¡°El jazz ¨¦s resist¨¨ncia cultural¡±

Aquest dijous, l¡¯estrena a la Nova Jazz Cava de Terrassa de Seven Sides marcar¨¤ l¡¯inici de Festival de Jazz de la ciutat, que, superant tots els problemes fruit de la pand¨¨mia, celebrar¨¤ els seus 40 anys amb gran pres¨¨ncia internacional. Des d¡¯en fa 25, Susanna Carmona (Terrassa, 1969) forma part de l¡¯organitzaci¨®, i des d¡¯en fa 15 ¨¦s la coordinadora tant del festival com de la temporada regular de la Cava.

Pregunta. Quaranta anys per a un festival de jazz, i pand¨¨mia pel mig inclosa...

Resposta. Que un projecte organitzat per una petita associaci¨® cultural es mantingui quatre d¨¨cades ¨¦s gaireb¨¦ un miracle. La pand¨¨mia? Vam haver de cancel¡¤lar el festival de l¡¯any passat el mateix dia de la inauguraci¨® i tres dies despr¨¦s est¨¤vem tots tancats a casa. Tant patrocinadors com m¨²sics, agents, administracions i p¨²blic van entendre la situaci¨® i van continuar fent-nos costat. I amb molts problemes vam aconseguir refer-ho abans d¡¯acabar l¡¯any.

M¨¢s informaci¨®n

El Festival de Terrassa celebra quatre d¨¨cades de jazz amb artistes internacionals

P. Aleshores, aquest 2021 haur¨¤ estat m¨¦s f¨¤cil d¡¯organitzar...

R. Al contrari! A l¡¯octubre hi havia m¨¦s restriccions, per¨° estaven totes molt clares. Quan millora la situaci¨®, es poden fer m¨¦s coses, per¨°, quines coses? La incertesa ha crescut perqu¨¨ la informaci¨® no est¨¤ unificada. Que les coses no estiguin clares per part de l¡¯Administraci¨® ens afecta molt. No sabem exactament qu¨¨ podem fer i qu¨¨ no, la normativa canvia constantment. La inseguretat ho fa tot m¨¦s dif¨ªcil.

P. Nom¨¦s aixecar-se el confinament van iniciar els concerts a la Nova Jazz Cava...

R. La Cava ¨¦s un equipament municipal del qual tenim l¡¯¨²s cedit. Com que no ¨¦s un club o una sala de festes, pod¨ªem fer-hi activitats. Des de mar? de 2020 hem fet 160 concerts. Vam veure que no era econ¨°micament rendible amb les mesures que ens imposaven, per¨° vam voler seguir endavant. Altres clubs no van poder obrir perqu¨¨ no era rendible.

P. ?s rendible el Festival de Jazz?

R. El festival no ha estat mai econ¨°micament rendible, per¨° tampoc hem volgut mai que fos un negoci. Som una fundaci¨® cultural sense ¨¤nim de lucre i els nostres objectius s¨®n uns altres. El festival ha estat molt rendible des del punt de vista cultural, social, de divulgaci¨® del jazz... I s¡¯ha aconseguit crear un p¨²blic. Molta gent ha conegut el jazz gr¨¤cies a Terrassa. En aquest sentit, ¨¦s molt i molt rendible.

P. Doncs com viu durant 40 anys un festival que no ¨¦s rendible econ¨°micament?

R. Estem en un 50% d¡¯ajuts p¨²blics, entre Ajuntament, Generalitat i Diputaci¨®, i un 50% de patrocinadors privats, normalment lligats a la ciutat, i recursos propis per entrades i merchandising.

