Jordi Musons: ¡°En educaci¨® estem massa allunyats de la ci¨¨ncia, de les dades de com s¡¯apr¨¨n¡±

Com tants altres innovadors, Jordi Musons (53 anys) creu que el sistema educatiu espanyol continua ancorat en el passat. Aquest mestre i director de l'escola Sadako de Barcelona, un dels centres de refer¨¨ncia a Catalunya de la pedagogia transformadora, assenyala que encara que el m¨®n ha canviat dr¨¤sticament i les investigacions apunten a la necessitat d'aplicar un model molt m¨¦s flexible i adaptat a les compet¨¨ncies del segle XXI, el paradigma ¡°es continua basant m¨¦s en les creences que no pas en els estudis cient¨ªfics o les dades que tenim de com s'apr¨¨n¡±.

Musons, que acaba de publicar Reinventar la escuela (ARPA), on dona les claus per a un ensenyament personalitzat, respon per tel¨¨fon des de Barcelona a les preguntes d'aquest diari.

Pregunta. Quines s¨®n les dificultats m¨¦s grans que es troba avui una escola?

Resposta. El m¨¦s complex est¨¤ sent trencar amb les in¨¨rcies i amb la resist¨¨ncia al canvi que est¨¤ tan instaurada en la din¨¤mica docent. Les dificultats es troben m¨¦s en nosaltres que no pas en el sistema. ?s cert que l'estructura ¨¦s molt r¨ªgida, amb poca autonomia dels centres, per¨° la principal dificultat ¨¦s l'estr¨¨s dels equips docents.

P. Aquestes resist¨¨ncies s¨®n q¨¹esti¨® de por o de ¡°comoditat¡±?

R. Suposo que es generen per la rutina. M'agrada comparar-ho amb el sistema sanitari. Ning¨² es pot imaginar que durant la pand¨¨mia els sanitaris deixessin d'utilitzar les vacunes i les eines m¨¨diques actuals perqu¨¨ confien m¨¦s en les t¨¨cniques i els recursos de fa 100 anys. En l'educaci¨® passa aix¨°, estem massa allunyats de la ci¨¨ncia: tot es basa m¨¦s en les creences i en les opinions que no pas en els estudis cient¨ªfics o les dades que tenim de com s'apr¨¨n. La situaci¨® ¨¦s p¨¨ssima si es compara amb Europa. ?s urgent fer-hi alguna cosa. M'atreviria a dir que hi ha un consens internacional de quines s¨®n les metodologies que funcionen millor.

P. Est¨¤ preparat el nostre sistema per a aquest canvi?

Hi ha un consens internacional de quines s¨®n les metodologies que funcionen millor

Hi ha un consens internacional de quines s¨®n les metodologies que funcionen millor

P. La societat es pren aquest tema seriosament?

R. El sistema educatiu dep¨¨n massa dels interessos pol¨ªtics i de les ideologies. ?s cert que, m¨¦s enll¨¤ dels governs, s¨ª que hi ha molts centres que s'estan atrevint a canviar. Per¨°, en general, a Espanya ens hem quedat encallats.

P. Qu¨¨ implica reinventar l'escola?

R. Apostar per un canvi sist¨¨mic a trav¨¦s del qual valorem moltes compet¨¨ncies i habilitats que s¨®n imprescindibles al segle XXI, com la capacitat de resoluci¨® de problemes complexos, aprendre a treballar amb persones i en contextos diferents o ser resilients. Cal destacar el valor de les compet¨¨ncies m¨¦s socials i combinar-les amb les m¨¦s acad¨¨miques. I necessitem docents que siguin capa?os de connectar aquests dos mons: el del coneixement i el de l'acci¨®. Tenim un model educatiu basat en la transmissi¨® d'informaci¨®, per¨° amb molt poca capacitat d'acci¨®.

P. El pedagog Gregorio Luri afirma que el problema fonamental de l'educaci¨® a Espanya ¨¦s que encara no tenim gaire clara quina n'¨¦s la finalitat.

No serveix de res saber molt sobre ecologia si no tinc un comportament ecol¨°gicament sostenible

R. Hi estic completament d'acord. Algunes escoles estem provant altres maneres d'avaluar. Hem llan?at proves internes per analitzar altres compet¨¨ncies. Podem avaluar l'empatia, la creativitat, la flexibilitat? Podem valorar els talents? Aquestes compet¨¨ncies seran ¨²tils en contextos laborals? Hi ha consens en la idea que hi ha altres compet¨¨ncies que s'han d'ensenyar i avaluar, i que poden conviure amb els continguts tradicionals.

