El ver¨ª de la salamandra

Tinc des de petit una relaci¨® especial amb les salamandres, probablement les criatures m¨¦s elusives i secretes del bosc, gaireb¨¦ invisibles. Em semblen uns ¨¦ssers fascinants i malgrat que s¨®n dif¨ªcils de veure, amagades en els seus crepusculars palaus de molsa al costat del riu, me les he trobat sovint. Quan topo amb una, l'agafo amb cura i me la poso al palmell de la m¨¤ ¨Ccosa que com veurem no es recomana, a banda que ¨¦s una esp¨¨cie protegida¨C, i quedo meravellat amb la seva cridanera combinaci¨® de negre i groc (coloraci¨® aposem¨¤tica, d'advertiment), el tacte gom¨®s de la seva pell i el misteri i la qualitat simb¨°lica que emanen del seu petit cos fred.

S¨®n animals envoltats de llegenda. La m¨¦s notable ¨¦s la que els relaciona amb el foc i afirma que s¨®n immunes a les flames, com el pyrausta, i fins i tot capaces d'apagar-les. Plini el Vell ja va assenyalar aquesta m¨ªtica propietat i s'explica de governants de l'antiguitat (i el papa Alexandre III) que vestien t¨²niques pretesament ign¨ªfugues fetes de pell de salamandra, devia ser digne de veure. Un altre mite propagat per l'autor rom¨¤ ¨¦s el relacionat amb el seu ver¨ª: es diu que si una salamandra et frega qualsevol part del cos et cau tot el p¨¨l (quacumque parte corporis humani contacta toti defluunt pili, per dir-ho amb totes les lletres); que si toca un arbre, fa que els fruits es facin t¨°xics, i tamb¨¦ que torna metzinosa l'aigua d'un pou si s'hi fica, la qual cosa se suposa que va causar la mort de 4.000 soldats de l'ex¨¨rcit d'Alexandre Magne, que es diu aviat. S¨®n tot bestieses, ¨¦s clar; jo estaria calb (i no ¨¦s el cas), i precisament una salamandra acostuma a ser indici d'aigua pura, fresca i oxigenada: generalment pareixen les seves larves (la salamandra comuna, Salamandra salamandra, ¨¦s ovoviv¨ªpara) en corrents molt nets.

Els bestiaris medievals van recollir sobretot la creen?a que les salamandres, descrites com llangardaixos m¨¤gics (en realitat s¨®n amfibis urodels, amb cua, contr¨¤riament als anurs, gripaus i granotes, que no en tenen), eren esperits del foc, manifestacions vivents d'aquest element; Leonardo da Vinci va donar cr¨¨dit al fet que s'alimentaven del foc i els alquimistes la van fer s¨ªmbol del sofre incombustible. El rei Francesc I de Fran?a en va posar una envoltada de foc al seu escut d'armes amb la divisa ¡°Hi visc i l'apago¡±, sens dubte un lema m¨¦s evocador en el seu hermetisme que ¡°Despu¨¦s de Dios, la casa de Quir¨®s¡±. El personatge m¨¦s fam¨®s amb el sobrenom de Salamandra ¨¦s probablement el bar¨® John Cutts, militar brit¨¤nic que es va guanyar convenientment l'¨¤lies per la seva fredor sota el foc al setge de Namur (1695) i ho va ratificar al capdavant dels gu¨¤rdies de Coldstream (!) ajudant a apagar l'incendi del 1698 a Whitehall.

Els nostres amfibis apareixen en nombroses obres de fantasia (a Fahrenheit 451, Ray Bradbury va fer que els seus bombers cremadors de llibres llu?ssin com a ins¨ªgnia als uniformes una salamandra) i es fan servir habitualment com a poderoses met¨¤fores liter¨¤ries (i. e. Swift, Ode to a salamander). Javier Mar¨ªas em va regalar una vegada un llibret, Salamander, amb una salamandra envoltada de foc gravada a la coberta, que ¨¦s una antologia de poetes uniformats, incloent-hi diversos de la RAF, instal¡¤lats al Caire durant la II Guerra Mundial i que van formar un ampli grup cultural, la Salamander Society i van publicar una revista amb el nom de l'amfibi. Tamb¨¦ en can?ons trobem salamandres: Jethro Tull (per no parlar de Miguel Bos¨¦) en t¨¦ una, Salamander, que resumeix part de la impressi¨® que provoquen: ¡°Nascuda en la flama besada pel sol, / qui va encendre el teu foc? / Salamandra, crema per mi i jo cremar¨¦ per tu¡­ Salamander, burn for me and I¡¯ll burn for you¡±.

Sortir a buscar salamandres per Viladrau ha estat sempre un dels passejos que m¨¦s m'agraden. A la primavera, com ara, m'hi he trobat moltes vegades les larves, que s¨®n aqu¨¤tiques fins que fan la metamorfosi i es tornen terrestres. Alguna vegada les he rescatat d'un toll, on la mare les va parir d'urg¨¨ncia, m'imagino que amb presses o sense l'alternativa de trobar un corrent d'aigua, i les he criat en un terrari fins que s'han transformat en magn¨ªfiques miniatures dels exemplars adults i les he retornat al bosc. Les alimentava amb petits insectes, bavoses o, si no en tenia, trossets de pernil que agitava davant seu punxant-los amb un escuradents per reclamar la seva atenci¨®. Les larves s¨®n ferotges i fins i tot arriben a depredar les seves germanes. No ¨¦s estrany que alguna perdi una extremitat, per¨° les regeneren.

