Dos angles morts de 1936
La literatura de l¡¯evacuaci¨® ¨¦s escassa per la incomoditat de recon¨¨ixer la generositat dels enemics, fet que, alhora, minvava la c¨¤rrega propagand¨ªstica que es disparava contra ells
"All¨ª, en absoluta promiscu?tat, convivien les religioses arraulides amb les franceses de mal viure i les artistes de cabaret; els trapenses de la Conreria amb g¨¤ngsters polacs i ballarins negres. I enmig, els arist¨°crates que s¡¯havien pogut salvar, amb llurs gossets apeixats com a infants de pit! Quin quadro!¡±. Ramon Girona, a l¡¯agost de 1936, ¨¦s al vaixell itali¨¤ Principessa Giovanna. Despr¨¦s de sis hores de tr¨¤mits, podia marxar del port de Barcelona, com a refugiat, fugint de l¡¯esclat de la Guerra Civil. Per aquesta via sortiren de Catalunya 28.000 persones. Una podia haver estat el llavors bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, per¨° males decisions i interessos pol¨ªtics van fer que el prelat acab¨¦s assassinat en un dels episodis m¨¦s foscos del conflicte.
HUMANITARISME, CONSOLTATS I NEGOCIS BRUTS
Arnau Gonz¨¢lez Vilalta
Base
215 p¨¤gines
16,90 euros
Les evacuacions a Catalunya de gent conservadora i religiosos i el cas del bisbe Irurita s¨®n, malgrat la bibliografia ingent, dos angles morts de la guerra espanyola. Ara, menys. El professor d¡¯Hist¨°ria de la UAB Arnau Gonz¨¢lez Vilalta comptabilitza per primer cop els que van marxar aix¨ª del port de Barcelona: 27.998, que se sumarien als 15.000 que creuaren els Pirineus. Gens f¨¤cil esbrinar-ho: la literatura de l¡¯evacuaci¨® ¨¦s escassa per la incomoditat de recon¨¨ixer la generositat dels enemics, fet que, alhora, minvava la c¨¤rrega propagand¨ªstica que es disparava contra ells.
LA INCRE?BLE HIST?RIA DEL BISBE IRURITA
J. M. R¨¤fols
Base
352 p¨¤gines
21, 90 euros
El relat t¨¦ de tot: diplom¨¤cia, tripijocs pol¨ªtics, espionatge, m¨¤fia... i drama. Com sempre, els anglesos van ser els m¨¦s r¨¤pids: a la setmana de l¡¯al?ament ja tenien set vaixells a Barcelona. Per evitar conflictes internacionals, atracaven davant del port, com va demanar la Generalitat i especialment el conseller Josep Maria Espanya, qui, com Ventura Gassol, es va fer un tip de signar salconduits en blanc i de mirar cap una altra banda en la circulaci¨® a gran escala de passaports falsos. Perqu¨¨, com destapa el llibre, hi hagu¨¦ molta mis¨¨ria moral: malgrat que les gestions eren de franc, ja el 25 de juliol es detecten cobraments des d¡¯alguns consolats que, amb la intervenci¨® d¡¯intermediaris, deixava la factura en 13.000 pessetes. Especialment galdosos foren el paper del consol franc¨¨s i els intents anarquistes per entrar en el negoci.
Tres raons per recomanar-los
1. Informaci¨® fins ara in¨¨dita sobre dos dels episodis m¨¦s inc¨°modes i foscos del conflicte de 1936-1939 i que canvien clarament perspectives.
2. Sengles demostracions del bon ¨²s que es pot fer de les fonts documentals, ja siguin escrites com orals, resultat de llargues investigacions.
3. La mostra que, 82 anys despr¨¦s d'acabada la Guerra Civil, encara queden aspectes per treballar-hi, malgrat l'extens¨ªssima (i redundant) bibliografia.
