡¯imperi Rom¨¤, i es va veure obligat a decidir-se pol¨ªticament en un moment determinat. Ernesto Caballero va atendre l¡¯enc¨¤rrec del Festival de Teatre de M¨¨rida a partir d¡¯una idea que vaig portar de Londres: que Cicer¨® fos un pretext per parlar de nosaltres i d¡¯avui, d¡¯ara mateix.

P. Com se¡¯ls va acudir?

R. Gaireb¨¦ per casualitat. El Mario i jo hav¨ªem fet S¨°crates, un ¨¨xit que ens va sorprendre. Cicer¨® sorgeix si penses en l¡¯antiga Roma i en Juli C¨¨sar, el personatge m¨¦s teatral del m¨®n. Un pensador, un gran orador, que en un moment determinat es converteix en pol¨ªtic. Hi ha pocs que reuneixin aquestes caracter¨ªstiques. Havia llegit, a m¨¦s, les obres de Robert Harris aplegades a Imperium, on Cicer¨® ¨¦s protagonista. Despr¨¦s vaig veure a Londres la versi¨® teatral que va fer d¡¯aquesta obra la Royal Shakespeare Company. Nou hores! I parlava, com aqu¨ª, de nosaltres mateixos! Aix¨ª que quan ens proposen al Mario i a mi un espectacle per a M¨¨rida se m¡¯acut Cicer¨®. ?s alg¨² que entra pels ulls quan penses a fer una reflexi¨® sobre aquest moment. Se m¡¯omple la boca en escena quan dic: ¡°Era un pol¨ªtic intel¡¤ligent, culte¡±. I quan dic culte noto que tinc un inter¨¨s a llan?ar una pedra cap al p¨²blic, perqu¨¨ aquesta enyoran?a em sembla fonamental per reflexionar sobre nosaltres i sobre aquest temps.

P. En quin moment de l¡¯obra deixa de ser Josep Maria Pou per ser Cicer¨®?

R. Des que pujo a l¡¯escenari. Forma part de l¡¯ofici. Arribo una hora i mitja abans, em vesteixo del personatge. I es produeix una fusi¨® estranya. Quan diuen: ¡°Josep Maria, cinc minuts i comencem¡±, ja fa molta estona que soc Cicer¨®, que ja no soc el Josep Maria. La gent se sorpr¨¨n: aquest Cicer¨® ¨¦s com un vell professor d¡¯Oxford, que es converteix autom¨¤ticament en Cicer¨® i s¡¯enfronta a un estudiant que dorm a la biblioteca. En aquell moment jo em trec l¡¯americana per espantar uns corbs. Li dic al nano: ¡°Aquestes aus anuncien el final¡±. Llavors ja queda clar que soc Cicer¨®.

P. I quan Cicer¨® parla de pol¨ªtica, del dolor, de la mort, ?¨¦s Pou tamb¨¦ qui ho diu?

R. ?s impossible que no sigui jo. Aix¨ª he concebut sempre el teatre. Soc incapa? de fer un personatge i dir a l¡¯escenari coses que no pugui assumir mil per mil. Acabo de fer una obra, Just¨ªcia, al Teatre Nacional de Catalunya, de Guillem Clua, una revisi¨® de la societat catalana, del pujolisme i de Banca Catalana. Jo feia d¡¯un jutge corrupte, i sabia que el p¨²blic processava el que deia com si ho digu¨¦s tal jutge. Els actors som els grans mentiders, els grans impostors, per¨° sent-ho amb tota la veritat de qu¨¨ som capa?os.

P. En el cas de Cicer¨® ¨¦s alg¨² que pensa el que vost¨¨ pensa sobre els s¨¤trapes de l¡¯actualitat.

R. El teatre ¨¦s una tribuna de reflexi¨® i aqu¨ª ho ¨¦s en grau summe. Cicer¨® li diu a Juli C¨¨sar, sobre la seva tra?ci¨®: ¡°Ens ha enganyat a tots; li vam donar el poder i ara he descobert que ja estava pensant en convertir-se en un dictador vitalici, i aix¨° va en contra de les llibertats¡±. Aqu¨ª era Cicer¨®, per¨° era Josep Maria Pou recordant tots els dictadors.

P. Al final mira el pati de butaques i exclama, com Cicer¨®: ¡°Perqu¨¨ estic conven?ut que un cop reconeguts els drets de cada individu haur¨ªem de preguntar qu¨¨ podem fer tots junts¡±.

R. El crit. ?s el que diu el text. Per¨° ho dic jo, amb tot el meu ¨¦sser, i ho dic perqu¨¨ s¡¯escolti avui, i s¨¦ que aix¨°, que faig fixant-me en el p¨²blic, ho dic en primera persona i s¨¦ que cau una altra vegada com una pedra immensa en un llac immens, i soc feli? quan ho acabo de dir.