P. Diu que el curr¨ªculum actual ¨¦s extens i superflu, que s'adequa poc o gens a les necessitats reals. Quins canvis s'han de fer per adaptar-lo a aquestes necessitats?

R. Primer, que tingui sentit. Fa uns dies em vaig trobar amb nanos d'un centre proper que preparaven una prova. Semblava que era una prova sobre h¨¤bits saludables i estaven recitant els seus criteris de classificaci¨®. Llavors em vaig adonar que tots tenien bosses de patates fregides i refrescos a les mans. Aquest ¨¦s el nostre model educatiu. Memoritzem molt, per¨° no som capa?os de transferir el que aprenem als nostres contextos reals. No serveix de res saber molt sobre ecologia si no tinc un comportament ecol¨°gicament sostenible, de la mateixa manera que no serveix de res aprendre sobre les dones m¨¦s importants de la hist¨°ria si no soc capa? de promoure la igualtat al meu entorn.

P. Esmenta molt al llibre la necessitat d'incorporar metodologies centrades en l'alumne i en la personalitzaci¨® dels seus aprenentatges. Per qu¨¨ ¨¦s important?

R. ?s l'¨²nica manera que tot l'alumnat tingui possibilitats d'aprendre. Fa una estona he estat amb un alumne, amb un trastorn bastant important, que possiblement entrar¨¤ a l'escola. Parlant amb ell m'ha ensenyat al seu m¨°bil tots els dibuixos que ¨¦s capa? de fer. Aquest noi ¨¦s un pintor potencial. No obstant aix¨°, en un sistema r¨ªgid i tancat com el nostre ser¨¤ excl¨°s perqu¨¨ no t¨¦ els talents acad¨¨mics convencionals. Aquest noi t¨¦ un talent, per¨° si li diem que no serveix perqu¨¨ no entra en els nostres est¨¤ndards, acabar¨¤ sent un ciutad¨¤ excl¨°s. Hem de passar d'un model d'educaci¨® de talla ¨²nica a una educaci¨® a mida. Avui dia disposem de metodologies molt m¨¦s flexibles. Necessitem una educaci¨® m¨¦s oberta. Si no, ¨¦s molt injust.

P. S¨®n les repeticions de curs una mostra d'aquesta injust¨ªcia?

R. La taxa de repetici¨® a Espanya ¨¦s el doble de la mitjana europea. Molts cient¨ªfics han trobat que la millora que es garanteix amb la repetici¨® ¨¦s molt baixa. Entenem la repetici¨® i l'avaluaci¨® com el poder del docent, com l'amena?a per generar aprenentatge. ?s cert, la por pot ser una emoci¨® que fomenti l'aprenentatge, per¨° ¨¦s restrictiva des del punt de vista emocional i no ¨¦s positiva per a l'alumnat amb m¨¦s dificultats.

P. Parla al llibre del model competitiu i cooperatiu en l'educaci¨®. Quins avantatges t¨¦ un model respecte a l'altre?

R. Si vull promoure que aquests alumnes, el dia de dem¨¤, siguin ciutadans m¨¦s flexibles, amb m¨¦s empatia i que s'adaptin amb facilitat a diferents contextos, ser¨¤ m¨¦s eficient un model cooperatiu. El mateix que si jo vull que l'aprenentatge entre iguals faci m¨¦s durador i significatiu aquest aprenentatge. L'aprenentatge competitiu afavoreix els alumnes amb m¨¦s talent, i deixa enrere la resta. ?s m¨¦s excloent. Crec que s¨®n dues perspectives socials i educatives oposades.

P. ?s possible aix¨° en el sistema p¨²blic amb les r¨¤tios que tenim a molts centres?

R. No soc gens partidari del victimisme, que nom¨¦s porta a l'immobilisme. Les condicions podrien ser millors? ?s clar que s¨ª. Per¨° amb el que tenim podem avan?ar. Que tu promoguis un model competitiu o cooperatiu dep¨¨n de tu, tinguis 10 alumnes o 30. L¨°gicament, serem m¨¦s eficients com m¨¦s recursos, r¨¤tios baixes i temps tinguem per pensar. De totes maneres, no soc partidari de reduir les r¨¤tios amb menys alumnes en la classe. Tenir un grup m¨¦s petit d'alumnes empobreix les relacions socials positives. ?s m¨¦s interessant mantenir el nombre d'alumnes augmentant plantilles per promoure el treball en equip dels docents.