Lleis, tribunals i pactes

La matinada del 14 de novembre del 2016, la Rosa, de 81 anys, va morir a conseq¨¹¨¨ncia d'un incendi al seu domicili a Reus. Des de feia dos mesos, li havien tallat la llum per un deute d'uns 200 euros. Feia dies que la dona, que vivia sola, s'il¡¤luminava amb espelmes. Va tenir la mala fortuna que una va incendiar el matal¨¤s en qu¨¨ dormia. La Rosa va morir. La Generalitat, en virtut de la llei 24/2015, va imposar una multa de 500.000 euros a Gas Natural Fenosa ¨Cara Naturgy¨C, per¨° el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) ¨Cen sent¨¨ncia de 29 de desembre de l'any passat, que ara ha transcendit¨C ha decidit anul¡¤lar la sanci¨®.

El motiu arg¨¹it pel TSJC ¨¦s que el reglament de la llei no estava desplegat. El tribunal, tanmateix, avala la constitucionalitat del text encara que passa de puntetes pel fet que especifiqui que, sense comunicaci¨® pr¨¨via, no es pot tallar el subministrament d'aigua, gas o electricitat a ning¨². Era com si ressuscitessin les malicioses paraules del comte de Romanones: ¡°Vost¨¨ facin la llei i deixin-me a mi el reglament¡±. Romanones coneixia molt la import¨¤ncia de la lletra petita i tamb¨¦ del clientelisme i corrupci¨® que van caracteritzar la Restauraci¨®.

El cas ¨¦s que des que es va aprovar la llei 24/2015 ¨Cper afrontar l'emerg¨¨ncia en l'¨¤mbit de l'habitatge i la pobresa energ¨¨tica¨C fins a la mort de la Rosa, la Generalitat havia tingut m¨¦s d'una vintena de reunions amb les companyies el¨¨ctriques sense aconseguir cap acord. El poder de la gran economia sobre la pol¨ªtica es manifestava reiteradament. No s'aconseguia que les companyies fessin la preceptiva comunicaci¨® abans de procedir al tall de la llum. Segons un directiu d'una gran el¨¨ctrica, el problema no era la Rosa, sin¨® el precedent: ¡°Deixes passar un cas i despr¨¦s et plouen les peticions¡±. Una amena?a per als bons i dividends ¨Cpensen alguns¨C no pot deixar-se a merc¨¨ de sentimentalismes que acaben conduint al caos i a poc menys que a la fallida de l'Estat de dret. El deute ¨¦s el deute, per¨° no tot s¡¯hi val. El mes de mar? passat, la titular del Jutjat d'Instrucci¨® n¨²mero 5 de Barcelona va citar a declarar en qualitat d'investigats dos treballadors vinculats a l'empresa de recobraments DPS Consultoria per presumpte assetjament a una ve?na de Cubelles, clienta d'Endesa. En la den¨²ncia impulsada per l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica, s'adjuntaven enregistraments d'una trucada a la ciutadana en situaci¨® de vulnerabilitat en qu¨¨ aquests empleats de la firma de recobrament es feien passar per personal judicial i amena?aven d¡¯embargar-li els comptes bancaris si no pagava en una setmana.

En els ¨²ltims 15 anys ¨Cfins al 2020¨C el preu de la llum ha augmentat un 92%. Espanya ¨¦s un dels pa?sos de la UE que paga m¨¦s cara l'energia el¨¨ctrica. Nom¨¦s l'any passat, marcat per la pand¨¨mia, Iberdrola i Endesa van obtenir uns beneficis de m¨¦s de 5.000 milions d'euros. El debat entre beneficis i precarietat, grans companyies i precaris ciutadans, amb la just¨ªcia pel mig, sembla interminable. I hi ha coses que resulten dif¨ªcils d'entendre. Naturgy, l'empresa que va deixar sense llum la Rosa, ha tingut sense subministrament durant diversos mesos ¨Centre aquests els del per¨ªode hivernal passat¨C els ve?ns madrilenys de La Ca?ada Real a causa de preses il¡¤legals d'electricitat. El mes de gener passat el jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 42 de Madrid va arxivar la den¨²ncia interposada contra l'empresa i va atribuir el problema a les preses il¡¤legals a la xarxa.

Amb tot, almenys a Catalunya, la mort de la Rosa va suposar un punt d'inflexi¨®. Tant les grans companyies com la mateixa Generalitat es van agafar seriosament la llei 24/2015. Les primeres respectant les persones vulnerables, i els segons portant a terme inspeccions que fins aleshores nom¨¦s feien en cas de den¨²ncia. A m¨¦s durant la Setmana Santa passada, Endesa i la Generalitat van firmar els convenis per condonar el deute de 35.518 fam¨ªlies en situaci¨® de vulnerabilitat. En total, l'el¨¨ctrica majorit¨¤ria a Catalunya es fa c¨¤rrec de 28.495.403 euros i les administracions, de 10.658.842 euros. ?s un primer pas cap a la sensatesa que haurien de seguir les altres companyies. ?s cert que l'epicentre del problema ¨¦s la pobresa sense qualificatius. Per¨° ¨¦s bo que s'avanci sectorialment perqu¨¨ no es repeteixin situacions com la de la Rosa, la dels tres ve?ns que van morir a l'incendi de Sant Roc el gener del 2019 o ¨Ctamb¨¦ a Badalona¨C les quatre v¨ªctimes de les flames a la nau industrial del Gorg. Els petits peda?os salven vides en espera de grans remeis que no arriben.