L¡¯agressiva ambici¨® del jove Porcel

La d¨¨cada dels seixanta, la primera etapa a Barcelona de Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937 - Barcelona, 2009) ¨¦s una cursa per assolir el cim de la fama liter¨¤ria. Pel cam¨ª hi deixa un reguitzell de topades, danys col¡¤laterals de la seva ambici¨®. El periodista i escriptor Sergio Vila-Sanju¨¢n ho radiografia a El jove Porcel. Una ascensi¨® liter¨¤ria en la Barcelona dels anys seixanta (Edicions 62; en castell¨¤ a Destino).

'El jove Porcel'

Sergio Vila-Sanju¨¢n
Traducci¨® de Ricard Vela
Edicions 62
368 p¨¤gines
21 / @10,99 eu.

El llibre ¨¦s una pacient recerca sobre qui va ser considerat el noi d¡¯or de les lletres catalanes. El jove Porcel ¨¦s un notable treball period¨ªstic basat en l¡¯arxiu del mateix Porcel, en una nodrida bibliografia i en les entrevistes que Vila-Sanju¨¢n (veter¨¤ periodista de La Vanguardia) ha fet durant anys. El llibre s¡¯endinsa en la joventut de l¡¯escriptor i en les seves dues grans relacions sentimentals, per¨° sobretot analitza la hiperactivitat porceliana dels anys seixanta. Apareixen diversos vessants de la personalitat de Porcel, per¨° s¨®n les topades personals el que destaca de la primera evoluci¨® del personatge.

Porcel es va barallar fins i tot amb els seus dos padrins, el mallorqu¨ª Lloren? Villalonga i el catal¨¤ Josep Pla. Villalonga ¨¦s qui projecta Porcel en el m¨®n de les lletres catalanes, per¨° la confian?a acaba passant factura. La primera topada es produeix amb la publicaci¨® el 1964 de La lluna i el Cala Llamp. Villalonga subratlla a Porcel que la novel¡¤la li sembla p¨¨ssima. La correspond¨¨ncia entre els dos va pujant de to fins a perdre les formes. El 1965 es precipita el distanciament despr¨¦s del su?cidi d¡¯Ant¨°nia Llodr¨¤, amiga de Porcel. Vila-Sanju¨¢n recorda els comentaris que Villalonga va fer en p¨²blic sobre la vida sexual de Llodr¨¤, i tamb¨¦ confid¨¨ncies que li va fer Porcel. Llodr¨¤ ho va saber i aix¨° l¡¯hauria enfonsat encara m¨¦s an¨ªmicament.

Durant el tardofranquisme, el catalanisme m¨¦s combatiu ignorava Pla per la seva conniv¨¨ncia amb el r¨¨gim. Porcel va mirar de canviar aquest gui¨®. Va fer mans i m¨¤nigues per rehabilitar l¡¯empordan¨¨s. Van establir una relaci¨® d¡¯amistat que es va trencar abruptament quan el mallorqu¨ª va assumir la direcci¨® de la revista Destino el 1975, despr¨¦s d¡¯adquirir-la Jordi Pujol. Pla, temor¨®s d¡¯una revoluci¨® despr¨¦s de la mort de Franco, enviava a Destino articles defensant la dictadura portuguesa i l¡¯aixecament militar a Gr¨¨cia. Porcel va deixar de publicar-li els textos i va partir peres amb Pla. Anys m¨¦s tard, Porcel va admetre que es va equivocar.

La s¨¨rie d¡¯entrevistes a fons que va fer Porcel per a la revista, sota l¡¯ep¨ªgraf Encuentros, van ser un ¨¨xit pels aires de llibertat que van aportar durant la dictadura. El seu autor jugava fort a l¡¯hora d¡¯escriure-les, i aix¨° li va comportar m¨¦s d¡¯un problema. Camilo Jos¨¦ Cela va ser un dels prohoms de la literatura que li va obrir les portes de casa seva a Mallorca. Porcel, de nou amb el suport de Villalonga, havia treballat a finals dels cinquanta a Papeles de Son Armadans, la revista que Cela va crear com a ¨¤gora de la intel¡¤lectualitat espanyola de l¡¯¨¨poca. Cela es va empipar per com hi apareixia descrit, i va denunciar conxorxes entre el seu antic empleat i l¡¯editor de Destino, Josep Verg¨¦s. Joan Mir¨® tamb¨¦ va ser un dels perjudicats pels Encuentros, tant que va rebutjar rebre Porcel i Pla al seu estudi de Mallorca.

Hi apareixen m¨¦s conflictes, al llibre de Vila-Sanju¨¢n, com ara la manca de connexi¨® de Porcel amb la gauche divine o amb el cr¨ªtic teatral Joan de Sagarra. Aquesta interessant tensi¨® que l¡¯escriptor mallorqu¨ª mant¨¦ amb l¡¯esquerra intel¡¤lectual hegem¨°nica a Barcelona ¨¦s un dels pocs aspectes escassament desenvolupats pel bi¨°graf.

Potser el testimoni m¨¦s clar que apareix a El jove Porcel sobre el seu ascens mete¨°ric el va escriure Sebasti¨¤ Juan Arb¨®. Porcel i Arb¨® eren escriptors i editors a Planeta. ¡°La pres¨¨ncia de Porcel al jurat del premi Planeta, vistos els precedents, est¨¤ condemnada a ocasionar una crisi¡±, apunta Vila-Sanju¨¢n. Porcel es va estendre en articles criticant la manca de renovaci¨® en la literatura del moment. La manera d¡¯exposar-ho, amb la gosadia pr¨°pia de la seva joventut, va despertar algunes animadversions, com ara la d¡¯Arb¨®, segons va deixar escrit a les seves mem¨°ries: ¡°No s¡¯havia donat mai en ning¨² una escalada tan r¨¤pida. Posse?a en veritat les condicions i en tots els sentits, comen?ant pel f¨ªsic; tot ho tenia adequat per a les seves ambicions, o ho fingia h¨¤bilment¡±. Un personatge i una ¨¨poca ben retratats.