¡°La Comunitat de Madrid far¨¤ petar l¡¯estat de les autonomies¡±

Jordi Mercader (Cartell¨¤, Giron¨¨s, 1956) ha escrit un original i am¨¨ tractat sobre federalisme. El pla Necker (Comanegra) ¨¦s una ficci¨® sobre una missi¨® secreta de quatre constitucionalistes per reformar la Constituci¨®. L¡¯exdirector general de Comunicaci¨® de la Generalitat durant la presid¨¨ncia de Pasqual Maragall arriba a la conclusi¨® que portar Espanya cap a un veritable Estat federal ¨¦s possible amb un cop d¡¯enginy que bateja com ¡°el minut d¡¯or¡±: cedir durant un breu instant la plena sobirania a les regions, perqu¨¨ tot seguit renunci?n sobiranament a ella i la retornin a un Estat reconvertit en federaci¨®. ¡°Hi ha un moment en qu¨¨ si creus que l¡¯Estat est¨¤ en perill, has d¡¯arriscar¡±, conclou Mercader.

Pregunta. Qu¨¨ li manca a Espanya per ser un Estat federal?

Resposta. Una cosa b¨¤sica: que les parts participin en el Govern del conjunt. Hem desenvolupat l¡¯autogovern de les parts, per¨° no hem desenvolupat gens com participen aquestes en el govern de l¡¯Estat. No s¡¯ha solucionat, no participen en les grans institucions de l¡¯Estat ni hi ha contrap¨¨s territorial.

P. Al llibre, el gran objectiu del federalisme ¨¦s unir. Per qu¨¨ sovint se¡¯l considera un pas cap a la separaci¨® de les parts?

R. El federalisme ha demostrat ser la millor f¨®rmula per mantenir units els estats plurals. Crec que el federalisme fracassar¨¤ novament, com a la Primera Rep¨²blica, si s¡¯interpreta com un projecte catal¨¤. El federalisme ha de ser un projecte espanyol.

P. Vost¨¨ incideix en el model belga, on flamencs i valons no se separen perqu¨¨ la fractura seria m¨¦s dolorosa que mantenir-se units. Afegeix que el pes de Brussel¡¤les serveix tamb¨¦ com a unificador. Barcelona pot jugar un paper similar?

R. Barcelona t¨¦ una import¨¤ncia enorme, s¨ª. B¨¨lgica ¨¦s un cas que s¡¯assembla molt al nostre, sobretot per l¡¯evoluci¨® que ha fet. Als anys setanta era un Estat centralista. Des de llavors s¡¯ha convertit en un Estat federal, que hi ha gent que creu que est¨¤ a un mil¡¤l¨ªmetre del trencament, i per tant, de la confederaci¨®. La confederaci¨® no ¨¦s l¡¯evoluci¨® de l¡¯Estat federal, ¨¦s la negaci¨® d¡¯aquest. L¡¯evoluci¨® hist¨°rica ¨¦s que les confederacions es converteixin en estats federals. Su?ssa n¡¯¨¦s un cas, que nom¨¦s mant¨¦ de confederaci¨® el nom. Espanya ¨¦s m¨¦s plural que B¨¨lgica: all¨¤ hi ha tres grups, un dels quals, l¡¯alemany, ¨¦s molt minoritari, per¨° demostra que el consens pot dur a l¡¯Estat federal.

P. El principal referent per a Espanya, segons El pla Necker, ¨¦s Alemanya. Qu¨¨ ens diferencia d¡¯aquest pa¨ªs pel que fa a l¡¯autogovern de les autonomies i dels l?nder?

R. Una caracter¨ªstica del federalisme ¨¦s que les compet¨¨ncies d¡¯uns i altres han de ser a la Constituci¨®. Aqu¨ª s¡¯ha anat avan?ant a base de pressi¨®: tu em necessites per a una votaci¨® i jo et traspasso els Mossos d¡¯Esquadra... Aix¨° ¨¦s poc federal. Catalunya i el Pa¨ªs Basc segurament tenen m¨¦s compet¨¨ncies, per¨° no tenen m¨¦s pes en la governaci¨® d¡¯Alemanya. Els l?nder, com que tenen els representants al Bundesrat (Senat), tenen un pes enorme. Per¨° molts, quan pensen en el cas alemany, es posen les mans al cap.

P. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨, amb el pas dels anys, el govern central recupera poder. I Alemanya n¡¯¨¦s un exemple, i els Estats Units. I fins i tot Su?ssa. En tots els federalismes, un problema ¨¦s que el Govern central ha anat recuperant poder lentament. ?s la l¨°gica del pas del temps.

P. Diu que el desprop¨°sit de les 17 autonomies s¡¯ha d¡¯assumir en una Espanya federal.

R. Un dels problemes de l¡¯Espanya auton¨°mica ¨¦s el mapa de les autonomies, que est¨¤ fet en funci¨® d¡¯uns interessos molt puntuals de 1978. El mapa ha creat en 17 comunitats una burgesia pol¨ªtica i un sentiment que no hi eren, algunes amb criteris contra la Hist¨°ria. El mapa l¡¯haur¨ªem de canviar, per¨° la federaci¨® no es far¨¤ si la dreta no hi ¨¦s, i la dreta dif¨ªcilment hi ser¨¤ si creu que perdr¨¤ poder territorial. Per aix¨° potser s¡¯haur¨¤ d¡¯acceptar el peatge del mapa. Per¨° ser¨¤ un problema, perqu¨¨ Madrid, per exemple, ha descobert que t¨¦ un contrapoder. Crec que la Comunitat de Madrid acabar¨¤ fent petar l¡¯Estat de les autonomies. Madrid t¨¦ un Govern que ¨¦s contrapoder del poder central, i no ¨¦s solidari amb la resta, no es posa al davant de les 17, com tampoc fan Catalunya o el Pa¨ªs Basc. Madrid vol ser Catalunya, elevant aix¨ª m¨¦s la tensi¨® a l¡¯Estat.

P. Planteja que el rei tingui m¨¦s poders per capitanejar la reforma federal...

R. No ¨¦s concedir-li m¨¦s poders sin¨® m¨¦s capacitat de maniobra. La redacci¨® dels articles dedicats al rei a la Constituci¨® tenen diverses paraules que s¨®n confuses. ¡°Arbitrar¡± ¨¦s prendre decisions. La dreta no et comprar¨¤ la federaci¨® si no va lligada al manteniment de la monarquia i del mapa; l¡¯esquerra no et comprar¨¤ la monarquia si no hi ha una Espanya federal. El 1978, el Partit Comunista i el PSOE van preguntar-se si els compensava acceptar la monarquia si pass¨¤vem a la democr¨¤cia: s¨ª. Aquests debats s¨®n molt vells. Despr¨¦s de la Revoluci¨® Francesa ja es va discutir. Una monarquia parlament¨¤ria amb valors republicans pot donar els mateixos resultats que una rep¨²blica amb un rei al davant com a Fran?a.

¡°El federalisme fracassar¨¤ si s¡¯interpreta com un projecte catal¨¤, com va passar a la Primera Rep¨²blica¡±

P. T¨¦ sentit la proposta recurrent del PSC de portar el Senat a Barcelona?

R. Si ¨¦s el Senat actual, tant fa on sigui. Cal modificar les caracter¨ªstiques del Senat. Ara ¨¦s un Congr¨¦s doble, no t¨¦ cap valor. El Senat alemany ha de ser el referent. Si els 17 governs auton¨°mics estan al Senat, el ministre de torn, quan hi va sap, que parla amb els governs, i aquests saben que les lleis passaran per all¨¤ i que participen en la governaci¨®.