A Viladrau amb Thoreau

¡°Quan les dents de lle¨® deixen la marca d'abril als prats de Wisconsin, ¨¦s hora d'estar atent a sentir la prova definitiva de la primavera¡±. Gran arrencada, s¨ª senyor. M'agradaria haver-ho escrit jo mateix, per¨° ¨¦s d'Un a?o en Sand County (Errata Naturae), un gran cl¨¤ssic de l'ecologisme d'Aldo Leopold (1887-1948), que era d'Iowa i, per tant, estava m¨¦s a prop per apreciar com arriba la primavera a Wisconsin. Leopold tamb¨¦ va escriure ¡°hi ha qui pot viure enmig del salvatge i qui no pot¡±, ¡°nom¨¦s la muntanya ha viscut prou per sentir amb objectivitat l'udol d'un llop¡± o ¡°que insuls seria el m¨®n si ho sab¨¦ssim tot de les oques!¡± (opinions que subscric). Tamb¨¦ va deixar caure all¨° tan enigm¨¤tic, digne de l'ant¨ªpoda Kenneth Cook, l'autor de la hilarant trilogia del coala assass¨ª, de ¡°hi ha dos tipus de ca?a, la ca?a normal i la del gr¨¨vol crestat, i hi ha dos llocs on ca?ar gr¨¨vols: llocs normals i el comtat d'Adams¡±.

En fi, amb prou feines desconfinat comarcalment ¨Ci ja tornat a confinar: vist i no vist, no he tingut temps ni de desenvolupar l'al¡¤l¨¨rgia¨C, el desembarcament a Viladrau, al Montseny, em va llan?ar aquesta Pasqua a una veritable orgia de contacte amb la natura i al desig irresistible d'escriure molt nature writing, aquest g¨¨nere avui tan en voga que consisteix a emocionar-se po¨¨ticament amb el medi natural, cantar-ne les meravelles i deplorar-ne la p¨¨rdua amb grans dosis d'enyoran?a i malenconia. L'afany de nature writing, escriptura de la natura o liternatura em ve d'un empatx de lectures, des dels escrits de John Muir, Rachel Carson o Annie Dillard als de Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau. Aix¨ª que el nature writing em flueix, diria. De Muir haig de destacar, a m¨¦s de la seva sensibilitat a l'estrany i afligit crit de la cal¨¤bria, la hist¨°ria d'una mena de serp que si la tallaves a trossos, els fragments tornaven a unir-se i la bestiola ¡°seguia a la seva, com si no hagu¨¦s passat res¡±, mentre que uns indis de Winsconsin (sembla que tothom ¨¦s de Winsconsin) li van explicar que creien que ¡°si eren guerrers valents, en morir anaven a una terra feli? amb ca?a abundant on no hi havia ni mosquits ni covards¡±.

Emerson va escriure que en el crepuscle els arbres es transformen en espirals de foc sobre el fons blavenc del cel i que els estels s¨®n com ¡°els calzes morts de les flors¡±; Carson, que els l¨ªquens ¡°tenen la qualitat de la terra de les fades¡± i Dillard, despr¨¦s de deixar anar la notable frase ¡°qu¨¨ deu pensar la mostela?¡±, explica a Ense?ar a hablar a una piedra que una vegada van ca?ar una ¨¤guila que duia el crani sec d'un d'aquests fers must¨¨lids, que quan mosseguen no deixen anar la presa, enganxat per les mand¨ªbules al coll. I Thoreau, ah, Thoreau: ¡°Com si poguessis matar el temps sense ferir l'eternitat¡±.

Del gran Thoreau, a banda de descobrir coses com que ell i el seu germ¨¤ John es van enamorar de la mateixa noia, que John va morir de t¨¨tanus als bra?os de Henry quan es va tallar amb una fulla oxidada (cosa que em recorda l'accident del meu germ¨¤ amb un carret¨®), i que l'autor de Walden, ves per on, resulta que va provocar accidentalment un foc que va cremar bona part del bosc de Concord (Massachussets), envejo, a m¨¦s de les seves ¨²ltimes paraules ¨C¡°ant¡± i ¡°indi¡±¨C, el seu diari (publicat per Capit¨¢n Swing), en el qual desgrana un entusiasme contagi¨®s des del gebre fins a l'¨¤nec de Carolina, passant per l'espadanya. ¡°En la literatura, l'¨²nica cosa que ens atreu ¨¦s all¨° salvatge¡±.

