President d¡¯ordre (i aventura)

Sense pretendre-ho, Esquerra ¨¦s a les portes d'implantar un model que, durant les ¨²ltimes d¨¨cades, molts al seu si ¨Ctamb¨¦ Pere Aragon¨¨s al seu moment¨C van anhelar: separar els principals c¨¤rrecs governamental i org¨¤nic del partit, com al PNB. No ¨¦s un aspecte menor en els temps corrents de la ¡°netflixpol¨ªtica¡±. El president de la formaci¨®, Oriol Junqueras, pot teixir discursos, sermonar i llan?ar improperis si ¨¦s menester, al pur estil de Xabier Arzalluz, mentre el president de la Generalitat conversa amb l'empresariat, sindicats i institucions i prova de domar els membres de la seva taula rodona.

En la vida, com cantava Mishima, ¡°tot ¨¦s ordre i aventura¡± i, al costat de l'intent del primer, Aragon¨¨s haur¨¤ de pagar el preu del segon

No es tracta de bicef¨¤lia ¨Ca ERC, mentre l'electorat respongui, pater familias nom¨¦s n¡¯hi haur¨¤ un¨C, sin¨® de contribuir en la construcci¨®, al voltant d'Aragon¨¨s, d¡¯un halo de serietat que al partit molt sovint li ha faltat en moments clau de la seva hist¨°ria. De generar, en definitiva, confian?a en uns sectors, sobretot econ¨°mics, que desconfien d'unes sigles hist¨°riques, s¨ª, per¨° tamb¨¦ indefectiblement relacionades amb els anys 1934, 1936 i 2006.

Apunta Toni Aira a L'altra guerra de successi¨®. L'hegemonia m¨¦s disputada (2020) que, el gener del 2016, Junqueras, aterrat fa poc a la conselleria d'Economia i Finances, va traslladar als seus alts c¨¤rrecs que ¡°aqu¨ª no hem vingut a demostrar que som independentistes, sin¨® que som bons gestors, assumint responsabilitats i fent la feina¡±. Si fos aix¨ª, a ning¨² se li escapa que la directriu es va tor?ar. Per¨° Aragon¨¨s, un d'aquests quadres, est¨¤ en posici¨® de donar-se una nova oportunitat.

El dirigent d'ERC diu al retrat biogr¨¤fic de la periodista Magda Gregori que els seus referents s¨®n Llu¨ªs Companys i Pere Casald¨¤liga ¨Caquest potser per influ¨¨ncia de Junqueras¨C. El 2009 va assegurar, en canvi, que ho era Joan Fuster, de qui li agrada la frase ¡°o fas pol¨ªtica o te la fan¡±. Tot i que a Aragon¨¨s, en el fons, qui li interessa, encara que no gosi confessar-ho, ¨¦s Enric Prat de la Riba, a qui fins i tot s¡¯assembla una mica. Una figura a la qual la seva mort primerenca va deixar immaculat el que permet que fins i tot avui pot reclamar-li l'independentisme d'esquerres sense que el recurs grinyoli en exc¨¦s.

El juny del 2012 va presentar el projecte de tesi doctoral ¡®La Mancomunitat de Catalunya i el desenvolupament econ¨°mic (1914-1925)¡¯, dirigit pel catedr¨¤tic d'Hist¨°ria i Institucions econ¨°miques de la UB, Carles Sudri¨¤. Encara que, nou anys despr¨¦s, la tesi est¨¤ en els llimbs, Aragon¨¨s podr¨¤ jugar a emular aquells dies. Va assegurar a La Vanguardia a comen?aments de mes que era necessari incorporar al Govern ¡°talent de fora dels partits¡±. Tota una declaraci¨® si ho diu alg¨² que deu el seu progr¨¦s al partit. Com a exemple d'aquesta intenci¨®, situava Miquel Puig al capdavant d'un comissionat Next Generation.

Aragon¨¨s ser¨¤ un president molt diferent dels dos ¨²ltims, m¨¦s cl¨¤ssic i avorrit, per¨° tindr¨¤ tot un partit al darrere

Aragon¨¨s parlava d'¡°un Govern de transformaci¨®¡±, el mateix que a l'article d'aquest dimarts a l'Ara, ¡®Construir confiances per transformar el pa¨ªs¡¯. Un verb molt prati¨¤. I un objectiu que podria aconseguir, precisament, aprofitant la necessitat del govern del PSOE i Podem d'executar una proporci¨® molt elevada dels 73.000 milions d'euros dels fons de reindustrialitzaci¨® per no arribar al 2023 i caure en el descr¨¨dit d'haver-ho fet, ni marcat unes l¨ªnies de despesa estrat¨¨giques.

Per¨° en la vida, com cantava Mishima, ¡°tot ¨¦s ordre i aventura¡± i, al costat de l'intent del primer Aragon¨¨s (i la ciutadania), haur¨¤ de pagar el preu del segon. L'aventura: la moci¨® de confian?a, l'escac continu als Mossos, la ruleta de les assemblees cupaires, el desgast sense fi de la goma d'enganxar que unir¨¤ les forces que donaran suport al Govern per¨° que no dep¨¨n d'elles ¨Cl'amnistia i el refer¨¨ndum¨C, la demanda de protagonisme del president Puigdemont i, de fons, la lluita pel lideratge a Junts.

El president Torra lamenta a Les hores greus que Aragon¨¨s tenia ¡°sempre un paper passiu, absent¡± en les reunions i que no afegia mai res al final. El seu successor ¨¦s un pol¨ªtic professional. Si no es t¨¦ l'¨²ltima paraula o no es compta amb el suport de la majoria, a les executives dels partits s¡¯apr¨¨n a callar per no fer-se notar m¨¦s del compte i despr¨¦s ordir per altres vies. Una cosa que un activista no est¨¤ acostumat fer ni a comprendre. Aragon¨¨s ser¨¤ un president molt diferent dels dos ¨²ltims, m¨¦s cl¨¤ssic i avorrit, per¨° tindr¨¤ tot un partit al darrere. El seu prop¨°sit ¨²ltim: imposar el seu ordre a l¡¯aventura.