El testimoni de Girona ¨¦s un dels tres que tanca el llibre i hi posa el factor hum¨¤, que tamb¨¦ sura en el treball del periodista Josep Maria R¨¤fols sobre l¡¯enigma Irurita. Remenant documentaci¨® i entrevistant 27 persones (algunes coet¨¤nies del bisbe), reconstrueix amb minuciositat el viacrucis d¡¯un personatge arribat a Barcelona per fer de ¡°mur de contenci¨® del catalanisme creixent¡±, com volia el dictador Primo de Rivera, i que en els primers dies del conflicte, sense desvelar la seva personalitat, hauria salvat la vida a canvi d¡¯objectes valuosos. Segons R¨¤fols, el gener del 1939 encara era viu, per¨° en comptes d¡¯anar a la missa de campanya franquista de la pla?a de Catalunya, es dirig¨ª als Pirineus, on hauria estat assassinat per gent de la CNT. Entre la imper¨ªcia i la mala fe, fallaren les gestions republicanes i les del Vatic¨¤ per incloure¡¯l en un intercanvi de presoners: cinc operacions, tres frenades pel mateix Franco, a qui despr¨¦s ja li an¨¤ propagand¨ªsticament b¨¦ la tesi que el prelat havia estat afusellat l¡¯agost de 1936. Sovint, aix¨ª s¡¯escriu la Hist¨°ria, fins que alg¨² posa b¨¦ el mirall i n¡¯elimina els inc¨°modes angles morts.
NO DIGUIS RES /?NO DIGAS NADA
Patrick Radden Keefe
Traducci¨® de R. Gil / A. Font
Periscopi / Reservoir Books
574 / 544 p¨¤gines
22,90 / @8,99 euros
La reconstrucci¨® del segrest i posterior assassinat de Jean McConville, dona v¨ªdua de 38 anys, mare de 10 fills, al Belfast de 1972, acaba sent un dels millors an¨¤lisi i estudi hist¨°ric que s¡¯han fet mai sobre el conflicte d¡¯Irlanda del Nord. El periodista de la revista New Yorker va estar investigant durant quatre anys i va entrevistar m¨¦s d¡¯un centenar de persones, veritable festival de documentaci¨® que dona context i permet entrar en el cap dels protagonistes, sabent que tot el que s¡¯hi diu i es pensa va passar d¡¯aquella manera. Un ritme trepidant, personatges que desapareixen i tornen i ploma fina serveixen a l¡¯autor nord-americ¨¤ per treure l¡¯entrellat de la desgr¨¤cia d¡¯una fam¨ªlia que fa el miracle d¡¯explicar un enrevessat conflicte, llarga i encara viva i perillosa hist¨°ria, plena d¡¯ideals, per¨° tamb¨¦ d¡¯intrigues i tra?cions, com aqu¨ª es veu.?
EL GRAN ERROR?DE LA REP?BLICA
?ngel Vi?as
Cr¨ªtica
569 p¨¤gines
La suposada agitaci¨® dels militars no consisteix m¨¦s que en converses de caf¨¨ entre oficials mon¨¤rquics¡±, va dir confiat Aza?a el febrer de 1936 a l¡¯ambaixador franc¨¨s. Ho ha documentat minuciosament, marca de la casa de l¡¯autor de la seminal trilogia La Rep¨²blica Espa?ola en Guerra, el veter¨¤ historiador, que, un cop m¨¦s, fa la pregunta cabdal: per qu¨¨ el Govern no va parar un cop militar del qual tothom tenia not¨ªcia? Valia m¨¦s no saber, per qu¨¨ dona respostes esfere?dores: errors en nomenar comandaments militars i no apartar els procolpistes; ceguesa inexplicable del president del consell de ministres i ministre de la Guerra, Casares Quiroga, davant el soroll de sabres a la Corunya i Andalusia; delegaci¨® de la vigil¨¤ncia als governadors civils, i el pitjor: el nefast funcionament de l¡¯espionatge republic¨¤, ple de tra?dors. Tot ¨¦s aqu¨ª.?
