Johnny Depp: ¡°Jack Sparrow sempre va amb mi¡±

Ha estat el paio a qui mai no li encaixaries la m¨¤ (Eduardo Manostijeras), ni deixaries que t'afait¨¦s (Sweeney Todd), el que portava un jersei d'angora impossible (Ed Wood), el de la xocolata per duplicat (Chocolat i Charlie i la f¨¤brica de xocolata), el perseguidor de Jack l'Esbudellador (Desde el infierno), el germ¨¤ que es deixa Leonardo di Caprio a la banyera (A qui estima, en Gilbert Grape?), el pare de Peter Pan, un vampir, el Barreter Boig, el mag Grindenwald, Dillinger... I ha estat el capit¨¤ Jack Sparrow. Johnny Depp, que ha estat tots aquests personatges i molts m¨¦s, i a qui tamb¨¦ s¡¯acusa de maltractament (contra la seva exdona Amber Heard) ja amb sent¨¨ncia ferma, es troba a Barcelona, on aquesta tarda ha presentat al BCN Film Fest la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, El fot¨®grafo de Minamata, d'Andrew Levitas, en qu¨¨ incorpora a un nou personatge, real, a la seva carrera, el fam¨®s reporter gr¨¤fic Eugene Smith, autor d'un sensacional reportatge a Life sobre el tr¨¤gic enverinament per mercuri a causa d'abocaments d'una f¨¤brica en una petita comunitat pesquera japonesa.

Depp, entre els plans del qual hi havia visitar algun antiquari i el palau G¨¹ell, ha provocat gran expectaci¨® a Barcelona. Ha arribat dues hores tard ¨Chaur¨¤ fet marrada, com l'Holand¨¨s Errant¨C a una multitudin¨¤ria roda de premsa seguida d'entrevistes a l'hotel Casa Fuster mostrant el seu caracter¨ªstic aspecte de bohemi deixat, per dir-ho suaument, i amb una rosa que li havia regalat una fan. Ha tingut un lapsus d'entrada en apuntar que li encantava ser ¡°a la ciutat del Guernica¡±. Ciutat que, va lamentar, sempre visita molt r¨¤pid (!). Tamb¨¦ durant el rodatge al Jap¨® va tenir la sensaci¨® que es perdia molt de l'interessant ¡°que era a l'altre costat de la finestra de l'hotel¡±. D'Eugene Smith, que interpreta amb incre?ble camaleonisme, ha dit que li va agradar molt bussejar en el personatge, que ha estat com ¡°excavar¡± a la recerca d'un tresor. L¡¯ha definit com una personalitat ¨²nica per qui sempre ha sentit admiraci¨®. Ha reflexionat, amb part de la seva her¨¨ncia cherokee, sobre el que diu el fot¨°graf a la pel¡¤l¨ªcula, que quan fas una foto robes una mica de l'¨¤nima del fotografiat i tamb¨¦ perds una mica de la teva. ¡°La fotografia viu en aquest ball, l'estira-i-arronsa de la dansa de la fotografia¡±.

Ha lloat els actors japonesos del film, molts d'ells no professionals. ¡°Marlon Brando ja ho va dir: qualsevol pot arribar a ser actor¡±. Sobre la seva recurr¨¨ncia a interpretar personatges excessius, ha reflexionat que ¡°l'exc¨¦s ¨¦s part del poder creatiu d'aquests personatges¡±. I ha portat a col¡¤laci¨® artistes com Van Gogh o Baudelaire, i les seves addiccions, i ha afegit molts comediants l¡¯habilitat natural dels quals per fer riure ¡°procedeix del dolor¡±. Ha descrit la feina de l'actor com deixar entreveure una s¨¨rie de capes i ha dit que sovint l'important no ¨¦s en els di¨¤legs, sin¨® a sota d¡¯aquests. ¡°No ¨¦s que s¡¯hagi de patir per fer art, per¨° s¨ª que hi ha d'haver un comprom¨ªs per ser capa? de transmetre desig i passi¨®¡±.

¡°Nom¨¦s hi ha una cosa que un pot fer en la vida quan s'aixeca, respirar fons i sense por"

A la pregunta d'aquest diari de si no sent pena perqu¨¨ molt possiblement no tornar¨¤ a ser Sparrow en pantalla, ha contestat: ¡°No, no ho trobo a faltar, perqu¨¨ el tinc cada dia, el porto sempre amb mi, viatjo amb el capit¨¤ Jack a la maleta. Pertanyo a Jack Sparrow i ell m'¨¦s lleial¡±. Ha explicat que quan t¨¦ l'oportunitat visita nens en hospitals i improvisa amb el seu pirata.

