Joan Miquel Oliver: ¡°Si els meus discos valen alguna cosa ¨¦s per les lletres¡±

Fa 15 anys que Joan Miquel Oliver (S¨®ller, 1974), encara a Ant¨°nia Font, va publicar el seu primer disc en solitari Surfistes a c¨¤mera lenta, ara reeditat en vinil. Aquell disc va inaugurar una carrera singular plena de can?ons delicades, hist¨°ries esquives amb instrumentaci¨® senzilla. Oliver el celebra en una gira de primavera-estiu que acaba d¡¯arrencar.

Pregunta. Celebra un disc que va anticipar el seu so.

Resposta. S¨ª, i encara m¡¯agrada, tan senzill, amb can?ons fetes amb guitarra de pl¨¤stic. Tenia molta inseguretat, el vaig fer com demanant perd¨®.

P. Se sent insegur?

R. Musicalment, no. Ara, hi ha dies que no cantaria, em quedaria a casa. Faig m¨¦s d¡¯actor, faig un personatge. La meva inseguretat ¨¦s la meva pr¨°pia pres¨¨ncia fent coses. Per aix¨° m¡¯agrada disfressar-me, com distanciant-me del cantant que canta all¨¤ dalt.

P. Vost¨¨ no t¨¦ gaire sentit del rid¨ªcul.

R. En tinc molt, per¨° no crec que sigui rid¨ªcul disfressar-te de Blancaneus. Jo em sento rid¨ªcul quan vaig al banc, quan negocio un contracte telef¨°nic... Tinc una gran discapacitat per a aquestes q¨¹estions.

P. Me l¡¯imagino com un nen solitari al pati de l¡¯escola.

R. Una mica, s¨ª. Quan tenia quatre anys li vaig preguntar el meu pare: per qu¨¨ som persones? Per qu¨¨ no podem ser gomes d¡¯esborrar, que ¨¦s el que jo vull ser? Volia ser un objecte ef¨ªmer. De fet, ho som, com explica Pau Riba al llibre Hist¨°ria de l¡¯univers.

P. Vost¨¨ sembla jugar a amagar significats dins la seva m¨²sica.

¡°Amb quatre anys vaig dir als pares per qu¨¨ no pod¨ªem ser gomes d¡¯esborrar. Volia ser un objecte ef¨ªmer. De fet, ho som¡±

R. Crec que darrere de la meva m¨²sica hi ha coses amagades, per¨° tamb¨¦ ho estan per a mi mateix. De manera intu?tiva faig servir un llenguatge po¨¨tic, s¨¦ que no estic parlant exactament del que sembla que parlo. El llenguatge po¨¨tic t¨¦ aix¨°, ¨¦s simb¨°lic, dona pistes sobre pensaments profunds.

P. La m¨²sica ¨¦s una excusa per explicar amb les lletres la seva visi¨® del m¨®n?

R. Les dues coses s¨®n importants. Ara b¨¦, si he fet alguna cosa ¨¦s a nivell conceptual, imatges, lletres... Si els meus discos valen per alguna cosa ¨¦s per aix¨°.

P. L¡¯humor hi juga un paper important.

R. Lletres com ¡°T¡¯estim, jo volia fer un reggae / T¡¯estim, crec que aix¨° ¨¦s m¨¦s un vals / Redunden aquestes paraules / Damunt tot lo que hem fornicat¡±, de Vitamina sol, no sembla una mostra d¡¯humor, est¨¤ dient que no cal que et digui que t¡¯estimo, ja estem follant, per¨° ¨¦s una mena d¡¯humor seri¨®s que enriqueix un text. Els catalans tenim molt sentit de l¡¯humor. Aquesta dicotomia entre castellans graciosos i catalans ¡°cenizos¡± no funciona, ells no entenen el nostre sentit de l¡¯humor, i no nom¨¦s perqu¨¨ no entenen l¡¯idioma. El sentit de l¡¯humor de Josep Pla ¨¦s exquisit, com el d¡¯Enric Casasses.

P. La seva m¨²sica, anys despr¨¦s de Surfistes a c¨¤mera lenta, segueix essent dom¨¨stica.

R. Quan fas un disc pots sentir o b¨¦ instruments o b¨¦ gent que est¨¤ tocant instruments. Ara no es porta el charles [doble plat amb pedal] als discos catalans. Nom¨¦s els sents amb el volum molt alt i tenint menys de 30 anys. Jo crec que el charles¨¦s la part m¨¦s expressiva d¡¯una bateria. Si el treus, la despersonalitzes. Treus el tio i deixes la foto d¡¯un instrument que fa pum-tac. Jo vull que se senti la suor del bateria fotent canya. Si tanques els ulls sentint els meus discos notes que hi ha penya tocant.

P. Com ha aprofitat Mallorca el confinament?

R. Els mallorquins s¡¯han dedicat a gaudir de Mallorca. M¡¯ha recordat la Mallorca de quan era petit: veies un guiri perdut, no hi havia cotxes... Ha estat fant¨¤stic, ens ha mostrat el parad¨ªs que ens hem carregat. B¨¦, s¡¯ho han carregat els empresaris de la ind¨²stria tur¨ªstica. Veure com la natura es recupera r¨¤pidament, com reapareixen els animals, la manca de contaminaci¨® que permet veure les estrelles... S¡¯ha vist que, baixant una mica, no estrenyent tant, podem recuperar part del que hem perdut. I r¨¤pid.

P. S¡¯hauria de regular el turisme?

R. El turisme s¡¯ha de regular, com el tr¨¤nsit, el joc, la m¨²sica i el futbol... com tot. Si no, es deixa en mans que nom¨¦s busquen el benefici particular i la resta no importa. Ara, dir a Mallorca que el turisme s¡¯ha de regular ¨¦s un sacrilegi, tot i que totes les industries ho estan. I, a sobre, subvencionades, com l¡¯automobil¨ªstica. Aix¨° que el capitalisme funciona sol ¨¦s un mite.

P. Sembla hiperactiu: por a l¡¯avorriment?

R. No m¡¯avorreixo mai. Nom¨¦s m¡¯avorreixo quan en un lloc hi ha m¨²sica que no m¡¯agrada i no pots evitar sentir-la. T¡¯envaeix el pensament. O quan en un restaurant hi ha una persona al costat xerrant que et molesta i al mateix temps no pots deixar de parar atenci¨®. Tinc una s¨¨rie de taps per a?llar-me.

P. Sembla un emprenedor bene?t pel liberalisme, no perd el temps, ara est¨¤ escrivint un altre llibre despr¨¦s d¡¯haver editat un disc sobre el dodecafonisme.

R. Al contrari, tinc la sensaci¨® que faig el dropo. Em passo dies sense fer res. Ara, despr¨¨s soc r¨¤pid. Puc escriure un llibre de 150 p¨¤gines en cinc o sis assegudes entre mat¨ª i tarda. En una setmana el tinc. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ li he donat moltes voltes abans, he estat maquinant. Per aix¨° la sensaci¨® que faig el dropo. La meva editora em demana un llibre genial, i jo li dic que em pagui els quatre anys de sou que hi dedicar¨¦ a pensar i el darrer mes li escriur¨¦ el llibre que espera.

P. No ¨¦s una t¨°pic celebrar un aniversari?

R. Bufar espelmes s¨ª, per¨° Pegasus, Atlantis i Elektra s¨®n com el mateix disc i els concerts eren una mica el mateix. Volia recuperar Surfistes a c¨¤mera lenta perqu¨¨ cada can?¨® ¨¦s un m¨®n i aix¨ª trenco la din¨¤mica dels directes que est¨¤vem fent.