¡°En un m¨®n en qu¨¨ tot es radicalitza, prefereixo bastir ponts¡±

Tarda pl¨¤cida d'abril en un rec¨°ndit estudi de gravaci¨® de Boadilla del Monte (Madrid). Mentre el seu pare fa una pausa per fer petar la xerrada amb el periodista, el fill de Miguel Poveda es queda absort en una estan?a, prove?t de llapis i paper, per dedicar-se a la seva gran fascinaci¨®: dibuixar planetes. El m¨®n pot ser aix¨ª de pur, plet¨°ric i il¡¤lusionant quan es tenen sis anys i un pare acostumat a contravenir tots els t¨°pics i prejudicis fins a convertir-se en un dels artistes m¨¦s il¡¤lustres i internacionals d'aquest pa¨ªs.

M¨¢s informaci¨®n

Passi¨® i sensualitat de tango al Grec

Xarnego a la seva ciutat natal, Badalona, paio en l'exigent escena flamenca, d'all¨° m¨¦s ecl¨¨ctic en un territori tan avesat a les ortod¨°xies i homosexual sense embuts: des dels 20 anys, nom¨¦s utilitza els armaris per organitzar americanes i camises, que aquesta tirada que t¨¦ de ¡°coquetejar i presumir¡± no l'hi traur¨¤ ning¨². Aix¨ª ¨¦s Miguel, aquest home de 48 anys que n'aparenta for?a menys i que prem a fons l'accelerador perqu¨¨ se sap insaciable en les seves ganes d'aprendre i descobrir. El fastigueja sentir que ha sobrepassat l'equador de l'exist¨¨ncia, aix¨ª que no vol perdre's ¡°cap color de la paleta¡± en aquesta boja aventura que suposa estar viu.

Apassionat. Hiperactiu. Resolut. A la seva oficina li imploren que no anunci? encara com es titular¨¤ aquest nou ¨¤lbum que va cobrant forma al fons del passad¨ªs, mentre el seu petit ?ngel li dibuixa a Saturn uns anells molt aconseguits. Per¨° a ell li ¡°crema a la boca¡± la informaci¨®, aix¨ª que materialitza, imparable, l'anunci. ¡°Es dir¨¤ Diverso perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s com soc jo. Flamenc fins al moll de l'os, per¨° tamb¨¦ una mica mexic¨¤, brasiler o argent¨ª. Enamorat de tangos i ranxeres, encara que no sigui el millor int¨¨rpret en aquests g¨¨neres. I necessitat de cantar en castell¨¤ o en catal¨¤, Caetano o Serrat¡±. Fins i tot de rescatar la mem¨°ria d'un transsexual panameny que va morir als anys vuitanta, v¨ªctima de la sida i repudiat pels seus pares, a El gran hombre: un original ins¨°lit, valent i poc dif¨®s d'Omar Alfanno, geni de la salsa centreamericana, que Miguel va descobrir a trav¨¦s de Pitingo.

Pregunta. Pel que explica, no renunciar¨¤ a aquesta tirada seva de ser un tastaolletes.

Resposta. N'hi ha que diran que la meva m¨²sica ¨¦s un poti-poti, per¨° qu¨¨ hi far¨¦? No puc anar en contra de la meva naturalesa. M'han enriquit moltes m¨²siques i llocs, i no em sembla mala idea aix¨° de bastir ponts en un m¨®n on tot s'est¨¤ radicalitzant tant.

P. Hi ha alguna bandera que onejaria amb gust?

R. No en tinc cap a casa. No, espera! Una dels Estats Units que li vaig comprar al meu nen a Los Angeles, a joc amb unes sabatilles de la NASA. Ell va n¨¦ixer all¨¤ [per gestaci¨® subrogada], coneix la fam¨ªlia que el va tenir, els seus fills. Ho ent¨¦n tot amb naturalitat. Som feli?os tots: la meva parella, jo, el nen i el gos. Si el m¨®n vei¨¦s com s¨®n les coses en la realitat, es dirien moltes menys estupideses.