Depp, carregat d'anells, arracades, bra?alets, grans de vidre i tatuatges que valdrien per a la tripulaci¨® completa de La Perla Negra, tocat amb una gorra que semblava un desmesurat homenatge a The Kid de Chaplin (la icona del festival) i vestit com si li hagu¨¦s robat la roba a un espantaocells, per¨° amb molta gr¨¤cia, ha parlat de la seva feina, d'art i artistes, d'El fot¨®grafo de Minamata, i fins i tot de Trump, de Baudelaire i del I Ching, per¨° no ha acceptat preguntes sobre la seva relaci¨® amb la seva exdona i la sent¨¨ncia de maltractament. L'actor ha dit que no es considera un artista ¡°encara que m'apropo a tot el que faig amb la intenci¨® de ser-ho¡± i que prova de no acomodar-se mai, ¡°quan et sents satisfet ¨¦s el moment que et substitueixin¡±. Ha revelat que t¨¦ el projecte, ¡°abans d'anar-me'n¡±, de tornar a dirigir una pel¡¤l¨ªcula, encara que aquesta vegada no la interpretar¨¤ com en el cas de The brave ¨Cfilm que ¨¦s molt important per a ell i que agraeix que l¡¯hi esmentin¨C, perqu¨¨ fer ambdues tasques ¨¦s com estar sotm¨¨s ¡°a dues forces oposades¡±, i ¡°com els cavalls, quan ets actor has de posar-te aclucalls i mirar nom¨¦s cap endavant, nom¨¦s aix¨°.¡±

Ha dubtat que es pugui canviar el m¨®n amb el cinema i que una persona sola pugui fer-ho, ¡°encara que Trump ho va fer bastant b¨¦ ficant-nos en un pou a tots¡±. Ha reflexionat, en actitud Palabras para Julia, que una persona sola ¡°no ¨¦s res, per¨° quan la gent s'ajunta sense sentiments d'ego i amb altruisme es pot recompondre el teixit social que s'esfilagarsa¡±. S'ha referit al ¡°poder del petit¡±, a partir del nov¨¨ hexagrama del I Ching, Hsiao ch'u ¨Caix¨ª de profund s'ha posat¨C, i ha considerat que ¡°si molts colpegen el monstre de l'ambici¨® i la foscor a la base al final se¡¯l pot fer caure¡±. S'ha referit al ¡°mal del m¨®n¡±, ha dit que ¡°almenys Trump se n'ha anat¡± i l¡¯ha comparat amb un albatros (en refer¨¨ncia segurament al Poema del vell mariner, de Coleridge) que sobrevolava els EUA i el m¨®n. Ha dit tot aix¨° bevent-se nom¨¦s una coca-cola i fumant-se un cigarret (de tabac) que ha cargolat i enc¨¨s despr¨¦s de demanar perm¨ªs. Depp no portava mascareta, sin¨® un llarg mocador enrotllat que li donava un aspecte encara m¨¦s estrafolari i que s'ha tret per a la roda de premsa i les entrevistes. ¡°No seran les farmac¨¨utiques les que salvin al m¨®n, sin¨® les persones¡±, ha afirmat.

Ha considerat que ¨¦s vital que els mitjans ¡°expliquin la veritat¡± i ha recordat el ¡°meu amic Hunter S. Thompson¡±, el rei del periodisme gonzo, a qui ha portat al cinema, ¡°que estava obsessionat amb la veritat¡± i que en una ocasi¨® va observar llan?ant emprenyat el New York Times ¡°com si fos un Frisby¡±. Ha parlat bastant de Trump i de l'assalt del Capitoli i ha advertit que cal lluitar contra ¡°la cultura de la por¡± i les paraules perilloses. ¡°Cal trobar la veritat, i llavors guardar-la b¨¦¡±.

¡°Nom¨¦s hi ha una cosa que un pot fer en la vida quan s'aixeca, respirar fons i sense por. Jo no acostumo a embolicar-me en coses dolentes i problemes temporals¡±, ha assenyalat. ¡°M'interessa m¨¦s dedicar-me a ser, i a fer m¨²sica una altra vegada, i a escriure i escriure, can?ons o paraules, un llibre, o a pintar, a ser feli?. Ja no em limitar¨¦ m¨¦s¡±. S'ha descrit com a ¡°una cosa que flueix entre coses, que canvia.¡± Ha recordat la seva infantesa a Kentucky, quan solien pegar-li. ¡°No puc dir que fos la infantesa m¨¦s agradable del m¨®n, i aix¨° es converteix en el que ets¡±.

¡®A la carretera¡¯: la seva primera B¨ªblia

Ha dit que li va inocular la passi¨® de la lectura el seu germ¨¤ deu anys m¨¦s gran i que A la carretera de Keroauc va ser ¡°la meva primera B¨ªblia: vaig sentir connexi¨® per la gent trencada des de molt petit, vaig entendre les seves inseguretats i dolors; has de passar sobre el llindar del dolor; als 11 anys vaig comen?ar a fer-ho, vaig provar de fer-me insensible, per¨° un dia has d'enfrontar-te als dimonis, no ¨¦s agradable per¨° has de fer-ho, no deixar que el soroll de l'interior del teu crani s'apoderi de tot¡±.