L¡¯origen de la marca Barcelona

El Consell de Cent, l'¨°rgan de govern de Barcelona entre els segles XIII i XVIII, va nomenar el 6 de juny de 1443 una comissi¨® de dotze prohoms per encarregar la realitzaci¨® del retaule que presidiria l'altar de la capella de la Casa de la Ciutat. Calia contractar el millor pintor i el m¨¦s apte que es pogu¨¦s trobar. L'elegit va ser Llu¨ªs Dalmau, pintor de cambra d'Alfons V el Magn¨¤nim i un dels artistes g¨°tics m¨¦s destacats de la pen¨ªnsula. El retaule ¡°de bona fusta de roure de Flandes drapat i enguixat¡± va acabar sent La Verge dels consellers, una obra en la qual apareixia la Verge amb el nen Jes¨²s, diversos ¨¤ngels cantants i Sant Andreu i Santa Eul¨¤lia envoltant cinc d'aquests consellers municipals per deixar const¨¤ncia de qui va pagar la pintura. L'obra es completava amb una predel¡¤la actualment perduda que, segons el contracte del segle XV, devia portar pintat l'escut de Barcelona.

No se sap si aquesta part desapareguda de la pintura de Dalmau apareixer¨¤ algun dia. El que s¨ª que s'ha pogut saber ara ¨¦s que el lloc per on es va pintar aquesta obra, la capella coneguda tamb¨¦ com del Trentenari o del Bon Govern, tenia el sostre de fusta pintat amb mig centenar d'escuts de Barcelona, que, despr¨¦s de datar-los entre 1369 i 1373, s¨®n els emblemes m¨¦s antics de la ciutat coneguts fins ara.Els escuts es van pintar a les bigues i biguetes d'aquest teginat, per¨° estaven ocults sota els repintis de 1888 i 1929. Ara han tornat a apar¨¨ixer gr¨¤cies a un treball de restauraci¨® ¨Cneteja de la brut¨ªcia acumulada, fixaci¨® de la pintura, retirada de les repintades i capa de protecci¨®¨C realitzat per sis especialistes al llarg de 10 mesos.

La restauraci¨® ha perm¨¨s tamb¨¦ veure per primera vegada l'associaci¨® de la ciutat amb la monarquia, perqu¨¨ alternats amb els escuts de Barcelona es van pintar tamb¨¦ mig centenar d'escuts reials.¡°?s la primera vegada que? es pot documentar que l'emblema reial, format per un rombe amb els quatre pals vermells sobre fons daurat, propi de la corona d'Arag¨®, per¨° tamb¨¦ de la casa de Barcelona, es posa juntament amb el de la ciutat. I aix¨° no ¨¦s una cosa com una altra, sin¨® que reafirma el prestigi i el poder de Barcelona en aquest moment¡±, explica Reinald Gonz¨¢lez, director de, empresa especialitzada en estudis hist¨°rics i arquitect¨°nics. L'empresa Estrat Restauraci¨® S.L. ha dut a terme els treballs, dirigits per Merc¨¨ Marqu¨¨s, i han comptat amb l'ajuda de l'equip de conservaci¨® del MNAC i del Centre de Restauraci¨® de la Generalitat.

La Verge dels Consellers i la capella van estar en funcionament fins que al segle XIX es va reformar l'edifici i la capella va desapar¨¨ixer, de la qual nom¨¦s es va conservar la sostrada, igual que va passar amb altres estances d¡¯aquest enorme edifici. La pintura de Dalmau es va traslladar a la primera planta el 1847 despr¨¦s d'habilitar com a capella la ve?na esgl¨¦sia de Sant Miquel.? I all¨¤ va ser fins que l'esgl¨¦sia va ser enderrocada el 1870 i va ser ingressada el 1902 al museu d'art del parc de la Ciutadella, posteriorment traslladada al Palau Nacional, seu actual del MNAC, on presideix la sala de pintura g¨°tica com a obra m¨¦s destacada.

El 2017, arran del descobriment d'un primer escut en aquest teginat, es va dur a terme un estudi dels altres 12 sostres de fusta amb pintures que es conserven a l'Ajuntament. Va ser un enc¨¤rrec realitzat pel Servei d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament que ha comptat amb 2,4 milions d'euros de pressupost per al diagn¨°stic i els primers treballs.

Continuen els treballs en un altre d'aquests sostres d'una sala contigua, una de les depend¨¨ncies vinculades tamb¨¦ amb el govern de la ciutat que es va decorar entre 1401 i 1403, coincidint amb la construcci¨® de la capella del Bon Govern, per¨° que sobre 1530 es va tornar a pintar, ja al Renaixement, amb figures d'animals, flors i personatges, creant escenes associades amb faules i relats cl¨¤ssics moralitzants. En aquest cas no s'eliminaran les repintades, per¨° en les proves realitzades s'ha vist que no apareixen aquests escuts.

Aquesta zona, situada a la planta baixa, a la dreta de l'entrada principal de l'Ajuntament, es va mantenir inalterable fins a l'enfonsament de bona part de l'edifici medieval a conseq¨¹¨¨ncia de la construcci¨® de la nova fa?ana de la pla?a de Sant Jaume i la reconstrucci¨® del gran pati central entre 1831 i 1847. Quan concloguin els treballs actuals, continuaran en un altre dels teginats tamb¨¦ de la planta inferior que presenta grans despreniments de pintura. I despr¨¦s s'actuar¨¤ en una de les crugies del Sal¨® de Cent, la sala m¨¦s important de tot l¡¯edifici.

¡°Pens¨¤vem que s'havia destru?t el sostre el 1842 arran de l'incendi que va patir pel bombardeig ordenat per Espartero des del castell de Montju?c, per¨° hem vist que hi ha pintures originals del segle XIV, tot i que no sabem quins s¨®n els motius representats ni si hi ha m¨¦s escuts o no¡±, conclou Anna Ribas, arquitecta municipal.