P. Falten encara per impartir moltes lli?ons de toler¨¤ncia?

R. Jo em vaig treure els prejudicis i les motxilles molt r¨¤pid, i aix¨° ajuda a sentir-se lliure. La diversitat no hauria de molestar ning¨², ¨¦s una cosa molt neta. Si aparentes el que no ets o fins i tot t'enganyes a tu mateix, el problema el tens tu, company¡­

P. Per¨° en un m¨®n tan radicalitzat com el que vost¨¨ descrivia, fins a les conquestes m¨¦s consolidades poden veure's en perill¡­

R. Sempre reps algun gest de rebuig, per¨° davant d'aix¨° nom¨¦s puc sentir compassi¨®. Fins i tot el meu pare, quan els vaig explicar la meva condici¨®, va reaccionar una mica inc¨°mode: ¡°D'acord, per¨° aqu¨ª no et facis un pet¨® amb la teva parella¡±. Jo li vaig respondre: ¡°Perfecte, per¨° en aquest cas que tampoc es facin petons les meves germanes amb els seus n¨°vios¡±. Despr¨¦s tot es normalitza de seguida. La meva mare, que sempre va ser molt coqueta, deia que estava enamorada de Chiquetete, aix¨ª que jo hi ficava cullerada: ¡°Doncs ¨¦s clar que est¨¤ bo. I Don Johnson!¡±.

P. El va sorprendre, per exemple, l'enrenou al voltant de Pablo Albor¨¢n?

R. M'imagino que estava fart de veure's sotm¨¨s a l'eterna pregunta. I em vaig alegrar no nom¨¦s per ell, sin¨® perqu¨¨ el Pablo t¨¦ molts fans a pa?sos com Israel o el Per¨², on la cosa de l'homosexualitat est¨¤ molt fotuda.

P. Alguna vegada s'ha sentit tamb¨¦ v¨ªctima dels intolerants per no seguir sempre la via del flamenc pur?

R. Hi ha gent que viu per i per al flamenc les 24 hores del dia. Jo soc un enamorat del flamenc fins al moll de l'os, res em remou m¨¦s, per¨° no puc prescindir d'altres facetes. No nom¨¦s musicals: quan vivia a Madrid, m'ajuntava amb actors i no parava d'anar al teatre. I ara m'obligo a llegir cada vegada m¨¦s, perqu¨¨ aix¨° sempre t'obre nous canals. Soc divers, com el t¨ªtol del meu disc, per¨° no per aix¨° menys flamenc que d'altres.

P. Vost¨¨, sempre amb tantes ganes d'est¨ªmuls, com va suportar el confinament?

R. Les tres primeres setmanes d'aturada, b¨¦; despr¨¦s ja sento que em panseixo. Gravar, assajar i actuar s¨®n un aliment espiritual. No ¨¦s ego, ambici¨® o ¨¤nsies de guanyar diners, sin¨® una cosa molt semblant a una droga. Quan passa aquesta cosa inexplicable de la inspiraci¨® o del duende, t'hi enganxes. Per aix¨° sento una vocaci¨® desmesurada per l'escenari. Els moments de silenci s¨®n fonamentals, per descomptat, per¨° jo necessito el silenci per fer despr¨¦s molt de soroll.

P. Com gestiona la paradoxa de saber que encara ¨¦s jove, per¨° t¨¦ m¨¦s de tres d¨¨cades de traject¨°ria art¨ªstica a l'esquena?

R. He anat deixant molts miguels enrere. Els he ent¨¨s, per¨° no hi ha res que m'alimenti i motivi m¨¦s que el creixement. Per aix¨° ¨¦s una putada que ens h¨¤gim de morir just quan la cosa es va posant cada vegada m¨¦s interessant.

P. Tan malament encaixa el pas dels anys?

R. Alejandro Sanz em va insistir que fer els 50 havia estat un dels millors moments de la seva vida, per¨° jo no vull.

P. Almenys queda la recompensa de saber-se, o sentir-se, cada vegada una mica m¨¦s savi¡­

R. Aix¨° s¨ª. Jo soc un tio curi¨®s i m'agrada con¨¨ixer-me i formar-me com a ¨¦sser hum¨¤, encara que en el seu moment no em tragu¨¦s ni el graduat escolar. He superat els meus complexos, aquests anys en qu¨¨ descobria que hi ha qui menja les gambes amb ganivet i forquilla. Quan vaig rodar la pel¡¤li amb Bigas Luna [La teta y la luna, el 1994] m'envoltava gent que utilitzava paraules cult¨ªssimes, per¨° les meves ganes d'aprendre van m¨¦s de pressa encara que els anys¡­

P. Despr¨¦s de tanta experi¨¨ncia, tornar a Madrid ja va no li fa tant de vertigen?

R. Qu¨¨ va! ?s cada vegada pitjor, perqu¨¨ Madrid pesa molt. No ¨¦s que noti papallones a l'est¨®mac, sin¨® els ocells de Hitchcock per tot el cos. Fora de l'escenari no em sento artista, em paralitza la sensaci¨® que no ser¨¦ capa? de fer res, per¨° el teatre ¨¦s un temple que et transforma.