P. El jazz necessita ajuts institucionals per sobreviure, doncs?

R. S¨ª, com a m¨ªnim un festival com el nostre. Passa el mateix amb altres ¨¤mbits culturals, per¨°. El teatre comercial funciona, com la m¨²sica comercial, per¨° el teatre de petit format necessita subvencions com les necessitem nosaltres, perqu¨¨ el jazz no ¨¦s comercial a Catalunya, encara que hi hagi algunes propostes que ho siguin. Per aix¨°, molts festivals de jazz, buscant rendibilitat econ¨°mica, inclouen altres m¨²siques m¨¦s comercials, cosa que planteja un tema molt delicat: s¡¯han d¡¯utilitzar m¨²siques comercials per poder continuar programant jazz? No ¨¦s el nostre cas.

P. Com ha canviat el festival en 40 anys?

R. Quan vaig arribar duien ja 15 edicions, tenia un prestigi. Havia crescut en la divulgaci¨® i havia arribat a molta m¨¦s gent, que era un dels objectius. Abans el p¨²blic era m¨¦s especialista, sabien el que volien veure. Aix¨° no vol dir que fos un p¨²blic petit, perqu¨¨ s¡¯omplia el cinema Rambla nom¨¦s amb un concert de piano de Chick Corea. Quan el festival es diversifica i t¨¦ m¨¦s relacions amb altres disciplines, entrant en contacte amb diferents col¡¤lectius, el p¨²blic es fa m¨¦s divers.

L¡¯edat del p¨²blic del jazz ha anat baixant: estava entre els 45 i els 65 anys i ara ve molta gent de vint-i-tants

P. Per qu¨¨ el que passa a Terrassa amb el jazz no passa en cap altra ciutat?

R. Per const¨¤ncia. Parlem d¡¯un festival de 40 anys, per¨° d¡¯un club de jazz amb m¨¦s de 60. Fa 60 anys hi havia molt poca activitat cultural i, en canvi, gent molt apassionada per fer coses. I aix¨° va fer un p¨°sit que va anar creixent i que atreia gent d¡¯altres llocs on no passava res. Afegim-hi el romanticisme de les caves de jazz, un lloc de llibertat. El Club de Jazz ha passat per moltes fases, per¨° sempre ha tingut aquest esperit. A m¨¦s, hi havia l¡¯ajuda d¡¯Amics de les Arts, constitu?da com una defensa cultural contra el franquisme. Resist¨¨ncia activa que persisteix avui. L¡¯escenari ¨¦s diferent, per¨° la idea ¨¦s la mateixa: defensar la cultura en un entorn que no ajuda, davant un model cultural que t¨¦ altres prioritats i valors. El jazz i el festival ¨¦s un acte de resist¨¨ncia cultural. Per¨° no podria existir per si sol, el secret ¨¦s mantenir una temporada regular. Sense l¡¯afici¨® que es crea tot l¡¯any, durant anys, el festival no tindria sentit.

P. Quins canvis han notat en reprendre les activitats despr¨¦s del confinament?

R. L¡¯agra?ment de p¨²blic i m¨²sics. Tothom valora m¨¦s que mai el que t¨¦. I encara m¨¦s el que pot perdre. El m¨²sic, m¨¦s que mai, vol tocar, i el p¨²blic, anar a una actuaci¨®. A m¨¦s, un p¨²blic nou ens ha descobert: no havia vingut mai, li ha agradat i ha anat tornant. Ara el nostre repte ¨¦s mantenir-lo perqu¨¨ una part va venir perqu¨¨ era de les poques activitats culturals que es feien. Un mat¨ªs: l¡¯edici¨® pand¨¨mica del festival, pels aforaments restringits, va perdre p¨²blic, per¨° durant la temporada estable hem notat que vam tenir m¨¦s resposta. ?s a dir: globalment hem perdut p¨²blic, per¨° hem aconseguit un p¨²blic nou.

P. Han notat un canvi en l¡¯edat?

R.?Ha anat baixant: estava entre els 45 i els 65 i ara ve molta gent de vint-i-tants. En les jam sessions ¨¦s on m¨¦s es nota: hi ha molta m¨¦s gent jove. Com que els m¨²sics tamb¨¦ ho s¨®n, es crea una sintonia generacional.