Dinamarca del sud, Madrid del nord

Hi va haver un temps en qu¨¨ tots eren d'esquerres. Molt. Tant que Trotski hauria passat per vulgar reformista comparat amb l'¨ªmpetu revolucionari dels hereus de Converg¨¨ncia. Desafiament a les lleis, suport a les mobilitzacions als carrers, cr¨ªtiques a la repressi¨® policial, acollida d'immigrants sense l¨ªmits, pujades d'impostos als m¨¦s rics... Vaja, que arribat el cas tampoc hauria resultat insalvable parlar de la propietat dels mitjans de producci¨®. Estava en venda ¨Calmenys verbalment¨C tot all¨° que a Jordi Pujol i a la hiperbolitzada menestralia catalana li posava els p¨¨ls de punta ja des d'abans de les ¨¨poques glorioses de la fallida de Banca Catalana. Sota el paraigua de la independ¨¨ncia hi cabia tot. Era el moment m¨¤gic del proc¨¦s. Fins i tot es podia parlar en castell¨¤ al Parlament ¨Ccom feia el n¨²mero sis de Junts pel S¨ª, Eduardo Reyes¨C sense ser titllat de lerrouxista, com havia succe?t fins aleshores.

La llarga durada del proc¨¦s i el fet que Junts per Catalunya no sigui la primera for?a pol¨ªtica dins de l'independentisme ha fet que algunes coses comencin a tornar lentament on estaven abans d'aquests anys de pulsi¨® esquerrana. Si el gui¨® exigia que el 2015 s'aprov¨¦s la iniciativa legislativa popular ¨Cque va culminar amb la llei 24/2015¨C per frenar desnonaments i pobresa energ¨¨tica, ara mateix ja no fa falta tanta gesticulaci¨®. T¨ªmidament han anat apuntant dissid¨¨ncies dretanes en la negociaci¨® per formar govern. Es tracta d'elements propis de la dreta catalana de tota la vida, com la defensa de la iniciativa privada per equilibrar aquest elogi desmesurat del p¨²blic que suposa ¨Csegons els de Puigdemont¨C l'acord entre Esquerra i els anticapitalistes de la CUP. Ja sense embuts ni lligaments, Junts envia Joan Canadell ¨Cexpresident de la Cambra de Comer? i conegut defensor de Trump¨C a negociar el programa econ¨°mic del futur executiu de coalici¨®. Canadell, a part de considerar el frau fiscal continuat de la fam¨ªlia Pujol una estrat¨¨gia ¡°per omplir portades de la premsa madrilenya¡±, ¨¦s un home que no s'esporugueix. I ara mateix no li planyen esfor?os ¨Cencara que siguin espanyols¨C a l'hora de considerar que l'aclaparadora vict¨°ria d'Isabel D¨ªaz Ayuso a Madrid es deu que ¡°la gent vol que els ajudin, que baixem impostos, que potenciem l'economia i no vol una administraci¨® p¨²blica que ho decideix tot i ens fa pagar impostos. L'esquerra espanyola s'ha equivocat i la catalana segueix el mateix cam¨ª¡±, ha acabat en un tuit.

Gr¨¤cies a aquest excompany de partit de Quim Torra ¨Cambd¨®s eren camarades en l'extint Reagrupament, escindit d'ERC¨C s'han trencat tab¨²s. En el terreny hist¨°ric, reivindicant el que els anys d'opressi¨® havien ocultat: que Cervantes, Colom i Da Vinci eren catalans. De la m¨¤ d'aquest impulsor del Centre Catal¨¤ de Negocis i director de Petrolis Independents, el processisme dret¨¤ est¨¤ aconseguint perdre els seus complexos, sortir de l'armari i mostrar-se obertament populista, trumpista o ayusista. Catalunya necessitava un senyal que la dreta independentista ¨Cper molt que agiti al vent la bandera del Consell per la Rep¨²blica¨C es preocupa i s'ocupa de les coses i els valors de sempre. I, si ¨¦s necessari, que reivindica, sense sentiment de culpa, que Catalunya vol ser ara el Madrid del nord i no la Dinamarca del sud que proposaven els avantpassats processistes. No s'ha de fugir d'estudi: el 2020, la pressi¨® fiscal al pa¨ªs n¨°rdic era deu punts superior (47,1% del PIB) a la d'Espanya. Com menys impostos es paguin, millor, i si en temps de pand¨¨mia cal triar entre salut i negocis oberts, doncs ¨Cencara que els catalans siguem m¨¦s de beure a casa¨C s'ha de trencar una llan?a a favor dels bars.

La dreta independentista es reivindica sense complexos. Si en ¨¨poques d'Artur Mas era necessari arribar a ser una rep¨²blica i despr¨¦s ja debatr¨ªem el model social a seguir, ara ja no ¨¦s necessari. Encara que tot aix¨° frustri la formaci¨® de govern. Seria malici¨®s pensar que JxCat ha donat tantes llargues i ha posat tants obstacles perqu¨¨ t¨¦ mal perdre quan es tracta de la canongia del Palau de la Generalitat. I pecaria segurament contra l'Esperit Sant que cregu¨¦s que els de Puigdemont volen demostrar que tenen el cap dur. Els republicans han votat fins a sis vegades presidents de CDC o successors. Per¨°, ¨¦s clar, ells s¨®n simples arrendataris, senzills masovers del complex de la pla?a de Sant Jaume que ha patrimonialitzat la dreta catalana durant decennis i sense complexos.