Herois o res

L'estiu passat Iv¨¢n Morales comen?ava a escriure i assajar amb el seu nou grup. Em va dir: ¡°S'explica en dues l¨ªnies. Nois i noies decideixen ocupar un teatre per poder fer una obra, amb hist¨°ries reals, hist¨°ries plenes de somnis, can?ons¡­¡±. Aquella tarda em va parlar molt de teatre, del seu primer gui¨® (Mi dulce), de les obres que acabava de muntar (Desayuna conmigo, que ser¨¤ la seva primera pel¡¤l¨ªcula) o que tenia a la butxaca, per¨° demanant-me que algunes no les fes p¨²bliques (com la nova versi¨® de La cabra, d'Albee, amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch, que acabaria trigant a arribar per la pand¨¨mia). La seva mem¨°ria saltava endavant i enrere (alguns t¨ªtols eren Jo mai, Cle¨°patra, S¨¦ de un lugar) i la seva banda creixia. Em va explicar que havia fet m¨¦s de 40 proves a partir de 300 c¨¤stings. ¡°Vaig voler que la majoria fos no blanca. Buscava gent molt emprenyada i alhora amb un cor molt gran¡±. Un altre dia em va anticipar: ¡°Que cadasc¨² interpreti el seu propi personatge, per¨° tamb¨¦ sigui alg¨² altre. I altres. I tingui una part c¨°mica i una altra de molt tendra¡±, va dir.

Morales ha dirigit Hero?nes o res a la sala Tallers del TNC amb un gran company, David Climent. ¡°No ¨¦s l'¨²nic. Hi ha una altra felicitat: la de veure el Bruno tornant a actuar¡±, diu. El Bruno ¨¦s Bruno Bergonzini. ¡°Amic d'infantesa, i encara ho ¨¦s¡±. Una nit, als 23 anys, Bergonzini va xocar i es va destrossar. Un any al llit. Li van diagnosticar esclerosi m¨²ltiple. Per¨° va tornar a l'escenari. Amb molta dificultat, per¨° va tornar. M'explica tamb¨¦: ¡°Els protagonistes s¨®n un noi trans que ve del rap. ?s un dels personatges del Bruno, que es diu D¨ªdac i juga a fer de Cyrano. Per¨° el seu ¨²ltim treball abans de l'accident era el d'un pallasso can¨ªbal¡±.

Interrompo l'Iv¨¢n per dir-li: ¡°Una ll¨¤stima que no hi hagi m¨¦s escenes del Cyrano (o m¨¦s Cyranos), perqu¨¨ se'l fa seu. Agafa fragments de Rostand i el reinventa¡±, aventuro. I em respon: ¡°Els seus companys hi posen moltes ganes, molt de cos. Van creixent nit rere nit. I encara haurien crescut m¨¦s amb m¨¦s escenari¡±. Hi ha una noia mulata que va enlluernar tothom amb un mon¨°leg desbordat. Un noi afrobarcelon¨ª, del Camerun. Morales: ¡°Volia parlar de gent que no se sent representada, no vista, invisible. Que ¨¦s el que vull que sentin els que vinguin, per¨° a l'inrev¨¦s. M'explico: que sentin que en un teatre nacional poden veure en escena realitats paral¡¤leles a les seves. Jo crec que cal fer un esfor? per tenir m¨¦s diversitat amb totes les dificultats. Gent jove que a dalt o a baix se sentin identificats¡±. L'Iv¨¢n, una altra tarda, sortint de l'assaig: ¡°Des del principi, Hero?nes o res, que no es deia aix¨ª, era un enc¨¤rrec i l'objectiu del TNC era per a gent jove. El que vull dir-vos ¨¦s que el TNC tamb¨¦ ¨¦s vostre. No nom¨¦s del que anomenen la gent important. Perqu¨¨ veus que s'estan esgotant entrades sense proposar-t'ho, per¨° tamb¨¦ els demostres que no ¨¦s una quixotada¡±.

Veus el grup i tenen un aire d'anarquistes russos. "Herois o res" tamb¨¦ ressona. Veus nens crescuts o a l'inrev¨¦s: jugant amb taurons de pl¨¤stic. "Taurons i dofins" tampoc seria mal t¨ªtol; sembla que parlin i juguin. O tamb¨¦ hi ha l'escena en qu¨¨ juguen a fer de pares i mares. L'escena que no s'oblida.

?s complicat presentar el repartiment: pocs int¨¨rprets que es multipliquen. Bruno Bergonzini, com hem dit al principi, ¨¦s el D¨ªdac. I el Cyrano. A mi em recorda Dylan. Emma Clarke ¨¦s la Martha. Pau Escobar ¨¦s el Guiu. Tai Fati ¨¦s la Joana. ?rid Soldevila ¨¦s la Joana i ¡°debuta absolutament. Ara t¨¦ una banda de rock¡±, em diu l'Iv¨¢n.

L'Iv¨¢n i jo parlem del que funcionava nom¨¦s trepitjar l'escena. Crec (n'hi ha prou amb escoltar-lo i mirar-lo i veure com es mou, encara que li costi) que el Bruno arrasa: no cal dir res m¨¦s. Hi ha uns altres i unes altres a qui els falta temps i t¨¨cnica, i dic aix¨° amb tot el respecte, perqu¨¨ tenen moments i passatges molt intensos. S'encongeixen en d'altres, i Morales, que els adora, diu: ¡°Ja agafaran la t¨¨cnica, perqu¨¨ avancen cada dia. Flipes quan ho veus¡±. Tots quatre tenen, a estones, llenguatge esmolat, agressiu, ardent, encara que ¨Dcompte¨D corren el risc de caure en moments repetitius. M¨¦s amunt s'inflen els ecos d'Els justos, de Camus, encara que no s¨¦ de qui ¨¦s aquesta frase brillant: ¡°Si no subvertim el verb, no subvertirem l'esperit¡±. I aquest di¨¤leg entre la Joana i el Guiu: ¡°Com mor Cyrano de Bergerac?¡±. La Joana: ¡°Mor invicte¡±. El Guiu: ¡°Per¨° mor de vell despr¨¦s d'haver tingut una vida plena, intensa¡±.

Hero?nes o res. Text: Iv¨¢n Morales. Direcci¨®: Iv¨¢n Morales i David Climent. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Fins al 2 de maig.