El haiku anostrat

El haiku ¨¦s una forma estr¨°fica que t¨¦ caracter¨ªstiques peculiars: l¡¯objectivitat en el tractament de la mat¨¨ria, una tem¨¤tica naturalista de paisatges i animals, una mena d¡¯atar¨¤xia budista de fe en l¡¯atzar, una virtut evocativa... Exalta el mer instant i fa del llegir un acte ef¨ªmer on l¡¯autor desapareix en l¡¯espontane?tat del fluir del m¨®n.

Aquestes singularitats s¨®n for?a incompatibles amb la discursivitat de les literatures occidentals, amb la necessitat d¡¯unes capes de lectura que incitin interpretacions ulteriors, amb la import¨¤ncia del jo com a segell creatiu, amb la sorpresa en la mescla de tem¨¤tiques i l¨¨xic, amb el lliure albir com a contrap¨¨s de la for?a del dest¨ª, l¡¯acci¨® contra la contemplaci¨®... Per¨°, tot i aix¨ª, el haiku ha arrelat a Catalunya. Ho podeu repassar a Llum a les golfes (2018), a cura de Sam Abrams, a ?Y si escribes un haiku? (2019), a cura de Josep Maria Rodr¨ªguez, o als treballs de Jordi Mas o Abraham Mohino.

Per¨° aquesta tensi¨® Orient-Occident ha provocat variacions m¨¦s enll¨¤ del seguiment fidel de tantes constriccions. De fet, ja en la primera aproximaci¨® al haiku de la qual tenim const¨¤ncia en catal¨¤, un article del 15 de juny de 1906 de Josep Carner, s¡¯indica que aquesta estrofa japonesa, ¡°m¨¨tricament, ¨¦s del tot igual al tercet amb qu¨¨ rematen les seguidillas espanyoles¡±. L¡¯adaptaci¨® de la mora japonesa al sil¡¤labeig rom¨¤nic va quedar assentada en una estructura de tres versos de 4, 6 i 4 s¨ªl¡¤labes (comptant fins al darrer accent) i s¡¯ha utilitzat com una simple pauta estr¨°fica, sense m¨¦s.

Val la pena fixar-se en l¡¯¨²s dels haikus que va fer Dolors Miquel a Haik¨²s del camioner (1999), on els utilitza com si fossin diapositives d¡¯una narraci¨®, entre el z¨¤ping i la fotonovel¡¤la, o V¨ªctor Sunyol a Els gossos de Tamdaght (2003), on fan d¡¯anotacions del que contempla l¡¯autor al llarg d¡¯unes hores, sarcasme de la minuciositat i el mirament. I ara, Maria Josep Escriv¨¤ els ha portat fins a l¡¯extrem de reconvertir-los, directament, en versos. A Sempre ¨¦s tard (2020), hi ha poemes com ¡®Al buc del cap¡¯ escrits en tetradecas¨ªl¡¤labs de doble cesura (versos de 4 + 6 + 4), o sigui: haikus en una sola l¨ªnia. ¡°Al meu davant, em retrona la plana camins malmesos. / Un mas de pedra com un noble desig momificat...¡±. Queda la mar de natural perqu¨¨ t¨¦ aquesta cosa de la seguidilla, com deia Carner. ?s una mena de decas¨ªl¡¤lab cl¨¤ssic catal¨¤ (com els d¡¯Ausi¨¤s March) amb cua. I ¨¦s que aquest afegit¨® de quatre ¨¦s una crossa meravellosa que tant et falca una lira com una silva com una estrofa s¨¤fica de les d¡¯en Costa i Llobera. El haiku, doncs, ja ha passat a engruixir la nostra m¨¨trica d¡¯art major: ¡°Ets benvingut, poema japon¨¨s que te¡¯ns compactes¡±.