Per entendre el que ens va passant

"Vaig suportar l¡¯avorriment / de l¡¯art, la m¨²sica i la poesia / d¡¯avantguarda, encara m¨¦s pat¨¨tica / a mida que els anys passen¡±. No ¨¦s cap novetat, aquest menyspreu de Joan Margarit (1938-2021) per la creaci¨® experimental; potser s¨ª la contund¨¨ncia amb qu¨¨ el manifesta ara. La de Margarit ¨¦s una poesia que s¡¯ent¨¦n i que vol ser entesa, immediatament entesa; sense la mediaci¨® de cap int¨¨rpret de sentits ocults, ni cap teoria liter¨¤ria o filos¨°fica pr¨¨via. ¡°Nom¨¦s ¨¦s v¨¤lida la poesia que s¡¯ent¨¦n¡±, afirmava orgullosament en un dels pr¨°legs que acompanyen molts dels seus llibres i que s¨®n part indestriable de la seva obra ¡ªes poden trobar reunits a Po¨¨tica. Construcci¨® d¡¯una l¨ªrica (Emp¨²ries, 2020)¡ª; hi afegia que sovint, quan ¡°un poema resulta ser per a alg¨² un b¨²nquer inaccessible, la culpa ¨¦s del poeta¡±, en el benent¨¨s, no cal dir-ho, que el lector t¨¦ la compet¨¨ncia m¨ªnima exigible. A les imprescindibles Noves cartes a un jove poeta (Proa, 2009) afirma que ¡°escriure poesia ¨¦s una operaci¨® que tracta de reunir en un sol esclat ¡ªel poema¡ª sensacions, sentiments i intu?cions que es combinen per mostrar un reflex de la veritat¡±.

'Animal del bosc'

Joan Margarit
Proa
104 p¨¤gines
15,50 / 6,99 euros

Potser no ¨¦s oci¨®s relacionar la seva professi¨® d¡¯arquitecte amb aquesta visi¨® de les coses. Una casa pot tenir molts defectes ¡ªpot ser subjectivament lletja o objectivament insalubre¡ª, per¨° el m¨¦s important ¨¦s l¡¯estructura que la sost¨¦, que si falla caur¨¤ a terra i deixar¨¤ de ser una casa. En canvi, un conjunt ca¨°tic de paraules, de sons o de taques de pintura pot ser acceptat com a poema, com a m¨²sica o com a quadre, mitjan?ant nom¨¦s alguna teoria pretensiosa que ho justifiqui.

Margarit va morir el febrer passat, als 82 anys, deixant enllestit aquest ¨²ltim conjunt de poemes, Animal de bosc. No ¨¦s habitual que un llibre p¨°stum sigui, si no el millor, almenys comparable als m¨¦s destacats de la seva llarga traject¨°ria, i a m¨¦s tan representatiu dels seus temes habituals: l¡¯amor conjugal, des dels anys de joventut fins als ¨²ltims dies ¡ª¡°I ara, com en direm de tot aix¨°? / Est¨¤ b¨¦ dir-ne amor¡±¡ª; els amargs records de la postguerra; la vida de fam¨ªlia, que inclou la p¨¨rdua d¡¯una filla; l¡¯evocaci¨® d¡¯alguns amics; la immin¨¨ncia de la mort, contemplada de cara i amb plena lucidesa. Estem molt lluny de la poesia de l¡¯experi¨¨ncia banal i de cap exhibici¨® de la intimitat. Tot plegat s¨®n pretextos per parlar de les coses que importen, i que importen a tothom.

En un altre llibre imprescindible, l¡¯autobiografia Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa, 2018), que no va m¨¦s enll¨¤ dels anys cinquanta, parla de les novel¡¤les i del cinema; en fi, de ¡°la narraci¨®, el relat, abrigant el nucli que un dia reconeixer¨¦ com els fonaments de la meva poesia¡±. Els poemes de Margarit sempre ens expliquen una hist¨°ria, una hist¨°ria que, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯inter¨¨s de l¡¯an¨¨cdota, serveix a l¡¯autor per explicar-se. Per exemple, a Animal de bosc trobem ¡®Museus¡¯, en qu¨¨ parla de la pintura que m¨¦s el complau, no la medieval, carregada de simbolisme, sin¨® la moderna, realista i costumista: ¡°Comprensius i cruels, m¡¯alliberen els Brueghel, / la claredat gelada dels flamencs. / El desordre educat dels impressionistes¡­¡±. En realitat, m¨¦s enll¨¤ dels seus gustos art¨ªstics, ens est¨¤ parlant de la seva poesia: ¡°M¡¯atrauen les pintures / on puc mirar els homes i les dones (¡­) en els seus propis mons / d¡¯interiors tranquils¡±.

Ell tamb¨¦ s¡¯atansa a aquesta gent en el seu m¨®n real; ell tamb¨¦ ¨¦s comprensiu i cruel, ja que ¡°un bon poema, per bell que sigui, ha de ser cruel¡±, com diu a Casa de miseric¨°rdia (Proa, 2007). Encara que cruel no ¨¦s l¡¯adjectiu adequat, perqu¨¨ no es tracta de complaure¡¯s en el dolor sin¨® en el reconeixement que aquest dolor ¨¦s inherent a la condici¨® humana. Altre consol no hi ha sin¨® entendre les coses que ens van passant, i per aix¨° pot dir, ben conscientment, en el primer poema d¡¯Animal de bosc, que aquest que ser¨¤ l¡¯¨²ltim ¡°¨¦s un any / dels m¨¦s feli?os de la meva vida¡±.

En tota l¡¯obra de Margarit, una veu que podem sentir molt pr¨°xima ens parla des de la seva vida quotidiana i des dels seus propis imperatius morals, sense altre afany que el d¡¯atansar-nos a la veritat i allunyar-nos de les fabulacions que ens emmascaren l¡¯exist¨¨ncia. S¨®n ¡°sensacions, sentiments i intu?cions¡± que troben forma en breus poemes, no per poc carregats menys rigorosos, i que no tenen res a veure amb la ¡°poesia que no diu res, llegida per ning¨²¡± que tantes vegades va condemnar.