Deia que surto a passejar per buscar salamandres, per¨° ¨¦s sobretot una manera d'allunyar-me de tot i submergir-me en el bosc, on em sento com a casa i de vegades millor. Llegint aquests dies Biofilia, el preci¨®s llibre de mem¨°ries del gran bi¨°leg Edward O. Wilson que acaba de publicar Errata Naturae i que ¨¦s un cant a l'amor a la natura (fins i tot a les serps verinoses), he trobat que parla dels seus propis passejos i reflexiona sobre quin sentit tenen, encunyant aquesta paraula del t¨ªtol, la ¡°biof¨ªlia¡±: la tend¨¨ncia innata a parar esment, i estima, a la vida i als processos naturals. ¡°Qu¨¨ ¨¦s el que ens vincula tant als ¨¦ssers vius?¡±, es pregunta el naturalista caminant, reconvertit en bi¨°leg-poeta, i suggereix que ¨¦s una tend¨¨ncia innata que es manifesta a partir de la infantesa. Quan passegem immersos en el medi natural, afinant els sentits, atents a qualsevol soroll, ensumant l'aire, tornem al m¨®n primigeni dels nostres or¨ªgens, a la remota regi¨® dels nostres ancestres hom¨ªnids. ¡°Romanem alerta i vius als boscos desapareguts del m¨®n¡±, sintetitza Wilson.

I, de fet, em vaig quedar astorat quan em vaig trobar amb un cap¨ªtol, "El lloc adequat", que s'obre amb el dibuix d'una salamandra. ¡°El naturalista ¨¦s un ca?ador civilitzat. Va tot sol pel camp, per un prat o per un bosc, i tanca la ment a tot, tret d'aquell moment concret i aquell lloc prec¨ªs, amb la finalitat que la vida al voltant impregni els seus sentits i els petits detalls agafin un gran significat (¡­). Sap que no sap qu¨¨ passar¨¤¡±. No havia vist mai tan ben descrit el que sento en els meus passejos i que Wilson exemplifica amb les seves sortides a Alabama, en les quals va trobar salamandres pigmees Desmognathus i va descobrir que pugen als arbres. Jo no he descobert res (de moment, ja arribar¨¤). Per¨° repassant l'enciclop¨¨dic volum The genus Salamandra, apoteosi de la salamandrologia moderna, de Seidel i Gerhardt (Chimaira, 2016) que vaig comprar fa poc a Oryx per un rony¨® (96 euros, per¨° els val), em sembla que gr¨¤cies a l'experi¨¨ncia sobre el terreny de tots aquests anys ho he apr¨¨s gaireb¨¦ tot de les salamandres; fins i tot s¨¦ com sexar-les. Soc l'¨²nica persona que conec que li ha fet una ces¨¤ria d'urg¨¨ncia amb una navalla su?ssa a una salamandra gr¨¤vida que acabaven d'atropellar (i molt greu: morta) i ha salvat les larves.

El ver¨ª que deixen anar les salamandres, els alcaloides samandarina i samanderon, capa?os d'atacar el sistema nervi¨®s, no m'ha preocupat mai. Potser ¨¦s inconsci¨¨ncia, perqu¨¨ poden provocar molestos efectes si tens alguna petita ferida a les mans o et toques la boca o els ulls despr¨¦s de manipular l'animal. A mi no m'ha passat.

L'altra tarda, plujosa, vaig sortir a fer una passejada de salamandres. Vaig passar la Vila i vaig agafar el cam¨ª del Castanyer de las Nou Branques, i el vaig abandonar per endinsar-me en el bosc. Vaig seguir el curs del rierol (el meu Tinker Creek particular del Montseny) embriagant-me amb la verda i espessa vegetaci¨® que gaireb¨¦ fosforejava en l'hora bruixa del capvespre. Mentre avan?ava ¨¤ la Wilson (amb un punt tamb¨¦ de la malenconiosa euf¨°ria de L'¨²ltim mohic¨¤), atent i encorbat, mirava a tot arreu i sentia la veu indignada dels gaigs. Vaig trobar la salamandra al peu d'una petita cascada, en una platja min¨²scula al costat de les arrels d'un arbre. Gruixuda, de cap ample amb les grans gl¨¤ndules parotoidees. Componia una S viva al cor del bosc. La vaig agafar delicadament i me la vaig posar al palmell de la m¨¤ on se'm va quedar mirant encuriosida, embolcallada en el seu mantell negre i groc. Em vaig ficar en els seus ulls foscos com un pou de tinta d'on semblava que broll¨¦s la nit que comen?ava a cobrir-nos. Sols ella i jo en una solitud sense temps, la m¨¤ em va comen?ar a cremar i despr¨¦s jo sencer, mentre ens precipit¨¤vem en el fulgor de totes les salamandres que encenien ja el seu foc en els estels. Salamander, burn for me and I¡¯ll burn for you...