Panades, espectacle a internet

Han tornat en apoteosi, ha passat com mai per les festes, en el seu moment. Les panades s¡¯han repetit, distintes, com un segell familiar, marca cl¨¤ssica de la cuina ocurrent i senzilla dels illencs. La seva elaboraci¨® era un repte secular, individual, un ritual de complicitat. L¡¯arcaica tradici¨® ve de militant arrel matriarcal i sempre neix una celebraci¨® privada, cl¨¤nica, assenyalada un cop a l¡¯any.

La manufactura ?una capsa de pasta, farcida, tapada i cuita? va ser per a ¨²s i consum particular, segons el costum del llinatge, els gustos, ingredients i discriminacions sumats.

Cada panada era un m¨®n, un estil, una mem¨°ria, unes mans. Els forns i pastisseries van convertir en producte habitual, comercial i diari ?no massiu? aquell menjar que va ser propi, quasi confessional, de Setmana Santa.

Els nous temps de la societat digital, els vetos de relaci¨®, comer? i negoci obligats per la hist¨°rica pesta, han socialitzat el gest rutinari de pastar, fer i coure panades de Pasqua per a convertir-les quasi en un espectacle p¨²blic, amist¨®s, gaireb¨¦ en un acte de solidaritat o exhibici¨® d'un orgull abstracte militant.

Multitud de padrins, persones madures, joves i tamb¨¦ nins han mostrat a les finestres d¡¯Internet la seva producci¨® t¨ªpica. Han estat milers d¡¯imatges. Han creat una constel¡¤laci¨® ef¨ªmera, han constru?t un nexe fuga? i ic¨°nic d'objectes comestibles, cuina popular i selecta, que es deia.

Les panades resulten un esdeveniment sempre contemporani. Pr¨°pies i exclusives a Mallorca, s¨®n formatjades a Menorca i Pollen?a. No hi ha secrets, s¨®n peces circulars de massa salada (o dol?a), monogr¨¤fiques, b¨¦ farcides de carn, peix o verdures, o barrejades. Hi ha tantes receptes diferents com a casa, saga, clan i casta antigues. I a cada taula seu gent triada o amant d¡¯una o altra variant. Per aix¨° en molts llocs s¡¯enfornen unitats personalitzades.

Rarament es fan amb un farciment solitari de fruites confitades, melmelada i cabell d¡¯¨¤ngel, que eren anomenades ¡°panades de botifarra¡±, en al¡¤lusi¨® elitista al consumidor, la classe postaristocr¨¤tica de Palma, un nucli socialment amb ress¨° erroni dels ¡®botifleurs¡¯ de pugnes mon¨¤rquiques.

Les panades comunes eren/s¨®n una fita gastron¨°mica al calendari d'obligacions cristianes: es pastaven, enfornaven i consumien despr¨¦s de finalitzar les abstin¨¨ncies i els vetos de carn i fam de la Quaresma. S¡¯alliberava el consum (sense pecat) a partir de mitjanit del Dissabte Sant, amb la celebraci¨® de la Resurrecci¨® de Crist. D'aqu¨ª ve la consideraci¨® de mite cultural, fet excepcional d'arrel ara merament circumstancial, menor.

El desig i la l¨°gica no militants han trencat les fronteres confessionals de l'esdeveniment culinari que est¨¤ adherit al cicle natural de la naturalesa, al calendari, l'explosi¨® de la primavera, la nova vida al camp. El me/xot/xai/anyell pasqual del relat eclesial arriba amb l'esplendor de les primeres herbes, els animals joves, de llet, el formatge i el mat¨® o brossat conseg¨¹ents per a les menges paral¡¤leles: els dol?os rubiols, pastissets i formatjades, crespells i senyorets. I a Eivissa i Formentera el dol? estelar, el fla¨®, esc¨¤s de pasta i cobertura.

El costum ha ven?ut, s¡¯ha est¨¨s la construcci¨® d'artefactes encapsulats i enfornats (micro pans amb corona o cosit de brodat finals), de gestaci¨® dom¨¨stica i consum gaireb¨¦ enclaustrat. En els temps de restriccions de cites ha esdevingut aquesta primavera una riuada d'imatges a Internet: Facebook, Instagram, Twitter, YouTube... I amb relat amb eco a IB3, m¨¦s els diaris.

La publicaci¨® fuga? a finestres i murs globals, entre clubs oberts i d'amics virtuals, crea un mosaic plural de formes. Tamb¨¦ hi ha panades amb segell Miceli, Calent, Toneta, Taura, March, Maca, xefs que experimenten o oficien el seu lideratge. I regnen per la perfecci¨® les panades familiars, certes.

La representaci¨® plural, gaireb¨¦ an¨°nima, social, s'ha plasmat a les xarxes amb bastant d¡¯encert, el gest militant o de pura diversi¨®, amb foto seq¨¹¨¨ncies did¨¤ctiques del proc¨¦s de gestaci¨®, v¨ªdeos de les receptes escrites i dos jocs fotos finals, en cru i cuit. Els ne¨°fits atrevits i segurs.

El resultat de la gojosa representaci¨® p¨²blica del gest privat era una expressi¨® creativa neotradicional, sense excessives variants o invencions. La publicaci¨® encadenada va arrelar per simpatia, sense programa ni dictat oficial. Panades ef¨ªmeres amb l'exhibici¨® d'activisme i habilitats, sense premi ni competici¨®.

Va ser una festa espont¨¤nia, d¡®imitaci¨®, de la societat civil, per via digital, de molta gent diversa, sense organitzar-se ni atendre una convocat¨°ria ni programa previ patrocinats. La gent va mostrar el resultat de les seves manualitats, conviccions i armes gastron¨°miques, es fa fer una alian?a amb una tradici¨®.

La Pasqua insular en aquest temps de pesta va ser la rara concelebraci¨® de la primavera confinats en la seva bombolla, en la fam¨ªlia m¨ªnima, o en solitud i pres¨¨ncia dels absents (i les expanades).

La panada ¨¦s cuina, men¨² ¨²nic, per a portar, take away abans de la seva moda. ?s el menjar i el seu suport, en conserva per a diversos dies, tamb¨¦ com un plat com¨², individual, de repartiment a bocins, en comuni¨®.

Ara, a les galeries obertes de les xarxes queda una col¡¤lecci¨® d'aquests artefactes gastron¨°mics, rebosteria, artesania dom¨¨stica. S¨®n obres sense signatura, cuina muda, ef¨ªmera, de temporada.

Les panades s¨®n una altra de les rareses mallorquines, varen ser un esdeveniment excepcional de nom¨¦s una setmana (Santa) a l'any i ara sobreviuen, bateguen per sempre, a la xarxa, arxivades, i tamb¨¦ com una rutina comercial sense festes.