HIST?RIA DE LA COMUNA DE PAR?S?DE 1871
Prosper-Olivier Lissagaray
Traducci¨® de Blanca Gago
Capit¨¢n Swing
648 p¨¤gines
25 / @12,99 euros
De la primera presa del poder de la classe prolet¨¤ria en la hist¨°ria de l¡¯Europa Occidental ara fa 150 anys. El mar? de 1871, cansada d¡¯una explotaci¨® inhumana, la gent humil, despr¨¦s amb el suport de la burgesia radical, va prendre el poder de Par¨ªs. Comen?ava la Comuna: amb 60 dies instaur¨¤ l¡¯autogesti¨® fabril i la la?citat de l¡¯Estat, abol¨ª els interessos dels deutes i pos¨¤ guarderies per als fills d¡¯obrers. Tot es va guanyar fent de cada carrer una barricada. Foren doblegats a sang i foc en una repressi¨® ferotge. ¡°Molts van ser enterrats vius. V¨¤rem ficar 1907 cossos en els cotxes¡±, escriu un jove presoner, gran periodista del moment, combatent que trig¨¤ 25 anys a fer aquest llibre, ¨¤gil i punyent, prec¨ªs fins a convertir-lo en el de refer¨¨ncia. I amb el qual volia contrarestar les cal¨²mnies que ¡°esc¨°ria¡± com Flaubert o Zola llan?aren sobre els comuners.
HIST?RIA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA
Carles Vi?as, coordinador
Tigre de Paper
918 p¨¤gines
28,50 euros
Assolir la independ¨¨ncia i unificar tots els territoris que conformarien els anomenats Pa?sos Catalans sota el format d¡¯un estat socialista. Sobre aquestes tres potes ideol¨°giques s¡¯articularia el mar? de 1969 el PSAN, partit de p¨°sit marxista que venia a ser l¡¯hereu del Front Nacional de Catalunya, que des de 1940 agrupava el separatisme catal¨¤. D¡¯aquell partit a la CUP i a Arran, ha passat gaireb¨¦ mig segle de vida sociopol¨ªtica de la hist¨°ria de l¡¯esquerra independentista de Catalunya. Un trajecte que 22 historiadors (Albert Botran, Ferm¨ª Rubiralta, Francesc Viadel...), coordinats per Carles Vi?as, analitzen sense deixar-se cap camp d¡¯estudi (de la comunicaci¨® a l¡¯economia, passant per la demografia), ni etapa (el paper de l¡¯MDT, les Assemblees de Joves...). Un rigor¨®s i in¨¨dit viatge que explica bona part del present d¡¯ara mateix a Catalunya.
BARCELONA SOTA?LA BOTA DE NAPOLE?
Jes¨²s Conte
Tibidabo Edicions
278 p¨¤gines
19 euros
Barcelona va ser la pen¨²ltima ciutat sota el jou de l'imperi napole¨°nic, fins i tot despr¨¦s de capitular Napole¨® a Par¨ªs. Les tropes van ocupar-la fins el 28 de maig del 1814, dos mesos despr¨¦s d¡¯haver retornat Ferran VII a Espanya. L'¨²ltima pla?a alliberada, el juny, va ser Figueres. ¡°Van dir que s¡¯hi estarien tres dies de perm¨ªs, de cam¨ª cap a Cadis, i van romandre-n¡¯hi 2.297¡±, diu l¡¯autor d¡¯aquest llibre. El 200¨¨ aniversari de la mort de Napole¨® ha motivat aquest t¨ªtol i el d¡¯Antoni Gelonch Napole¨®, la revoluci¨® i els catalans (Viena, 400 p¨¤g. 24 euros). L¡¯ocupaci¨® de Catalunya va ser especialment cruenta: la mortalitat va cr¨¦ixer un 50% i la natalitat va caure a la meitat. Cont¨¦ i Gelonch analitzen amb rigor el perqu¨¨ de l¡¯enorme oposici¨® a l¡¯imperialisme franc¨¨s, per¨° tamb¨¦ els aires de canvi, administratius i sociopol¨ªtics, que va acabar introduint. C. SEGURA
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.