¡®Bienvenidos a Utmark¡¯, la maledicci¨® del paisatge

Hi ha hist¨°ries com Fargo (la pel¡¤l¨ªcula), La isla m¨ªnima o la primera temporada de True detective on el paisatge ¨¦s determinant. Tamb¨¦ ¨¦s el cas de Bienvenidos a Utmark (HBO). La primera escena d¡¯aquesta s¨¨rie noruega ja et presenta un terreny planer, mullat, com socarrimat pel fred, amb clapes de molsa, on trobarem un pant¨¤ d¡¯aig¨¹es serenes que s¡¯empassa el que calgui (cotxes, cad¨¤vers...). No ¨¦s com Hierro o El inocente, on, al marge d¡¯altres qualitats del producte, els drons es passegen per l¡¯illa can¨¤ria com al Tour de Fran?a, per fer promoci¨® tur¨ªstica, o Barcelona resulta una ciutat sense significan?a, intercanviable. A Utmark els personatges, tot i els horitzons oberts, viuen com presos. El paisatge ¨¦s una maledicci¨®.

Un d¡¯aquests personatges li recomanar¨¤ a la mestra nouvinguda que l¡¯¨²nica manera de salvar-se d¡¯aquella vida es fugir, anar-se¡¯n, tot i que la s¨¨rie ho desmentir¨¤ al cap¨ªtol final d¡¯aquesta primera temporada. Un cap¨ªtol que es titula ¡°I van ser feli?os¡± perqu¨¨ Bienvenidos a Utmark ¨¦s com una contalla de pastor, una fabulaci¨® sobre uns personatges que seria impossible de creure¡¯t en un altre territori. Aquesta condici¨® permet als seus creadors fins i tot apunts d¡¯humor negre, negr¨ªssim. A la s¨¨rie hi ha un pastor d¡¯ovelles borratxo a qui la seva dona, inc¨°mode amb la vida i sense sort, abandona per anar a viure amb un pastor de rens autoritari, masclista i violent. L¡¯enfrontament entre aquests dos homes ser¨¤ el conflicte inicial, central, d¡¯una s¨¨rie poblada d'¨¦ssers exc¨¨ntrics que van arrossegant la seva biografia: un x¨¨rif lud¨°pata; una sacerdot de l¡¯esgl¨¦sia evang¨¨lica amb males puces; una dona que li demana exorcismes; un proxeneta amb un negoci a domicili que el fill, policia, detesta; dues prostitutes albaneses que somnien tornar al seu poble; contrabandistes estrangers de ginebra amb molt poca fortuna... Els m¨¦s sensats s¨®n els nens i les nenes del col¡¤legi.

Al director de la s¨¨rie, l¡¯island¨¨s Dagur K¨¢ri, li agraden els personatges despla?ats i a quasi tots els estalvia una condemna total. Hi ha compassi¨®, com amb la muntanya humana de la seva pel¡¤l¨ªcula Coraz¨®n gigante. A Utmark no tots tenen perd¨® i particularment sinistres s¨®n la parella de la mare i el fill pastor de rens. Que siguin els ¨²nics que pertanyen al poble sami ¨Co ho sembla¨C no deu haver fet gaire feli?os als ind¨ªgenes de la Lap¨°nia noruega que hagin vist la s¨¨rie.

D¡¯obres que retraten els trets amagats, lletjos, dels habitants d¡¯una poblaci¨®, principalment petita, n¡¯hi ha un munt. I, com ha passat amb la cr¨ªtica, podr¨¤ agradar m¨¦s o menys, per¨° no es pot negar que Bienvenidos a Utmark dibuixa una galeria de personatges ¨²nics. I la barreja de sordidesa, faula, tendresa que hi ha en el dibuix de K¨¢ri la fa una experi¨¨ncia singular, molt recomanable.