Doncs jo estava ben a gust en un prat solitari observant min¨²scules papallones, la primera oreneta i uns excrements secs barrejats amb p¨¨l gris, pensant en qu¨¨ podia escriure amb tot aix¨° i la cantarella aflautada d'una puput que contrastava amb el lluny¨¤ martelleig estacat d'un picot (a Viladrau no hi ha ni wapitis ni grizzlis, ni pardals guineuers), quan vaig rebre un missatge al m¨°bil. ¡°A veure, que ja trigues¡±. No eren Thoreau, ni Leopold, ni Muir, ni Carson, sin¨® Jose Iglesias. No ¨¦s que el que havia estat gran genet de xerpa em pression¨¦s per escriure nature writing, sin¨® que em reclamava que escriv¨ªs sobre el pol¨¨mic projecte d'ampliaci¨® de la carretera Gi-520 des de Mas Vidal fins a l'entrada al poble, quatre quil¨°metres de controv¨¨rsia. Ni espadanyes, ni ants, ni ¨¤necs, ni picots, el que interessa i est¨¤ en boca de tothom (i en alguns casos a punt d'arribar a les mans) a Viladrau en l'¨¤mbit del medi ambient ¨Ca banda del nou punt de recollida de residus, que funciona amb una aplicaci¨® al m¨°bil que no ent¨¦n ni Einstein¨C ¨¦s aquest pla que promou l'Ajuntament i que per als seus partidaris suposa eliminar els riscos i obstacles d'un tra?at sinu¨®s i perill¨®s, mentre que pels que hi estan en contra ¨¦s un injustificable atemptat paisatg¨ªstic que amena?a a carregar-se una de les senyes d'identitat del poble, la seva carretera d'acc¨¦s.

?s cert que arribar a Viladrau sense marejar-se seria com suprimir el pa de pessic i la coca del Montseny de la pastisseria Font. O que l'aigua de les Paitides sort¨ªs amb gas. I que generacions senceres de locals i estiuejants han apr¨¨s a conduir sobrevivint a aquesta carretera (probablement no tindr¨ªem un Zanini si no hi fos), estreta i exigent, sens dubte, per¨° molt bonica. La carretera de tants i tants ral¡¤lis, per la qual an¨¤vem a pescar crancs amb bicicleta amb Titi Estabanell, on vam atrapar una guineu viva amb May i Jorge Tr¨ªas i on vam rescatar Ramon Malet quan va tenir pana amb la Lobito d'Emilio Canals. Jo mateix, per tornar al nature writing, he afegit molt de perill a aquesta via amb el meu inveterat costum d'aturar-me davant dels gripaus i altres batracis que la travessen imprudentment de nit, per rescatar-los, i de fet sempre que veig alguna criatura interessant que passa per all¨¤. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que si la carretera ¨¦s m¨¦s ampla els gripaus i eri?ons trigaran m¨¦s a creuar-la, tot i que els veur¨¤s millor.

La pol¨¨mica no ¨¦s, em temo, la sort dels gripaus, sin¨® que se centra en temes m¨¦s apressants. Com ara el model que es vol per a Viladrau, un poble ancorat en la tradici¨®, la mem¨°ria i fins i tot la nost¨¤lgia, o que aposta per una modernitzaci¨® radical, sense marxa enrere? Paisatge i respecte al medi ambient i la hist¨°ria o seguretat, progr¨¦s i obertura a nous visitants, el flux dels quals augmentaria segurament amb un acc¨¦s m¨¦s f¨¤cil al poble? El debat est¨¤ servit. Haig de confessar que a mi em sap greu que es desconfiguri la carretera, per¨° jo soc un nost¨¤lgic irredempt i gaireb¨¦ no puc suportar que s'hagi tancat la merceria Font o que canvi? de mans i men¨² la Barita, que reobren al juny (soc capa? de plorar per la truita amb ametlles). Per no parlar dels temps en qu¨¨ les escombraries eren les escombraries.

Hi ha un element afegit en tot plegat, que s¨®n els liquats. La ja pol¨¨mica per si mateixa planta de l¨ªquids vegetals ¨Chi ha queixes ve?nals per soroll i per la contaminaci¨® visual que genera la gran instal¡¤laci¨® a l'entrada del poble¨C ¨¦s un factor en l'equaci¨®: la nova carretera ha de facilitar el pas cap a la carretera de la Fullaca (ja ampliada en el seu moment) i l'Eix dels enormes camions cisterna que circulen sense parar des de i cap a la f¨¤brica de Liquats Vegetals; i si us sembla que la visi¨® d'un gripau (i ja no diguem d'un senglar) pot donar emoci¨® al trajecte haur¨ªeu de trobar-vos cara a cara en un revolt pronunciat amb una cisterna de Yosoy ...

L'Ajuntament ha fet una consulta no vinculant i l'ha guanyat (77 vots contra 68). La participaci¨®, denuncia l'oposici¨® al projecte, ha estat molt baixa (15,30% del cens de 948 persones) i tot el proc¨¦s s'ha portat amb una pressa i sigil discutibles, i amb poca informaci¨®. Els cr¨ªtics adverteixen que l'ampliaci¨® de la carretera, que a m¨¦s val un rony¨®, hipotecar¨¤ el futur de Viladrau durant d¨¨cades o fins i tot per sempre i apunten que la ruta a Cadaqu¨¦s tamb¨¦ t¨¦ corbes, i qu¨¨ passa. Els partidaris no s¨®n menys vehements i veuen una oportunitat per sortir d'un impasse hist¨°ric. Hi ha petites picabaralles personals, interessos privats, pors i leg¨ªtimes aspiracions a tots dos b¨¤ndols. I la carretera, mentre comencen els sondejos (al maig), espera enmig del bosc, que cont¨¦ la respiraci¨®. No saps mai quan hi passar¨¤s per ¨²ltima vegada. Thoreau: ¡°Les coses no canvien; nosaltres canviem¡±.