Nom¨¦s D¨¦u ho sap

Com no podia ser de cap altra manera, Joan Laporta va comen?ar el discurs d'investidura parlant d'un d¨¦u per boca d'un altre. Ell, m¨¤xim responsable d'ajuntar en el temps la Sant¨ªssima Trinitat blaugrana perqu¨¨ L'Equipe fes fortuna amb una portada per a la hist¨°ria, va obrir foc amb una frase que el mateix Johan Cruyff va pronunciar el dia del seu pen¨²ltim homenatge al Camp Nou: ¡°Nom¨¦s D¨¦u sap el que ha costat arribar aqu¨ª¡±. Els qui el van con¨¨ixer b¨¦ solen comentar la solidesa de les seves conviccions religioses aix¨ª que, almenys per aquesta vegada, haur¨ªem de convenir que Cruyff no es referia a si mateix, sin¨® a una inst¨¤ncia superior.

M¨¢s informaci¨®n

Joan Laporta, el Rei Sol del Barcelona

A falta d'un notari div¨ª, ahir Laporta va comptar amb el suport d'un bon nombre de testimonis que podrien acreditar, amb cicatrius, la cruesa dels anys viscuts. Les lluu orgullosa Elena Fort, per exemple, que es va fondre amb el nou president en l'abra?ada m¨¦s llarga i emotiva de la tarda. A la pr¨°xima responsable de l'¨¤rea social se li va la vista al cel sovint, segurament perqu¨¨ ¨¦s all¨¤ on els ¨¦ssers humans solem endevinar les abs¨¨ncies, creiem o no en paradisos. Apressada per la famosa demanda de responsabilitat i amb dos nens petits, l¡¯Elena va haver d'afrontar un adeu prematur, clavar els talons a terra i rec¨®rrer al coratge per superar una tempesta perfecta que escombraria qualsevol del mapa. ¡°Ens fa respecte, per¨° no ens espanta¡±, va dir Laporta referint-se a la situaci¨® econ¨°mica del club. I nom¨¦s s¡¯havia de veure Fort, radiant i amb una brusa vermella que va posar la nota de color entre tant vestit fosc, per entendre que molts d'ells han transitat per massa inferns com per ara espantar-se en vista d'un nou dimoni.

Laporta va dir una altra cosa molt important ¨Cm¨¦s aviat la va fer deixar anar¨C, especialment encertada per no perdre la perspectiva sobre el retrat institucional que simula la unitat impossible de tot el barcelonisme: ¡°Els que sou cruyffistes ho sabeu¡±, d¨¦u-n'hi-do. Des de la grada ho van escoltar Sandro Rosell i Josep Mar¨ªa Bartomeu, dos expresidents que van fer bandera del menyspreu envers l'holand¨¨s i tot el que representava. Tenim l'hemeroteca per recordar-los frases tan memorables com la de ¡°votar s¨ª la moci¨® de censura contra Laporta ¨¦s votar no a Cruyff¡±. I ahir hi havia el mateix Laporta per recordar-nos que aquest continua sent un club en qu¨¨ la l¨°gica adoraci¨® per la figura del Flaco es veu obligada a conviure amb una ranc¨²nia irracional, malaltissa i fins i tot perillosa contra el seu llegat, sobretot quan s'articula des d'altaveus tan poderosos com els que abunden a la Ciutat Comtal.

Dilluns passat, l'endem¨¤ de con¨¨ixer-se els resultats, un soci veter¨¤ es va apropar a la taula on menjaven alguns periodistes que segueixen el dia a dia del club i els va dir: ¡°Aquest paio ens arru?nar¨¤¡±. ?s possible que el nou Laporta eviti la confrontaci¨® directa amb altres faccions, fins i tot que intenti suturar algunes velles ferides, per¨° el que no posseeix, gaireb¨¦ amb tota seguretat, ¨¦s la cura per a la ceguesa: de miracles nom¨¦s D¨¦u en sap i, en la seva abs¨¨ncia, caldr¨¤ preguntar al que li portava els comptes sobre el molt que costa cada conquesta en aquest club feli?ment balcanitzat.